“L’amor va més enllà de la mort” La periodista i escriptora Mercè  Castro torna a les pàgines de Colorsbloc per parlar del seu darrer llibre Dulces destellos de luz on ens ofereix tot un seguit d’eines que l’han ajudada a renèixer després de la mort sobtada del seu fill Ignasi el desembre de 1998. Les seves paraules són sempre inspirades i ens donen una escalfor molt necessària sempre, però especialment quan ens trobem en una etapa de dol.

. Acabes de publicar Dulces destellos de luz,  el teu tercer llibre. Què hi trobaran els lectors que s’hi apropin?

La intenció d’aquest llibre és acompanyar a les persones que travessen una gran crisi vital, com potser el dol per una persona estimada o un altre tipus de pèrdua que ens demani mirar endins per tornar a renéixer.

 

. Entenc aquestes espurnes de llum com ‘mans amigues’ que ens ajuden a sortir de la boira o del buit que pot crear la pèrdua d’una persona molt estimada. Vaig per bon camí?

Quan mor algú molt estimat amb qui compartíem quotidianitat quedem sense terra sota els peus, res és com era i, al meu entendre, és necessari reanomenar-ho tot. Hi ha moments en què ens sembla molt difícil seguir, és massa dolorós, no sabem com fer-ho. Els grans dols acostumen a obrir ferides antigues mal tancades i ens trobem perduts.

Les espurnes de les quals parlo són les eines que a mi m’han ajudat a transcendir el dolor quasi inaguantable que em va produir la mort del meu fill Ignasi el desembre de 1998, quan ell tenia 15 anys. Tot i que cada dol és personal i intransferible, sempre és bo que algú et doni la mà quan no veus més enllà de la foscor.

Read the rest of this entry »

Celebrar el solstici Amb l’arribada del solstici donem la benvinguda a l’hivern, que es caracteritza per oferir-nos nits més llargues i menys hores de llum. El solstici ens assenyala l’acabament d’un cicle i un nou començament. No és un final definitiu, és una oportunitat per renovar-se.

Pobles antics com el celta o el romà celebraven el solstici d’hivern la nit que va del 21 al 22 de desembre, la nit més llarga de l’any, en contraposició a la de Sant Joan, que és la més curta.

La nit del solstici és el moment en que la terra està més inclinada respecte del sol i per això rep menys hores de llum. Read the rest of this entry »

“Qui viu plenament accepta millor la mort” Mercè Castro és periodista i escriptora. Acaba de publicar el llibre “Palabras que consuelan” on reflecteix bona part del que ha anat aprenent al llarg del procés de dol que va emprendre ara fa 16 anys, quan el seu fill Ignasi moria arrel d’un accident de trànsit i la seva vida va donar un tomb irreversible.

La Mercè Castro és una amiga, d’aquelles que en diem “l’altra família”, la que has anat fent de mica en mica, amb la que no hi ha vincles de sang, però sí d’amor i de riures, de llàgrimes i de moments compartits. Portar avui a Colors l’entrevista de presentació del seu nou llibre, “Palabras que consuelan” (Plataforma Editorial), és un honor i una alegria.

Quan la Mercè parla de la mort, de l’amor, del consol, i de fer companyia en el camí del dol la cara se li il·lumina i una serenor que emociona l’envolta i se t’encomana, perquè parla des del cor i des del coneixement. Les seves són paraules sàvies, que neixen de l’experiència i escoltar-la o llegir-la és sempre un aprenentatge. El seu bloc Cómo afrontar la muerte de un hijo ajuda moltes persones que es troben en un procés de dol. Read the rest of this entry »

Duelia: Compartir la pèrdua d’un ésser estimat Quan una persona estimada es mor sovint ens sentim perduts i sols en el nostre dolor. Potser ens aniria bé poder parlar de com ens sentim, del nostre enyor, de la tristesa per la pèrdua, de la por a no ser capaços de seguir endavant… Duelia vol ser un punt de trobada per a persones que es troben en aquesta situació i també amb professionals especialitzats en el procés del dol. Read the rest of this entry »

Enfortir l’energia dels ronyons és la clau Per a la Medicina Tradicional Xinesa la por és una emoció lligada als ronyons, els òrgans de l’element aigua, que regeix l’estació de l’hivern. Reforçar l’energia dels ronyons ens donarà també enteresa i coratge per fer front als reptes que ens trobem en el nostre camí.

Tant per a la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) com per al Sistema del Tao Curatiu (STC), basat en ella, l’hivern és l’estació de l’element aigua, que té com a òrgan destacat el ronyó.

Segons la MTX, entre les moltes funcions del ronyó es troba la d’emmagatzemar l’energia Jing o essencial, la que rebem dels nostres pares en el moment de la concepció i que és la base de la nostra existència, ja que sense ella no hi hauria vida.

La MTX també vincula a cada òrgan del cos una emoció, que en el cas dels ronyons és la por. Un temor que ocasiona un buit d’energia Jing i que es manifesta físicament amb trastorns més o menys greus en funció de la naturalesa de la por de què es tracti i que poden anar des d’un lleuger tremolor de cames a una infecció greu de ronyó. Read the rest of this entry »

Les claus de la resiliència  Davant dels entrebancs, els obstacles i les experiències més dures que la vida ens pot posar al davant, algunes persones se’n surten amb un ànim admirable. La psicologia moderna ens diu que són resilients. Aquest llibre d’Elías Kateb ens parla d’aquesta qualitat i de com adquirir-la.

 Als anys noranta del passat segle alguns corrents psicològics es preguntaven per què alguns nens criats en condicions terribles arribaven a ser adults “normals”. Els seus estudis van concloure que comptaven amb una colla de fortaleses internes a les quals van qualificar amb el terme resilients.

Al llarg de la primera part del llibre, l’autor ens fa reflexionar sobre les nostres capacitats internes i sobre les virtuts que ens fan resilients.

En aquest primer capítol, Kateb també ens explica alguns casos de persones resilients, com el del neuròleg i psiquiatre austríac Victor Frankl, sobrevivent dels camps nazis, autor de L’home a la recerca del sentit i pare de la logoteràpia. Read the rest of this entry »

Un programa sobre la mort La mort és el gran tabú, el tema del qual la majoria de les persones prefereix no parlar, però morir és part de la vida i una experiència que ens acosta els uns als altres perquè tots l’haurem de passar. Les televisions locals catalanes han estrenat “El vol de la papallona”, un programa per parlar de la mort. Una gran iniciativa

El vol de la papallona és un espai televisiu que es va començar a emetre el passat 4 d’octubre a la xarxa de les televisions locals de Catalunya. Read the rest of this entry »

El procés de dol: El camí que va del dolor a la serenitat

Una de les coses que han ajudat l’Emi Armengol a fer el seu procés de dol pel seu fill Oriol és escriure aquest llibre on comparteix amb nosaltres primer el seu dolor, patiment i tristesa per la seva mort i absència, i després el llarg camí d’aprendre a viure una nova vida sense ell, fins arribar a la serenor i a sentir l’amor profund pel fill amb tota la intensitat i sense dolor.  Un llibre que commou, dóna la mà i és una font d’inspiració per a totes les persones que es troben vivint aquesta terrible experiència.

Quan es mort una persona estimada, especialment un fill, però també pot ser la parella o una persona amb la qual estem profundament units, el món sencer sembla perdre el sentit, tota la nostra existència es posa de cap per avall i ni tant sols sabem ser nosaltres mateixos perquè una part molt important del nostre ésser ha desaparegut o no hi sabem connectar. Ens sentim incomplets, estranys, perduts i profundament ferits. El dolor és tan gran que el podem sentir fins i tot físicament.

Comptar amb l’experiència d’altres persones que han passat pel mateix, sentir el seu escalf i la seva serenitat quan ens diuen que després d’aquest daltabaix un dia tornarem a somriure i a estimar la vida és, sens dubte, un consol motivador. I això és el que trobem en el llibre d’ Emi Armengol  “Una cadira buida”: La serenitat d’algú que ha sabut convertir en amor el seu dolor més profund.

Quan aprenguem que podem continuar estimant-lo , el sentirem amb nosaltres sense dolor. Això és perquè l’estimació no té temps ni espai”. Read the rest of this entry »

Un documental sobre la mort Per a bona part del món occidental, la mort és encara un tabú del que és millor no parlar-ne perquè, en fer-ho, podem estar “cridant el mal temps”. En els darrers anys, algunes persones han decidit trencar aquesta dinàmica i parlar de la mort com ho fem de la vida, en realitat no són coses diferents.

En el seu imprescindible llibre “El libro tibetano de la vida y de la muerte”, el monjo budista Sogyal Rimpoché confessa que una de les coses que més el va sobtar quan va arribar a occident és la soledat en la qual moltes vegades es queden les persones quan estan al llindar de la mort.

I també la poca preparació que familiars, amics i personal sanitari acostumen a tenir per fer un bon acompanyament en un dels moments més trascendentals de la vida d’una persona.

Girar-li l’esquena a un fet tan natural com la mort, un procés per al qual passarem tots nosaltres un dia –podem dir que en tenim la garantia des del moment en què naixem¬– fa que, enlloc de facilitar-nos serenitat i capacitat per fer-hi front quan ens trobem davant la mort d’un amic, parella o familiar proper, o quan nosaltres mateixos ens trobem en la situació, sentim pànic i desesperació. Read the rest of this entry »

“El que anomenem mort és només un pas evolutiu” Entrevista a Mercè Castro, periodista i creadora del bloc “Cómo afrontar la muerte de un hijo” A la nostra societat la mort és encara un tabú. No en parlem perquè ens fa por i la por no té mesura, pot créixer fins a engolir-nos completament. En el cas de la mort, a més, ens trobem en un atzucac, tots hi haurem de passar, per la nostra segur, i és molt probable que també per la d’algun ésser estimat. Per Mercè Castro, autora del llibre “Volver a vivir”, per deixar de tenir por a la mort hauríem de començar per no negar-la i després sembrar i recollir molt d’amor. Ens ho explica en aquesta entrevista.

Mercè Castro és periodista i autora del llibre “Volver a vivir”, un sincer i colpidor diari en el qual comparteix l’experiència de com va viure el primer any de dol després de la mort del seu fill gran, l’Ignasi.

La Mercè també és la creadora del bloc “Cómo afrontar la muerte de un hijo” i, des de fa un temps, imparteix cursos, seminaris i conferències sobre la mort i el dol. La seva mirada sobre aquests processos resulta molt càlida i amorosa i, sens dubte, reconfortant. Read the rest of this entry »