Posts Tagged ‘superació personal’
Constel·lacions familiars (I)
La família és la clau per trobar l’origen de molts dels nostres conflictes psicològics, així ho asseguren bona part dels estudis realitzats sobre el tema. Avui, psicòlegs i terapeutes de diverses disciplines utilitzen la tècnica de les constel·lacions familiars per tal d’anar a l’arrel dels nostres bloquejos emocionals i trobar la manera de superar-los.
Un 70% dels problemes psicològics i emocionals que patim estan relacionats amb la nostra família, segons indiquen diversos estudis realitzats sobre la matèria. Aquests problemes poden aparèixer disfressats de malalties, drogodependències, dificultats per relacionar-nos, per trobar parella o feina, o poden sortir a la llum a través d’un caràcter poruc, agressiu… Fins i tot molts casos de nens conflictius i de fracàs escolar poden tenir aquest origen. Read the rest of this entry »
Un abril molt alternatiu (II)

Metamedicina (i II)

En lametamedicina, cada òrgan, múscul, os… representa una actitud mental i la seva funció en l’organisme ens dóna pistes de què pot estar passant-nos quan no funciona.
La malaltia per ella mateixa també ens dóna informació sobre quina pot ser la causa emocional del que ens està passant. Read the rest of this entry »
Metamedicina (I)

La metamedicina considera que un 80% de les nostres malalties tenen un origen psicosomàtic, és a dir, neixen d’una emoció que no hem sabut alliberar, moltes vegades perquè la situació que l’ha provocada es va produir en la nostra etapa prenatal o en la infantesa. Read the rest of this entry »
Sense por (i 3)

Els mecanismes de la por es posen marxa quan detectem un senyal de perill. En aquest moment, tot el cos reacciona davant d’aquest i es prepara per fer front a la situació: Read the rest of this entry »
Sense por (II)
L’evolució de l’home ha desenvolupat un instint molt ràpid de reacció davant la percepció del perill.
Aquesta promptitud en la resposta ha tingut un clar valor en la supervivència de l’espècie al llarg dels segles.
Avui seguim necessitant aquesta capacitat de reacció cada vegada que creuem un carrer amb trànsit intens, fent alpinisme, ciclisme, conduint, cobrint objectius laborals…
Necessitem la por per protegir-nos dels perills i tenir certes dosis de prudència anticipant i evitant problemes a nivell social, laboral, econòmics…
El problema es presenta quan el nostre organisme es prepara contínuament per afrontar un perill que no és real, ocasionant un estrés crònic, o quan les nostres pors ens impedeixen fer una vida normal. Read the rest of this entry »
Sense por (I)
Tant per a la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) com per al Sistema del Tao Curatiu (STC), basat en ella, l’hivern és l’estació de l’element aigua, que té com a òrgan destacat el ronyó.
Segons la MTX, entre les moltes funcions del ronyó es troba la d’emmagatzemar l’energia Jing o essencial, la que rebem dels nostres pares en el moment de la concepció i que és la base de la nostra existència, ja que sense ella no hi hauria vida.
La MTX també vincula a cada òrgan del cos una emoció, que en el cas dels ronyons és la por. Un temor que ocasiona un buit d’energia Jing i que es manifesta físicament amb trastorns més o menys greus en funció de la naturalesa de la por de què es tracti i que poden anar des d’un lleuger tremolor de cames a una infecció greu de ronyó. Read the rest of this entry »
Kaizen (2)
El Kaizen és una filosofia japonesa que s’inspira en la idea que els grans canvis es poden iniciar amb petits gestos, pensaments, passes o accions. Fa més de cinc-cents anys que es practica amb èxit al Japó i algunes de les seves tècniques resulten interessants, pràctiques i efectives, com la que ens proposa fer-nos petites preguntes per desembussar una situació.
Quan una persona es planteja fer un gran canvi en la seva vida es disparen en el cervell de forma automàtica tot un seguit d’alarmes que la fan dubtar i moltes vegades desistir, fracassar o ni tant sols intentar-ho.
És un instint de “protecció” que empra el cervell per no sortir del que ja li és conegut, de la seva zona de confort. Els científics asseguren que aquesta por al que és nou està arrelada a la fisiologia del cervell. Read the rest of this entry »
Novetat editorial: Una cadira buida
Una de les coses que han ajudat l’Emi Armengol a fer el seu procés de dol pel seu fill Oriol és escriure aquest llibre on comparteix amb nosaltres primer el seu dolor, patiment i tristesa per la seva mort i absència, i després el llarg camí d’aprendre a viure una nova vida sense ell, fins arribar a la serenor i a sentir l’amor profund pel fill amb tota la intensitat i sense dolor. Un llibre que commou, dóna la mà i és una font d’inspiració per a totes les persones que es troben vivint aquesta terrible experiència.
Quan es mort una persona estimada, especialment un fill, però també pot ser la parella o una persona amb la qual estem profundament units, el món sencer sembla perdre el sentit, tota la nostra existència es posa de cap per avall i ni tant sols sabem ser nosaltres mateixos perquè una part molt important del nostre ésser ha desaparegut o no hi sabem connectar. Ens sentim incomplets, estranys, perduts i profundament ferits. El dolor és tan gran que el podem sentir fins i tot físicament.
Comptar amb l’experiència d’altres persones que han passat pel mateix, sentir el seu escalf i la seva serenitat quan ens diuen que després d’aquest daltabaix un dia tornarem a somriure i a estimar la vida és, sens dubte, un consol motivador. I això és el que trobem en el llibre d’ Emi Armengol “Una cadira buida”: La serenitat d’algú que ha sabut convertir en amor el seu dolor més profund.
Quan aprenguem que podem continuar estimant-lo , el sentirem amb nosaltres sense dolor. Això és perquè l’estimació no té temps ni espai”. Read the rest of this entry »
Llibre: “Mil pétalos”
