“L’amor va més enllà de la mort” La periodista i escriptora Mercè  Castro torna a les pàgines de Colorsbloc per parlar del seu darrer llibre Dulces destellos de luz on ens ofereix tot un seguit d’eines que l’han ajudada a renèixer després de la mort sobtada del seu fill Ignasi el desembre de 1998. Les seves paraules són sempre inspirades i ens donen una escalfor molt necessària sempre, però especialment quan ens trobem en una etapa de dol.

. Acabes de publicar Dulces destellos de luz,  el teu tercer llibre. Què hi trobaran els lectors que s’hi apropin?

La intenció d’aquest llibre és acompanyar a les persones que travessen una gran crisi vital, com potser el dol per una persona estimada o un altre tipus de pèrdua que ens demani mirar endins per tornar a renéixer.

 

. Entenc aquestes espurnes de llum com ‘mans amigues’ que ens ajuden a sortir de la boira o del buit que pot crear la pèrdua d’una persona molt estimada. Vaig per bon camí?

Quan mor algú molt estimat amb qui compartíem quotidianitat quedem sense terra sota els peus, res és com era i, al meu entendre, és necessari reanomenar-ho tot. Hi ha moments en què ens sembla molt difícil seguir, és massa dolorós, no sabem com fer-ho. Els grans dols acostumen a obrir ferides antigues mal tancades i ens trobem perduts.

Les espurnes de les quals parlo són les eines que a mi m’han ajudat a transcendir el dolor quasi inaguantable que em va produir la mort del meu fill Ignasi el desembre de 1998, quan ell tenia 15 anys. Tot i que cada dol és personal i intransferible, sempre és bo que algú et doni la mà quan no veus més enllà de la foscor.

Read the rest of this entry »

“Qui viu plenament accepta millor la mort” Mercè Castro és periodista i escriptora. Acaba de publicar el llibre “Palabras que consuelan” on reflecteix bona part del que ha anat aprenent al llarg del procés de dol que va emprendre ara fa 16 anys, quan el seu fill Ignasi moria arrel d’un accident de trànsit i la seva vida va donar un tomb irreversible.

La Mercè Castro és una amiga, d’aquelles que en diem “l’altra família”, la que has anat fent de mica en mica, amb la que no hi ha vincles de sang, però sí d’amor i de riures, de llàgrimes i de moments compartits. Portar avui a Colors l’entrevista de presentació del seu nou llibre, “Palabras que consuelan” (Plataforma Editorial), és un honor i una alegria.

Quan la Mercè parla de la mort, de l’amor, del consol, i de fer companyia en el camí del dol la cara se li il·lumina i una serenor que emociona l’envolta i se t’encomana, perquè parla des del cor i des del coneixement. Les seves són paraules sàvies, que neixen de l’experiència i escoltar-la o llegir-la és sempre un aprenentatge. El seu bloc Cómo afrontar la muerte de un hijo ajuda moltes persones que es troben en un procés de dol. Read the rest of this entry »

Per superar traumes i fòbies Les experiències doloroses del nostre passat que no vam aconseguir superar en el seu moment poden convertir-se en pors, fòbies o dificultats per afrontar situacions de la vida quotidiana. La teràpia EMDR ens pot ajudar a superar aquestes limitacions i a tenir una existència plaent.

L’ EMDR és una teràpia psicològica que s’ha mostrat molt eficaç a l’hora d’ajudar a superar les experiències traumàtiques, les fòbies i pors que impedeixen a moltes persones fer “vida normal”. Read the rest of this entry »

El procés de dol: El camí que va del dolor a la serenitat

Una de les coses que han ajudat l’Emi Armengol a fer el seu procés de dol pel seu fill Oriol és escriure aquest llibre on comparteix amb nosaltres primer el seu dolor, patiment i tristesa per la seva mort i absència, i després el llarg camí d’aprendre a viure una nova vida sense ell, fins arribar a la serenor i a sentir l’amor profund pel fill amb tota la intensitat i sense dolor.  Un llibre que commou, dóna la mà i és una font d’inspiració per a totes les persones que es troben vivint aquesta terrible experiència.

Quan es mort una persona estimada, especialment un fill, però també pot ser la parella o una persona amb la qual estem profundament units, el món sencer sembla perdre el sentit, tota la nostra existència es posa de cap per avall i ni tant sols sabem ser nosaltres mateixos perquè una part molt important del nostre ésser ha desaparegut o no hi sabem connectar. Ens sentim incomplets, estranys, perduts i profundament ferits. El dolor és tan gran que el podem sentir fins i tot físicament.

Comptar amb l’experiència d’altres persones que han passat pel mateix, sentir el seu escalf i la seva serenitat quan ens diuen que després d’aquest daltabaix un dia tornarem a somriure i a estimar la vida és, sens dubte, un consol motivador. I això és el que trobem en el llibre d’ Emi Armengol  “Una cadira buida”: La serenitat d’algú que ha sabut convertir en amor el seu dolor més profund.

Quan aprenguem que podem continuar estimant-lo , el sentirem amb nosaltres sense dolor. Això és perquè l’estimació no té temps ni espai”. Read the rest of this entry »

“El que anomenem mort és només un pas evolutiu” Entrevista a Mercè Castro, periodista i creadora del bloc “Cómo afrontar la muerte de un hijo” A la nostra societat la mort és encara un tabú. No en parlem perquè ens fa por i la por no té mesura, pot créixer fins a engolir-nos completament. En el cas de la mort, a més, ens trobem en un atzucac, tots hi haurem de passar, per la nostra segur, i és molt probable que també per la d’algun ésser estimat. Per Mercè Castro, autora del llibre “Volver a vivir”, per deixar de tenir por a la mort hauríem de començar per no negar-la i després sembrar i recollir molt d’amor. Ens ho explica en aquesta entrevista.

Mercè Castro és periodista i autora del llibre “Volver a vivir”, un sincer i colpidor diari en el qual comparteix l’experiència de com va viure el primer any de dol després de la mort del seu fill gran, l’Ignasi.

La Mercè també és la creadora del bloc “Cómo afrontar la muerte de un hijo” i, des de fa un temps, imparteix cursos, seminaris i conferències sobre la mort i el dol. La seva mirada sobre aquests processos resulta molt càlida i amorosa i, sens dubte, reconfortant. Read the rest of this entry »