La unió fa la força

La família és un nucli complex, però el treball i la il·lusió diaris de cadascun dels seus membres per aconseguir una bona relació pot aportar molta felicitat a tots el implicats.

El dia a dia, la rutina, la feina, l’escola, l’estrès… ens poden fer oblidar que, en realitat, el més important són les persones, els que estimem i ens estimen.

Per això, és bó no viure la relació familiar ‘de memòria’, sinó posar-hi il·lusió, amor, alegria, treball diari i una actitud optimista.La psicologia positiva proposa tota una colla d’estratègies per tal d’aconseguir millorar les relacions familiars. La psicòloga Noelia Moreno, del Centre Adara de Logronyo, ens en proposa algunes:

Paraules que compten

. Dir-se floretes. És important focalitzar-se en les coses positives, en allò que ens agrada dels altres membres de la família. I també és important que els ho diguem.

Està bé posar normes clares als nens, però també és important valorar cada petit pas que donen, cada avenç, cada fita o cada aspecte positiu d’ells mateixos.

. Tenir cura del llenguatge. Cal diferenciar molt entre l’individu i l’acció. De cara als nens, per exemple, una cosa és dir “això ho has fet malament o t’has portat malament”, i una altra molt diferent dir “ets dolent”. Aquest tipus de llenguatge fa mal a l’autoestima.

El llenguatge també s’ha de tenir en compte quan ens l’apliquem a nosaltres mateixos. Així, “no som un desastre˝, sinó que “això ho hem fet malament”. En la primera sentència sembla que ja està tot dat i beneït i res no podem fer per canviar. En la segona, reconeixem l’error, però el podem esmenar.

L’autoestima en el primer cas queda tocada, en el segon, en canvi, es pot veure estimulada i ens pot empènyer a millorar.

Pactes que funcionen

Per a la psicologia positiva, l’enfocament que es fa de la família és sistèmic. Això vol dir que res del que fem queda en nosaltres com individus, sinó que afecta a la resta dels components de la família.

Això passa amb les coses bones i amb les dolentes. Si cridem, ens cridaran. Si fem un canvi en positiu, revertirà en la resta de la família. Si som tres i els tres el fem, aquest canvi positiu, tot els sistema familiar millorarà.

• Un objectiu comú. Si un dels problemes que hi ha a la nostra família és que quan patim una crisi tothom s’altera i es posa a cridar, del que es tracta és de posar-nos d’acord per tal que la propera vegada afrontem la crisi des de la calma.

Si tots els membres ho posen en pràctica, la situació de crisi el que farà serà enfortir els vincles familiars i que la família es converteixi, de mica en mica, en un coixí emocional que dóna suport a qualsevol dels seus components quan aquest pateix una crisi, ja sigui personal, laboral o social…

Ensenyar els fills a ser autònoms els ajudarà a valorar més la seva pròpia sensació d’autoeficàcia.

Els ajudarà a sentir-se capaços d’aconseguir coses, els ensenyarà a ser independents.

Els farà ser més lluitadors, plantejar-se objectius.

Qüestió de tracte

El tracte que ens dispensem dins de la família és important per crear una bona relació. Aquestes idees ens poden ajudar i, segons ens diu la psicòloga Noelia Moreno, el millor de tot és que es poden entrenar:

• Tenir paciència amb un mateix i amb els altres.

• Aprendre habilitats per reduir la tensió.

• Cuidar l’expressió emocional.

Crear relacions familiars optimistes no és pintar la vida de color de rosa, sinó buscar noves maneres i actituds de fer front a les dificultats.

Preguntar-se què podem fer per tal que la situació sigui menys dolorosa, Hem de saber que es pot aconseguir, altres persones ho han fet. Es tracta d’observar com ho han fet i aplicar-ho.

Temes relacionats:

• “Posa un optimista a la teva vida. Segur que t’acaba ajudant”.
• Psicologia positiva. Una teràpia basada en les solucions.
• Aspectes clau de la psicologia positiva.