Per superar traumes i fòbies

Les experiències doloroses del nostre passat que no vam aconseguir superar en el seu moment poden convertir-se en pors, fòbies o dificultats per afrontar situacions de la vida quotidiana. La teràpia EMDR ens pot ajudar a superar aquestes limitacions i a tenir una existència plaent.

L’ EMDR és una teràpia psicològica que s’ha mostrat molt eficaç a l’hora d’ajudar a superar les experiències traumàtiques, les fòbies i pors que impedeixen a moltes persones fer “vida normal”.

La teràpia va ser descoberta i desenvolupada per la psicòloga Francine Shapiro en els anys 80. En un primer moment, la doctora Shapiro va pensar que podria ser un tractament per alleujar l’ansietat, però les seves investigacions van acabar mostrant-li que l’EMDR podia anar més enllà i curar les ferides emocionals provocades per vivències traumàtiques. També es va mostrar eficaç a l’hora d’alliberar la persona de creences limitants, fòbies o temors.

En anglès, l’abreviatura EMDR es correspon amb Eye Movement Desensitization and Reprocessing, en català: Moviments oculars de desensibilització i reprocessament.

El funcionament

La teràpia consisteix a realitzar moviments ràpids amb els ulls, com els que es donen durant la fase REM del son, mentre recordem el succés traumàtic que volem superar.

Sembla simple, però el cert és que aquesta aparent simplicitat s’inspira en la complexitat d’un “talentós” mecanisme, que s’activa de manera automàtica en el nostre cervell, i que s’encarrega de “digerir” els grans traumes i també les experiències doloroses que tots hem viscut en alguna ocasió perquè no ens deixin seqüeles i puguem seguir amb la nostra vida.

El punt de partença

L’EMDR neix de la idea que tots nosaltres disposem d’una espècie d’engranatge que s’encarrega d’assimilar els traumes emocionals. Els especialistes en aquesta teràpia l’anomenen “Sistema de processament de la informació”. Freud ja havia escrit sobre ell anomenant-lo “treball de dol”.

El funcionament d’aquest mecanisme és semblant al del sistema digestiu, tot i que en lloc d’absorbir la part dels aliments que necessita l’organisme i rebutjar la resta, el que fa és quedar-se amb la part útil de l’experiència -la lliçó- i desfer-se dels pensaments, emocions i sensacions físiques que ens van acompanyar mentre vivíem aquesta situació i que un cop aquesta ha acabat ja no tenen raó de ser.

Un sistema desbordat

El problema apareix quan davant un fet traumàtic: la mort d’un ésser estimat, el diagnòstic d’una malaltia greu, un maltractament físic o emocional, un accident… el nostre sistema nerviós no aconsegueix alliberar l’estrès de l’experiència i segueix tenint pensaments, emocions i sensacions físiques de por o dolor com si la situació, que ja és passat, s’estigués produint en el present contínuament.

La teoria de l’EMDR considera que en aquests casos la informació relativa al fet traumàtic, en lloc de ser digerida, ha quedat emmagatzemada en el sistema nerviós en la seva forma original, com un tot.

Així, els pensaments, creences, emocions, olors, sensacions corporals estan intactes i poden activar-se en qualsevol moment, amb el menor record, i fer-nos reviure l’experiència una vegada i una altra amb el patiment que això pot comportar.

A més, aquests estímuls interns ens poden provocar actituds auto-limitants que ens impedeixen viure la vida amb més normalitat i lleugeresa. És a dir, tindrem més patiment acumulat que ens condicionarà a un estat emocional més inestable.

Definim “fet traumàtic”

Algunes experiències de la vida poden deixar seqüeles importants en el nostre sistema nerviós i provocar el que es coneix com estrès post traumàtic (EPT): la mort d’un fill o d’un ésser molt estimat, un accident greu, una malaltia, una violació, el maltractament, la tortura…

En aquests casos, el treball amb un especialista en EMDR pot aportar resultats espectaculars com s’ha demostrat en diverses investigacions realitzades al respecte.

Però aquesta teràpia també resulta molt eficaç per resoldre experiències, potser menys greus, però que la persona viu amb gran angoixa perquè és molt vulnerable en el moment d’experimentar-les, com passa durant la infància i adolescència o quan estem en una situació de fragilitat o desemparament.

En general, es necessiten diverses sessions per aconseguir la sanació, tot i ser una tècnica molt ràpida. Tot depèn de la problemàtica de la persona”.

El procés de sanació

Les persones que es dirigeixen a un especialista en EMDR solen fer-ho perquè pateixen pors, fòbies, senten angoixa, tenen pensaments obsessius, estats emocionals inestables, depressió cronificada, o se senten incapaços de resoldre una situació de la seva vida.

. Durant les sessions de treball, el terapeuta ajuda a la persona a identificar el problema. L’acompanya perquè trobi els aspectes que més mal li fan de la situació o vivència.

. Un cop s’ha centrat el tema a tractar, el terapeuta usa un llapis o una vareta per moure-la de forma bilateral, com si fos un péndol, davant dels ulls del pacient i el guia perquè aquest segueixi el moviment amb els ulls.

. Durant aquest procés, la persona sol recordar més detalls de la situació dolorosa. És com si els moviments oculars l’ajudessin a accedir a tots els canals d’associació connectats al seu record traumàtic.

Aquest és només el primer pas. El següent és seguir amb noves tandes de moviments oculars fins que la persona aconsegueix connectar amb la informació que es troba ancorada en el present, la que conté la perspectiva de la persona adulta que és avui, que ja no està desemparada, espantada ni en perill. És en aquest punt quan s’activa el “sistema de processament d’informació” i la persona aconsegueix “pair” l’experiència i alliberar-se’n.

L’estimulació bilateral també es pot fer amb sons o amb el tacte”.

Assessorat per Eva Juan,
Psicooncòloga
Especialista en EMDR