“Amb l’actitud de presència la persona es pot fer responsable d’allò que li passa”

Entrevista amb Marc Bartolí, terapeuta gestàltic.

A diferència d’altres teràpies psicològiques, la Gestalt no busca resoldre els conflictes investigant per què es van produir en el passat, sinó que treballa, sobre tot, l’ara i aquí. Les sensacions a tots els nivells, també corporals, en el moment de la sessió, la connexió amb les emocions, la interacció pacient-terapeuta, així com una actitud de presència són essencials per al bon èxit d’aquesta disciplina. En parlem amb el terapeuta gestàltic Marc Bartolí.

Marc Bartolí es va formar a l’Institut Gestalt de Barcelona i també amb la Dra. Adriana Schnake ­-creadora de l’enfoc holístic de la salut i la malaltia/ Diàlegs amb el cos- a Xile.

Ens diu que en Gestalt es treballen molt les dificultats en les relacions, la disconformitat amb alguns aspectes del propi caràcter, la manca d’amor cap a un mateix, les crisis vitals, els processos de dol…

I que aquesta disciplina posa molt la confiança en la pròpia saviesa de la persona per aconseguir la seva sanació.

Però, millor que anem al començament…

. Què és la teràpia Gestalt?

És un enfoc terapèutic de la línea humanista. És a dir, la seva vocació és holística. Se la coneix com la “teràpia de la presa de consciència”, perquè treballa molt per ajudar la persona a vivenciar-se d’una manera més clara.

. Vivenciar-se?

Vull dir que facilita que la persona es posi en contacte amb les seves pròpies vivències, amb les seves experiències, en el moment ARA.

. La clau és el present?

Exacte. Treballem molt amb el present, fent que la persona es faci conscient de les coses que li passen, de les seves dificultats, dels llocs on s’encalla, de quines coses de les que està fent mantenen actiu el problema, enlloc de solucionar-lo, i quines són les necessitats que no està atenent i que, d’alguna manera, li impedeixen sortir del problema.

L’actitud de presència

. Quins altres elements composen la teràpia?

És una teràpia que es mou en diversos eixos. Per una part, com dèiem, es treballa en el present, és a dir, amb les coses que estan succeïnt en el trancurs de la sessió. Es treballa amb com està la persona, amb què està entrant en contacte i també en com s’està sentint el terapeuta mentre treballa amb ella.

. I el terapeuta li diu?

Depèn, si li pot ser útil sí, però no és imprescindible. El que és important és que el terapeuta es posi en una situació de presència. Aquesta actitud s’encomana a la persona i l’ajuda a estar molt centrada en el present. Així, estant també en total presència, si la persona se’n va a l’imaginació, als records, o a l’anticipació, se n’adona.

La presència ajuda al pacient a adonar-se que se’n va i que, en fer-ho, està evitant contactar amb les vivències de “l’aquí i ara”.

. Què implica la presència?

Amb aquesta actitud de presència la persona es pot fer responsable de les coses que li passen. Comença a diferenciar quines són les que li estan passant a ella de les que pertanyen al món extern. I en aquest fer propi el que és intern, aprèn a reconèixer, identificar i descobrir aspectes que fins ara no veia. S’adona d’allò que ja hi era, però que no era accessible a la consciència.

Què ens preocupa

. On són la majoria dels conflictes?

Molt sovint en la part cognitiva. Nosaltres, però, sense deixar-la de banda, ens centrem també en les sensacions, amb l’observació corporal i en les emocions.

. I com es fa això?

Un exemple. Arriba una persona i diu: “No m’has vingut a veure!” El treball consisteix en ajudar-la a descobrir si ho ha dit perquè està enfadada o en facilitar que esbrini per què hi ha posat certa ironia en el to o què volia dir exactament amb el comentari. Per aconseguir-ho, es convida a la persona a ser clara amb sí mateixa i amb els altres, es propicia que no hi hagi espai ni per a l’engany ni per a l’autoengany.

És un tipus de teràpia que no funciona amb gaires consells ni opinions del terapeuta, perquè quan la persona ens arriba preguntant-nos: “Què faig?”, li retornem la pregunta: “Tu què faries?”

Com funciona una sessió

. Com es produeix la sanació?

En el cas de la Gestalt, el que cura no són les tècniques, sinó el que va passant a la sessió. El que busquem és que la persona experimenti què li passa, l’emoció. I això ho fa a l’espai terapèutic, a través de propostes que nosaltres li fem. És a dir, nosaltres podem posar la persona en una situació que afavoreixi que s’adoni de coses.

. Per exemple?

Una persona està explicant una situació trista amb un somriure d’orella a orella. El terapeuta li assenyala la incongruència: “M’he fixat que quan dius això tan trist m’estàs fent un somriure d’orella a orella. Què és aquest somriure?, què t’està passant? I aleshores potser aquella persona diu: “Ostres, m’adono que mai no m’he acabat de prendre’m seriosament a mi mateixa”. A través de la interacció, d’aquesta, diríem, petita confrontació, la persona es va adonant de coses.

. Les tècniques no són la base de la teràpia, però sí que en feu sevir, no?

En alguns moments podem fer servir exercicis de PNL, constel·lacions familiars i altres tècniques, però aquestes sempre s’han de posar al servei de l’actitud de presència que hem comentat.

Particularitats de la teràpia

. El terapeuta gestàltic és un psicòleg?

No necessàriament. N’hi ha que sí i altres que no. És una escola pròpia en la qual abans de ser terapeuta has de fer el teu propi procés.

. Què destacaries de la Gestalt respecte a d’altres corrents?

Que és una teràpia molt respectuosa amb la persona. No hi ha un expert al qual tu vas i t’aboca la seva solució, el seu mapa, el seu itinerari, sinó que es busca ajudar a la persona a fer-se autònoma.

. Quan pot durar un procès

Depèn de la problemàtica de la persona. Alguns procesos poden ser molt llargs i durar tres- quatre anys, i altres es poden solucionar en 6-7 sessions. També pot ser que un cop solventada la causa per la qual el pacient va venir es vagi a teràpia un cop cada mig any per fer un seguiment.

. Quina és la regularitat de les sessions?

Nosaltres aconsellem començar setmanalment i fer sessions d’una hora, més no cal. De vegades, per qüestions econòmiques de la persona, s’han de fer quinzenals. No és el mateix ni el més ideal, però de vegades és l’única manera possible.

Per tenir èxit amb la teràpia Gestalt la persona ha de sentir que allò que li passa és important.

S’ha de voler donar l’oportunitat de treballar-se i estar disposada a arriscar alguna cosa en aquest procès que la pot conduir a algun canvi. I no oblidem que els canvis sempre ens fan por”.