Posts Tagged ‘eines’
Entrevista a Mercè Castro, autora del llibre “Palabras que consuelan”
La Mercè Castro és una amiga, d’aquelles que en diem “l’altra família”, la que has anat fent de mica en mica, amb la que no hi ha vincles de sang, però sí d’amor i de riures, de llàgrimes i de moments compartits. Portar avui a Colors l’entrevista de presentació del seu nou llibre, “Palabras que consuelan” (Plataforma Editorial), és un honor i una alegria.
Quan la Mercè parla de la mort, de l’amor, del consol, i de fer companyia en el camí del dol la cara se li il·lumina i una serenor que emociona l’envolta i se t’encomana, perquè parla des del cor i des del coneixement. Les seves són paraules sàvies, que neixen de l’experiència i escoltar-la o llegir-la és sempre un aprenentatge. El seu bloc Cómo afrontar la muerte de un hijo ajuda moltes persones que es troben en un procés de dol. Read the rest of this entry »
Sense excuses (II)
Moltes vegades no aconseguim els nostres desitjos o fer realitat allò que ens il·lusiona perquè pensem que no podrem, per por, per incapacitat, a causa de la nostra edat… Però aquestes raons que ens allunyen dels nostres somnis podríen ser només excuses superables canviant la nostra manera de pensar.
En el seu llibre “Piensa diferente, vive diferente”, el psiquiatra Wayne Dyer persegueix donar-nos tota una colla d’eines que ens permetin tirar per terra totes aquelles creences que limiten les nostres possibilitats de ser feliços.
Ens diu que molts dels arguments que hem emprat al llarg de la vida per justificar la nostra manca d’acció són excuses que es poden destruir una per una i no només amb paraules, sinó també amb fets. Read the rest of this entry »
Novetat editorial: Una cadira buida
Una de les coses que han ajudat l’Emi Armengol a fer el seu procés de dol pel seu fill Oriol és escriure aquest llibre on comparteix amb nosaltres primer el seu dolor, patiment i tristesa per la seva mort i absència, i després el llarg camí d’aprendre a viure una nova vida sense ell, fins arribar a la serenor i a sentir l’amor profund pel fill amb tota la intensitat i sense dolor. Un llibre que commou, dóna la mà i és una font d’inspiració per a totes les persones que es troben vivint aquesta terrible experiència.
Quan es mort una persona estimada, especialment un fill, però també pot ser la parella o una persona amb la qual estem profundament units, el món sencer sembla perdre el sentit, tota la nostra existència es posa de cap per avall i ni tant sols sabem ser nosaltres mateixos perquè una part molt important del nostre ésser ha desaparegut o no hi sabem connectar. Ens sentim incomplets, estranys, perduts i profundament ferits. El dolor és tan gran que el podem sentir fins i tot físicament.
Comptar amb l’experiència d’altres persones que han passat pel mateix, sentir el seu escalf i la seva serenitat quan ens diuen que després d’aquest daltabaix un dia tornarem a somriure i a estimar la vida és, sens dubte, un consol motivador. I això és el que trobem en el llibre d’ Emi Armengol “Una cadira buida”: La serenitat d’algú que ha sabut convertir en amor el seu dolor més profund.
Quan aprenguem que podem continuar estimant-lo , el sentirem amb nosaltres sense dolor. Això és perquè l’estimació no té temps ni espai”. Read the rest of this entry »
Apologia de l’amabilitat
Potser és agosarat parlar d’amabilitat quan sembla que l’estat de bona part de la població és la indignació. Ens hi arrisquem amb l’ànim d’aportar eines per a un canvi real, personal i col·lectiu, més enllà d’una irritació que compartim en bona part, però que també creiem que en algun moment haurà d’evolucionar i transformar-se en actes i moviments creatius, positius i beneficiosos per a tots.
