“Qui viu plenament accepta millor la mort” Mercè Castro és periodista i escriptora. Acaba de publicar el llibre “Palabras que consuelan” on reflecteix bona part del que ha anat aprenent al llarg del procés de dol que va emprendre ara fa 16 anys, quan el seu fill Ignasi moria arrel d’un accident de trànsit i la seva vida va donar un tomb irreversible.

La Mercè Castro és una amiga, d’aquelles que en diem “l’altra família”, la que has anat fent de mica en mica, amb la que no hi ha vincles de sang, però sí d’amor i de riures, de llàgrimes i de moments compartits. Portar avui a Colors l’entrevista de presentació del seu nou llibre, “Palabras que consuelan” (Plataforma Editorial), és un honor i una alegria.

Quan la Mercè parla de la mort, de l’amor, del consol, i de fer companyia en el camí del dol la cara se li il·lumina i una serenor que emociona l’envolta i se t’encomana, perquè parla des del cor i des del coneixement. Les seves són paraules sàvies, que neixen de l’experiència i escoltar-la o llegir-la és sempre un aprenentatge. El seu bloc Cómo afrontar la muerte de un hijo ajuda moltes persones que es troben en un procés de dol. Read the rest of this entry »

Entrevista amb Sonja Lyubomirsky, psicòloga Sonja Lyubomirsky es va llicenciar en Psicologia per la Universitat de Harvard i actualment és professora de Psicologia de la Universitat de Califòrnia, ambdues als Estats Units. Les seves investigacions sobre la felicitat la van portar a escriure un llibre de referència sobre el tema “La ciencia de la felicidad” (Editorial Urano) i també a realitzar conferències i seminaris sobre el tema per tot el món. En aquesta entrevista ens parla de les seves troballes sobre allò que a les persones ens fa estar bé i no tant bé.

Quan li comento a la professora Lyubomirsky que el que ella escriu en el seu llibre no és massa diferent del que fa segles que prediquen i ensenyen les filosofies orientals em diu que sí, que és cert, però que la diferència bàsica rau en el fet que tot el que ella explica en el seu llibre i les seves conferències ha estat sotmés al mètode científic: “No tothom es preocupa pel suport científic que pugui tenir allò que intenta fer en la seva vida diària, evidentment, però per a mi és important”, em diu.

Com es va interessar per la felicitat? D’una forma casual. En el meu primer dia a l’escola de postgrau a Stanford vaig passar una tarda sencera passejant pel campus amb el meu nou assessor, Lee Ross, un expert mundial en matèria de conflictes i negociació. Va ser ell qui en un moment concret va posar la pregunta sobre la taula: Quin és el secret de la felicitat?

I vosté va decidir trobar la resposta… Més o menys. Això va ser fa 18 anys i des d’aquell dia he estat investigant perquè algunes persones són més felices que d’altres i què podem fer per tal que la gent sigui més feliç.  Read the rest of this entry »