El procés de dol: El camí que va del dolor a la serenitat

Una de les coses que han ajudat l’Emi Armengol a fer el seu procés de dol pel seu fill Oriol és escriure aquest llibre on comparteix amb nosaltres primer el seu dolor, patiment i tristesa per la seva mort i absència, i després el llarg camí d’aprendre a viure una nova vida sense ell, fins arribar a la serenor i a sentir l’amor profund pel fill amb tota la intensitat i sense dolor.  Un llibre que commou, dóna la mà i és una font d’inspiració per a totes les persones que es troben vivint aquesta terrible experiència.

Quan es mort una persona estimada, especialment un fill, però també pot ser la parella o una persona amb la qual estem profundament units, el món sencer sembla perdre el sentit, tota la nostra existència es posa de cap per avall i ni tant sols sabem ser nosaltres mateixos perquè una part molt important del nostre ésser ha desaparegut o no hi sabem connectar. Ens sentim incomplets, estranys, perduts i profundament ferits. El dolor és tan gran que el podem sentir fins i tot físicament.

Comptar amb l’experiència d’altres persones que han passat pel mateix, sentir el seu escalf i la seva serenitat quan ens diuen que després d’aquest daltabaix un dia tornarem a somriure i a estimar la vida és, sens dubte, un consol motivador. I això és el que trobem en el llibre d’ Emi Armengol  “Una cadira buida”: La serenitat d’algú que ha sabut convertir en amor el seu dolor més profund.

Quan aprenguem que podem continuar estimant-lo , el sentirem amb nosaltres sense dolor. Això és perquè l’estimació no té temps ni espai”. Read the rest of this entry »

“L’amor és l’energia que ens cal per sanar-nos” Quan mor una persona famosa o coneguda els mitjans se’n fan ressò i li reten homenatge. Círia Clotet i Vidal no n’era, de famosa, però els que la vam conèixer pensem que val la pena fer públic el seu esperit de lluita i la seva increïble força i capacitat de superació, perquè difondre’ls pot ajudar a d’altres persones que estan patint el mateix que ella va patir aquests darrers anys, a tirar endavant. Fotos: Javier Pardo

La història de la Círia és com la de tantes i tantes persones, de tantes i tantes dones. L’estiu del 2004 li van diagnosticar un càncer de mama i va passar pel dolorós procés d’una operació i també de tractaments amb quimioteràpia i radioteràpia.

Tres anys més tard, la revista Aqua, ja desapareguda, la va convidar a explicar la seva experiència en un extens reportatge dedicat a la vessant emocional del càncer de mama, en el qual també van participar altres dones afectades, així com la psicooncòloga Eva Juan.

En aquells moments la Círia estava aparentment recuperada de la malaltia i tornava a fer vida normal. Se sentia pletòrica i treballava a nivell íntim per trobar la seva pau interior i créixer com a persona. Read the rest of this entry »