. Acabes de publicar Dulces destellos de luz,  el teu tercer llibre. Què hi trobaran els lectors que s’hi apropin?

La intenció d’aquest llibre és acompanyar a les persones que travessen una gran crisi vital, com potser el dol per una persona estimada o un altre tipus de pèrdua que ens demani mirar endins per tornar a renéixer.

. Entenc aquestes espurnes de llum com ‘mans amigues’ que ens ajuden a sortir de la boira o del buit que pot crear la pèrdua d’una persona molt estimada. Vaig per bon camí?

Quan mor algú molt estimat amb qui compartíem quotidianitat quedem sense terra sota els peus, res és com era i, al meu entendre, és necessari reanomenar-ho tot. Hi ha moments en què ens sembla molt difícil seguir, és massa dolorós, no sabem com fer-ho. Els grans dols acostumen a obrir ferides antigues mal tancades i ens trobem perduts.

Les espurnes de les quals parlo són les eines que a mi m’han ajudat a transcendir el dolor quasi inaguantable que em va produir la mort del meu fill Ignasi el desembre de 1998, quan ell tenia 15 anys. Tot i que cada dol és personal i intransferible, sempre és bo que algú et doni la mà quan no veus més enllà de la foscor.

Read the rest of this entry »