“L’amor va més enllà de la mort” La periodista i escriptora Mercè  Castro torna a les pàgines de Colorsbloc per parlar del seu darrer llibre Dulces destellos de luz on ens ofereix tot un seguit d’eines que l’han ajudada a renèixer després de la mort sobtada del seu fill Ignasi el desembre de 1998. Les seves paraules són sempre inspirades i ens donen una escalfor molt necessària sempre, però especialment quan ens trobem en una etapa de dol.

. Acabes de publicar Dulces destellos de luz,  el teu tercer llibre. Què hi trobaran els lectors que s’hi apropin?

La intenció d’aquest llibre és acompanyar a les persones que travessen una gran crisi vital, com potser el dol per una persona estimada o un altre tipus de pèrdua que ens demani mirar endins per tornar a renéixer.

 

. Entenc aquestes espurnes de llum com ‘mans amigues’ que ens ajuden a sortir de la boira o del buit que pot crear la pèrdua d’una persona molt estimada. Vaig per bon camí?

Quan mor algú molt estimat amb qui compartíem quotidianitat quedem sense terra sota els peus, res és com era i, al meu entendre, és necessari reanomenar-ho tot. Hi ha moments en què ens sembla molt difícil seguir, és massa dolorós, no sabem com fer-ho. Els grans dols acostumen a obrir ferides antigues mal tancades i ens trobem perduts.

Les espurnes de les quals parlo són les eines que a mi m’han ajudat a transcendir el dolor quasi inaguantable que em va produir la mort del meu fill Ignasi el desembre de 1998, quan ell tenia 15 anys. Tot i que cada dol és personal i intransferible, sempre és bo que algú et doni la mà quan no veus més enllà de la foscor.

Read the rest of this entry »

El moment de fer balanç Hem entrat a la tardor, l’estació seca per a la Medicina Tradicional Xinesa, governada per l’element metall, que regeix els pulmons i el budell gruixut. És un moment de mirar cap endins, d’observar-nos i de carregar-nos d’energia per ser més forts els durs mesos d’hivern.

A la tardor la natura es desprèn de qualsevol ornament i queda en la seva essència. La caiguda de les fulles dels arbres i el final de les collites ens mostra una terra seca, primària.

Les persones, com a part de la natura que som, també deixem l’extraversió de l’estiu i comencem a fer balanç. És un bon  moment per trobar-nos amb nosaltres mateixos i cohesionar-nos, fer-nos més forts a tots els nivells. Read the rest of this entry »

“Qui viu plenament accepta millor la mort” Mercè Castro és periodista i escriptora. Acaba de publicar el llibre “Palabras que consuelan” on reflecteix bona part del que ha anat aprenent al llarg del procés de dol que va emprendre ara fa 16 anys, quan el seu fill Ignasi moria arrel d’un accident de trànsit i la seva vida va donar un tomb irreversible.

La Mercè Castro és una amiga, d’aquelles que en diem “l’altra família”, la que has anat fent de mica en mica, amb la que no hi ha vincles de sang, però sí d’amor i de riures, de llàgrimes i de moments compartits. Portar avui a Colors l’entrevista de presentació del seu nou llibre, “Palabras que consuelan” (Plataforma Editorial), és un honor i una alegria.

Quan la Mercè parla de la mort, de l’amor, del consol, i de fer companyia en el camí del dol la cara se li il·lumina i una serenor que emociona l’envolta i se t’encomana, perquè parla des del cor i des del coneixement. Les seves són paraules sàvies, que neixen de l’experiència i escoltar-la o llegir-la és sempre un aprenentatge. El seu bloc Cómo afrontar la muerte de un hijo ajuda moltes persones que es troben en un procés de dol. Read the rest of this entry »

La llista de l’adéu, la llista de benvinguda Menjar raïm o cullerades de llenties, brindar amb cava, o estavellar l’ampolla després de fer un glop… són alguns dels rituals o tradicions que serveixen per acomiadar l’any que s’acaba i donar la benvinguda al nou.

Els rituals, per a alguns estudiosos, són una conseqüència de l’evolució de la humanitat i podrien considerar-se una part destacada de la comunicació simbòlica. Read the rest of this entry »

Història d’una idea perillosa La noviolència ni tant sols té una paraula pròpia que la designi, ens diu Mark Kurlansky a la primera pàgina del seu llibre. Per anomenar-la hem de recòrrer a la negació d’un mot  que sí que existeix a totes les llengües: violència.

Això no només passa en català o en anglés, també en sànscrit s’empra la negació de la paraula hymsa (mal) per parlar de novioléncia ahymsa (no fer mal).

Aquest fet, que ni tant sols tinguem una paraula pròpia per parlar-ne demostra, segons Kurlansky, fins a quin punt s’ha considerat perillosa la noviolència, els defensors de la qual al llarg de la història “han posat en dubte la grandesa de Cèsar, de Napoleó, dels Pares Fundadors, de Roosvelt i Churchill”. Read the rest of this entry »

Un projecte solidari amb l’ONG “Sonrisas de Bombay”

Aquest és un “post” solidari. Des de la web Ventadepisos.com se’ns ha convidat a participar en la campanya “I Love Balwadis”, un projecte de la ONG “Sonrisas de Bombay”, ara us en fem cinc cèntims.

Ventadepisos.com ha engegat una campanya per finançar durant un any el Balwadi Tiger, de Bombay, que gestiona la ONG “Sonrisas de Bombay”. Per fer-ho, demana que 200 bloggers de tot el món se sumin a la seva iniciativa publicant-ne un post i el segell de la campanya.

Des de COLORS hem volgut unir-nos a aquesta iniciativa perquè ens emociona la tasca que fa a l’Índia “Sonrisas de Bombay”, no tant sols amb els seus Balwadis, sinó en tots els seus projectes.

 

Read the rest of this entry »

Deixar-nos guiar pel nostre cos Per a la metamedicina, la malaltia és la manera que té el nostre subconscient per expressar el nostre malestar interior quan no disposem de recursos per fer-ho d’una altra manera. I el nostre cos és com un mapa de símbols que ens dóna informació d’on es pot trobar l’origen d’aquest  malestar o dolor i que moltes vegades es troba en la infantesa.

En lametamedicina, cada òrgan, múscul, os… representa una actitud mental i la seva funció en l’organisme ens dóna pistes de què pot estar passant-nos quan no funciona.

La malaltia per ella mateixa també ens dóna informació sobre quina pot ser la causa emocional del que ens està passant. Read the rest of this entry »

Ho sento, perdona’m, t’estimo Ahir a la tarda, a la llibreria Excellence de Barcelona, la Dra. María Carmen Martínez Tomás va presentar el seu llibre “Ho’oponopono. Lo siento, perdóname, te amo”, amb una gran afluència de públic.

Amb una part del públic entregat i còmplice, i una altra encuriosida i interessada, la Dra. María Carmen Martínez Tomás, metgessa homeòpata i naturòpata, va fer la presentació del seu llibre “Ho’oponopono”. Lo siento, perdóname, te amo”, a la llibreria Excellence del carrer Balmes de Barcelona.

Durant la presentació van quedar clares dues coses: la força sanadora de l’Ho’oponopono i les enormes qualitats comunicatives de la Dra. Martínez Tomás. Amb un discurs àgil i proper, l’autora va anar explicant com a través de la seva pràctica com a metgessa dermatòloga va anar descobrint la necessitat de la majoria dels seus pacients de netejar rancors i vivències passades. Read the rest of this entry »

L’art de sanar conflictes i trobar la pau interior Cada un de nosaltres guarda al seu interior nombrosos traumes emocionals, alguns dels quals es van forjar en la nostra vida prenatal o durant la primera infància, mentre que altres corresponen a experiències que no hem sabut gestionar adequadament en el seu moment. El mètode Ho’oponopono és una poderosa eina que ens ajuda a netejar i sanar les memòries doloroses i, per això, en practicar-lo, ens harmonitza amb la nostra veritable essència i ens ajuda a experimentar la pau interior i a aconseguir una vida més plena.

Tradicionalment, a Hawaii s’utilitzava la tècnica de l’Ho’oponopono per solucionar conflictes entre persones i posar ordre en les relacions familiars.

Els antics hawaians creien que la causa del sofriment en les relacions es devia als pensaments erronis, i a les memòries doloroses del passat, que es troben allotjades a la ment subconscient. Read the rest of this entry »

Musicoteràpia i més La major part de les civilitzacions antigues han utilitzat el so com a força curativa, partint de la convicció que la seva energia és poderosament transformadora i guaridora. Avui, els terapeutes del so ens ajuden a connectar amb el nostre so essencial o primari i amb el dels nostres òrgans emprant sons harmònics, mantres o càntics.

La paraula i el so han estat considerats forces creadores de l’univers per antigues religions i filosofies. En la mateixa Bíblia, a l’Evangeli segons Sant Joan,  trobem referències sobre això: “Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu”. Read the rest of this entry »