Quan li comento a la professora Lyubomirsky que el que ella escriu en el seu llibre no és massa diferent del que fa segles que prediquen i ensenyen les filosofies orientals em diu que sí, que és cert, però que la diferència bàsica rau en el fet que tot el que ella explica en el seu llibre i les seves conferències ha estat sotmés al mètode científic: “No tothom es preocupa pel suport científic que pugui tenir allò que intenta fer en la seva vida diària, evidentment, però per a mi és important”, em diu.

Com es va interessar per la felicitat? D’una forma casual. En el meu primer dia a l’escola de postgrau a Stanford vaig passar una tarda sencera passejant pel campus amb el meu nou assessor, Lee Ross, un expert mundial en matèria de conflictes i negociació. Va ser ell qui en un moment concret va posar la pregunta sobre la taula: Quin és el secret de la felicitat?

I vosté va decidir trobar la resposta… Més o menys. Això va ser fa 18 anys i des d’aquell dia he estat investigant perquè algunes persones són més felices que d’altres i què podem fer per tal que la gent sigui més feliç.  Read the rest of this entry »