El miso és una mena de pasta fermentada amb sal i aigua que s’obté a partir de la soja i de vegades també d’altres cereals. Entre les seves propietats trobem el seu alt poder antioxidant i la seva digestibilitat. A la cuina són molt conegudes les sopes de miso, però també es pot emprar en altres plats.

El miso és un dels productes més utilitzats a la cuina oriental, especialment a la japonesa. A occident se’l va començar a conèixer a partir dels anys 70 gràcies a la cuina macrobiòtica.

Podem trobar miso a botigues dietétiques o a les zones que els dediquen els grans supermercats.

S’acostuma a comercialitzar en envasos de plàstic o de vidre i la seva caducitat és molt llarga. De tota manera, les persones que viuen en llocs molt càlids és millor que el guardin a la nevera. Read the rest of this entry »

Es diu que les fulles de la stèvia (ka’a he’ê, el seu nom original, que vol dir “herba dolça”) són unes 30 vegades més dolces que el sucre i que l’extracte por arribar a ser-ho 200 vegades o més. Aquesta qualitat la converteix en l’edulcorant natural per excel·lència en països com Paraguai, Corea, Japó o Taiwan.

Que sigui dolça, però, no és l’únic avantatge de la stèvia. Ho és també que no aporti ni una sola caloria, una bona notícia per a totes aquelles persones que no poden prendre sucre per un problema de salut o per aquelles que segueixen algun tipus de dieta per aprimar-se. Read the rest of this entry »

Se’l compara amb el formatge pel seu aspecte i amb la carn per la seva versatilitat i la qualitat de les seves proteïnes, però en realitat el tofu és un derivat de la soja groga. És el quall que s’obté en tallar la llet de soja.

El seu sabor és força insípid, però això que podria semblar un defecte, el converteix en tot un avantatge, ja que el tofu s’enriqueix dels sabors de tot allò amb el que se’l barreja: sofregits, salsa de soja, curri, bolets…

D’aquesta manera es converteix en un aliment comodí que es pot posar en qualsevol preparació i obtenir-ne tots els seus nutrients, que són molts i variats, sense que es perdi el sabor del plat. Read the rest of this entry »

Pel seu aspecte, la seva textura i el seu sabor qualsevol pensaria que ens trobem davant d’un cereal, però la quinoa és de la família de les plantes quenopodiácees, com les bledes, els espinacs o la remolatxa.

Força desconeguda pel gran públic al nostre país, la quinoa era el menjar per excel·lència dels inques. De fet, en la llengua Quítxua vol dir ‘cereal mare’. Avui es conrea a l’altiplà de Bolívia, a una alçada d’entre 3.000 i 4.000 metres. Read the rest of this entry »