No hi ha després, ni abans. No hi ha demà, ni ahir. Hi ha l’ara. El que siguis capaç d’imaginar i compartir amb ella. Si la saludes amb un somriure, et correspon. La teva alegria és la seva. Entén els tons amb què li parles. La vibració de l’amor li arriba perfectament. La capta. També la del neguit, la de l’exigència. I davant d’aquestes es revolta i s’enfada.

Diuen que està malalta, d’una malaltia que quasi ningú no sap pronunciar, però jo crec que conrea saviesa. Des dels seus silencis i les seves absències, a través dels seus ulls i el seu somriure, transmet coneixements que es canalitzen per fils invisibles i només t’arriben si ets capaç de seguir vibrant en l’amor, sense deixar que el degoteig incansable de paraules, frases i idees repetides a l’atzar, trenquin el corrent que s’ha establert entre vosaltres. Una abraçada, una carícia, el frec suau de la pell, una mirada dolça, un somriure net, la respiració pausada… la connexió flueix.

És probable que a molts de nosaltres ens sigui fàcil fluir quan fem tasques que ens agraden, però què passa quan es tracta d’activitats rutinàries o avorrides, com fer cua per agafar l’autobús, parlar amb algú que no ens cau bé o fregar els plats?

I, tanmateix, aconseguir entrar en un estat de ‘flow’ en qualsevol circumstància és, precisament, la gràcia d’aquesta tècnica i el que ens pot ajudar a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i amb la nostra vida.

Els experts en el tema asseguren que és possible entrenar-se per augmentar les nostres experiències de flux, sigui quina sigui la tasca que estem desenvolupant. Read the rest of this entry »