Posts Tagged ‘feina’
Sense por (I)
Tant per a la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) com per al Sistema del Tao Curatiu (STC), basat en ella, l’hivern és l’estació de l’element aigua, que té com a òrgan destacat el ronyó.
Segons la MTX, entre les moltes funcions del ronyó es troba la d’emmagatzemar l’energia Jing o essencial, la que rebem dels nostres pares en el moment de la concepció i que és la base de la nostra existència, ja que sense ella no hi hauria vida.
La MTX també vincula a cada òrgan del cos una emoció, que en el cas dels ronyons és la por. Un temor que ocasiona un buit d’energia Jing i que es manifesta físicament amb trastorns més o menys greus en funció de la naturalesa de la por de què es tracti i que poden anar des d’un lleuger tremolor de cames a una infecció greu de ronyó. Read the rest of this entry »
Mindfulness. Atenció plena per una vida millor
La tendència de la persona d’avui és fugir dels seus problemes, dels seus patiments, de les seves obsessions. Moltes vegades ho fa a costa de la seva salut fent-se addicte a substàncies (alcohol, tabac, drogues, menjar…) o accions (sexe, internet, feina, joc…). La fugida, però, és un bàlsam enganyós i efímer, i moltes vegades porta conseqüències pitjors que allò que l’ha provocada.
Avui, a l’altre extrem de la fugida hi tenim l’atenció plena, la consciència, la presència total, allò que avui es coneix com Mindfulness o la “pràctica de l’atenció plena”, una tècnica que empren molts terapeutes per ajudar les persones a sentir-se millor amb la seva pròpia vida. En parlem amb la psicooncòloga Eva Juan. Read the rest of this entry »
La ciència al servei de la felicitat
Quan li comento a la professora Lyubomirsky que el que ella escriu en el seu llibre no és massa diferent del que fa segles que prediquen i ensenyen les filosofies orientals em diu que sí, que és cert, però que la diferència bàsica rau en el fet que tot el que ella explica en el seu llibre i les seves conferències ha estat sotmés al mètode científic: “No tothom es preocupa pel suport científic que pugui tenir allò que intenta fer en la seva vida diària, evidentment, però per a mi és important”, em diu.
Com es va interessar per la felicitat? D’una forma casual. En el meu primer dia a l’escola de postgrau a Stanford vaig passar una tarda sencera passejant pel campus amb el meu nou assessor, Lee Ross, un expert mundial en matèria de conflictes i negociació. Va ser ell qui en un moment concret va posar la pregunta sobre la taula: Quin és el secret de la felicitat?
I vosté va decidir trobar la resposta… Més o menys. Això va ser fa 18 anys i des d’aquell dia he estat investigant perquè algunes persones són més felices que d’altres i què podem fer per tal que la gent sigui més feliç. Read the rest of this entry »