“Qui viu plenament accepta millor la mort” Mercè Castro és periodista i escriptora. Acaba de publicar el llibre “Palabras que consuelan” on reflecteix bona part del que ha anat aprenent al llarg del procés de dol que va emprendre ara fa 16 anys, quan el seu fill Ignasi moria arrel d’un accident de trànsit i la seva vida va donar un tomb irreversible.

La Mercè Castro és una amiga, d’aquelles que en diem “l’altra família”, la que has anat fent de mica en mica, amb la que no hi ha vincles de sang, però sí d’amor i de riures, de llàgrimes i de moments compartits. Portar avui a Colors l’entrevista de presentació del seu nou llibre, “Palabras que consuelan” (Plataforma Editorial), és un honor i una alegria.

Quan la Mercè parla de la mort, de l’amor, del consol, i de fer companyia en el camí del dol la cara se li il·lumina i una serenor que emociona l’envolta i se t’encomana, perquè parla des del cor i des del coneixement. Les seves són paraules sàvies, que neixen de l’experiència i escoltar-la o llegir-la és sempre un aprenentatge. El seu bloc Cómo afrontar la muerte de un hijo ajuda moltes persones que es troben en un procés de dol. Read the rest of this entry »

Banca ètica, economia alternativa

Vivim en un món contradictori que nosaltres mateixos ajudem a crear. És molt possible que moltes de les persones que defensem una agricultura ecològica, espais lliures de fum i la pau al món, tinguem treballant els nostres diners en bancs on inverteixen en tabacaleres, conreus transgènics i indústria de l’armament. Aquest llibre busca fer-nos reflexionar sobre aquest fet i animar-nos a posar els nostres diners a favor dels nostres ideals.

Moltes persones viuen avui convençudes de que la nostra societat està seguint un rumb poc sostenible. Són conscients que com a col·lectiu hem entrat en una espiral consumista que no sembla tenir aturador.

Explotem la terra i els recursos del planeta per seguir creixent i creixent, tenint i tenint. Algunes persones saben que aquesta dinàmica no podrà seguir així per sempre i han pres algunes mesures de caire individual.

Gestos lloables, però insuficients

És possible que algunes d’aquestes persones decideixin portar una vida sana, lliure del fum del tabac en espais tancats públics i també privats; que comprin menjar ecològic i no vulguin sentir ni a parlar dels transgènics; s’indignin quan hi ha una fuita nuclear i pensin que els governs haurien d’invertir en energies renovables i sostenibles; surtin al carrer quan un país n’envaeix un altre per demanar la llibertat de tots els pobles. Read the rest of this entry »