VISIÓ NATURAL – MÈTODE BATES

Txi Kung (1)

L’art de treballar amb l’energia vital

El txi kung o qi jong utilitza, de forma sincronitzada,  el moviment, la respiració i la concentració per fer un treball energètic que comporti una millora de la salut física, energètica, mental,  emocional i espiritual. Al mateix temps, ajuda a desenvolupar tot el nostre potencial humà.

El txi kung és a la Xina el que el ioga representa a l’Índia. Ambdues disciplines comparteixen la finalitat d’afavorir  un estat de benestar i el creixement i desenvolupament de la persona en tots els àmbits.

El terme txi kung és relativament recent, ja que es va començar a fer servir a partir de 1975. Abans se’l coneixia amb el nom de Dao Yin.

Si veiem algú practicant txi kung tindrem la sensació d’estar contemplant una mena de dansa silenciosa. En realitat, es tracta d’una colla de moviments enllaçats que es fan amb els braços i les cames.  Són moviments d’obertura i tancament, de pujada i baixada que es fan de forma lenta i elegant, sempre sense tensió, com si res no pesés.

En la pràctica del txi kung també hi ha postures estàtiques. De fora estant  pot donar la sensació que la persona no està fent res i, tanmateix, en fer-les el practicant està estimulant la circulació de l’energia vital pels meridians del cos i reforçant els òrgans que conformen l’organisme.

 

Txi  Kung vol dir treball, entrenament o domini de l’energia vital”

 

Entre el cel i la terra

Una de les claus del txi kung és l’equilibri que ha d’establir el practicant entre el seu cos, el cel i la terra. Durant la pràctica cal estar arrelat a la terra i connectat al cel en tot moment. Ens hem de moure en un eix perfecte entre aquests dos punts.

Una bona manera d’introduir-se en aquest plantejament és fer la pràctica d’arrelament. En un nivell més avançat, un cop hem fet l’arrelament  aprendrem  a sentir com l’energia de la terra circula pel nostre canal central i es connecta amb l’energia universal o l’energia celeste. La dificultat es troba en mantenir aquesta connexió mentre fem els diferents moviments.

Respirar la natura

Un dels aprenentatges més emocionants del txi kung és descobrir que el cos no és dens, sinó permeable. I, a partir d’aquí, aprendre a captar l’energia de la terra, del mar, del cel, de les estrelles, dels arbres…

En inspirar, captem aquestes energies de la natura i les deixem que ens omplin;  en espirar deixem  anar l’energia emprada i que ja no ens cal.

Gràcies a aquest treball d’intercanvi, de  mica en mica anem purificant l’organisme, netegem els meridians o canals energètics i ens anem sentint més lleugers.

El txi kung es pot practicar en interiors però l’ideal és fer-ho en plena natura.

Quan realment sintonitzes amb l’energia, dóna la sensació de que deixes una empremta a l’aire, com si es mogués l’aigua i en mirar-la s’endevinessin les onades engendrades pel moviment”.

Yves Réquéna

Moviment i respiració

Sincronitzar la respiració amb el moviment és una de les bases del txi kung. En general, quan el cos s’estira cap a munt, hi ha un moviment d’obertura o d’atracció el moviment respiratori és d’inspiració.

Quan el moviment és de tancament, els braços es recullen o tanquen, el moviment respiratori és d’espiració.

El perfeccionament de la respiració passa per visualitzar com l’energia surt i entra pel cos. Saber a quin  òrgan es dedica cada moviment, conèixer el seu meridià i visualitzar-lo mentre es fa el moviment multiplica per molt el valor del treball i ajuda a la concentració.

Amb els exercicis adequats, constància i l’ajut d’un bon mestre es poden corregir desequilibris energètics i millorar l’estat de salut d’una manera  sorprenent.

La ment en calma

L’altre gran benefici del txi kung és que a mesura que vas perfeccionant la teva connexió cel-terra i la teva sincronització respiratòria amb el moviment o amb les postures estàtiques també vas regulant la circulació de l’energia i aconsegueixes calmar la ment.

Els grans practicants saben trobar una distància entre sí mateixos i les seves emocions. Amb el temps hom aconsegueix sentir-se una mica més lliure.

 

Al llarg del temps s’han anat formant diverses corrents de txi kung, algunes són d’influència taoista, d’altres budista o confucionista. Les tres formes principals es podrien sintetitzar en espiritual, mèdica i marcial.

 

Temes relacionats:

. Novetat editorial: Guía práctica de Medicina China

. Llibre: L’essència del tai-txi-txuan

2 Responses to “Txi Kung (1)”

  • Albert Rossell:

    Suposo que el més difícil d’aconseguir és la coordinació entre respiració i moviment, almenys és el que a mi em passa amb moltes altres disciplines. Molt bon treball de divulgació, Conxita.

    • Conxita Parra:

      Gràcies Albert pel teu comentari.
      Per mi, el més difícil sempre és la presència. L’avantatge del txi kung i d’aquestes discipines és que sempre et donen alguna cosa, per poc experimentat que siguis.
      Una abraçada

Leave a Reply

HO HAN DIT ELS SAVIS

"Viu com si anessis a morir demà.
Aprèn com si anessis a viure per sempre".


MAHATMA GANDHI

TRADUCTOR
CASA RURAL

Vallmajor2.jpg

CALENDARI
novembre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
Darrers Tweets