Posts Tagged ‘dolor’
Tapping

Entrevista a Mercè Castro, autora del llibre “Palabras que consuelan”
La Mercè Castro és una amiga, d’aquelles que en diem “l’altra família”, la que has anat fent de mica en mica, amb la que no hi ha vincles de sang, però sí d’amor i de riures, de llàgrimes i de moments compartits. Portar avui a Colors l’entrevista de presentació del seu nou llibre, “Palabras que consuelan” (Plataforma Editorial), és un honor i una alegria.
Quan la Mercè parla de la mort, de l’amor, del consol, i de fer companyia en el camí del dol la cara se li il·lumina i una serenor que emociona l’envolta i se t’encomana, perquè parla des del cor i des del coneixement. Les seves són paraules sàvies, que neixen de l’experiència i escoltar-la o llegir-la és sempre un aprenentatge. El seu bloc Cómo afrontar la muerte de un hijo ajuda moltes persones que es troben en un procés de dol. Read the rest of this entry »
Metamedicina (i II)

En lametamedicina, cada òrgan, múscul, os… representa una actitud mental i la seva funció en l’organisme ens dóna pistes de què pot estar passant-nos quan no funciona.
La malaltia per ella mateixa també ens dóna informació sobre quina pot ser la causa emocional del que ens està passant. Read the rest of this entry »
Metamedicina (I)

La metamedicina considera que un 80% de les nostres malalties tenen un origen psicosomàtic, és a dir, neixen d’una emoció que no hem sabut alliberar, moltes vegades perquè la situació que l’ha provocada es va produir en la nostra etapa prenatal o en la infantesa. Read the rest of this entry »
Novetat editorial: Cómo vencer la adversidad
Als anys noranta del passat segle alguns corrents psicològics es preguntaven per què alguns nens criats en condicions terribles arribaven a ser adults “normals”. Els seus estudis van concloure que comptaven amb una colla de fortaleses internes a les quals van qualificar amb el terme resilients.
Al llarg de la primera part del llibre, l’autor ens fa reflexionar sobre les nostres capacitats internes i sobre les virtuts que ens fan resilients.
En aquest primer capítol, Kateb també ens explica alguns casos de persones resilients, com el del neuròleg i psiquiatre austríac Victor Frankl, sobrevivent dels camps nazis, autor de L’home a la recerca del sentit i pare de la logoteràpia. Read the rest of this entry »
Novetat editorial: Una cadira buida
Una de les coses que han ajudat l’Emi Armengol a fer el seu procés de dol pel seu fill Oriol és escriure aquest llibre on comparteix amb nosaltres primer el seu dolor, patiment i tristesa per la seva mort i absència, i després el llarg camí d’aprendre a viure una nova vida sense ell, fins arribar a la serenor i a sentir l’amor profund pel fill amb tota la intensitat i sense dolor. Un llibre que commou, dóna la mà i és una font d’inspiració per a totes les persones que es troben vivint aquesta terrible experiència.
Quan es mort una persona estimada, especialment un fill, però també pot ser la parella o una persona amb la qual estem profundament units, el món sencer sembla perdre el sentit, tota la nostra existència es posa de cap per avall i ni tant sols sabem ser nosaltres mateixos perquè una part molt important del nostre ésser ha desaparegut o no hi sabem connectar. Ens sentim incomplets, estranys, perduts i profundament ferits. El dolor és tan gran que el podem sentir fins i tot físicament.
Comptar amb l’experiència d’altres persones que han passat pel mateix, sentir el seu escalf i la seva serenitat quan ens diuen que després d’aquest daltabaix un dia tornarem a somriure i a estimar la vida és, sens dubte, un consol motivador. I això és el que trobem en el llibre d’ Emi Armengol “Una cadira buida”: La serenitat d’algú que ha sabut convertir en amor el seu dolor més profund.
Quan aprenguem que podem continuar estimant-lo , el sentirem amb nosaltres sense dolor. Això és perquè l’estimació no té temps ni espai”. Read the rest of this entry »
Àloe Vera (1)
Una de les grans qualitats de l’àloe vera és el seu increïble poder cicatritzant i regenerador dels teixits de la pell. De fet, s’han donat casos de persones amb importants cremades que desprès d’emprar l’àloe vera han vist millorar moltísim l’estat de la pell amb molt poc temps.
Aquesta qualitat també l’ha fet molt desitjat com a ingredient de productes cosmètics de tota mena: hidratants, antienvelliment, solars…
El gel d’àloe veraLa part més valuosa de l’ àloe vera són les fulles, de les quals s’extreu el mucílag gelatinós que s’empra per obtenir el famós gel que és la base d’una bona colla de productes, sobre tot cosmètics, però també destinats a la millora d’alguns problemes de salut.
La composició del gel d’ àloe és aigua en un 99,5%. La resta és una barreja de minerals, polisacàrids, aminoàcis, oligoelements, vitamines i enzims. Read the rest of this entry »
La mort i el dol

Mercè Castro és periodista i autora del llibre “Volver a vivir”, un sincer i colpidor diari en el qual comparteix l’experiència de com va viure el primer any de dol després de la mort del seu fill gran, l’Ignasi.
La Mercè també és la creadora del bloc “Cómo afrontar la muerte de un hijo” i, des de fa un temps, imparteix cursos, seminaris i conferències sobre la mort i el dol. La seva mirada sobre aquests processos resulta molt càlida i amorosa i, sens dubte, reconfortant. Read the rest of this entry »
“Deixa’m plorar”
No hi ha una sola manera de viure la pèrdua d’una persona estimada. El procés de dol és personal i únic. La manera d’enfrontar-lo dependrà de les eines personals de què disposem, del lligam que hi havia amb la persona, de les circumstàncies de la seva mort i de molts altres factors.
El que sembla clar, en qualsevol cas, és que el procés de dol és necessari per poder renéixer en tota la plenitud i que cada persona necessitarà un temps determinat per aconseguir-ho.
Factors que influeixen en el dolSegon Anji Carmelo, autora del llibre, hi ha tota una colla de factors que seran determinants a l’hora d’enfrontar el dol: • L’entorn sociocultural i el nivell d’influència d’aquest sobre la persona que ha perdut l’ésser estimat. • Les creences que tinguem sobre la mort. Read the rest of this entry »