El color de l’estiu L’estiu és l’estació del cor, de l’alegria, l’amor i la comunicació amb els altres, sobre tot quan estem harmonitzats en l’element foc, el que regeix, segons la Medicina Tradicional Xinesa, aquesta època de l’any. El color associat al cor i a l’element foc és el vermell que, segons la cromoteràpia, vol dir entusiasme, alliberament, passió i valentia.

L’energia del color vermell és molt potent i per això s’ha d’aprendre a administrar de manera correcta. Pels taoistes i per moltes escoles de ioga és el color del txacra arrel, situat al perineu, en un punt que es troba entre l’anus i els òrgans sexuals. És el txacra que ens arrela a la terra i que simbolitza el desig de viure. Read the rest of this entry »

“L’amor va més enllà de la mort” La periodista i escriptora Mercè  Castro torna a les pàgines de Colorsbloc per parlar del seu darrer llibre Dulces destellos de luz on ens ofereix tot un seguit d’eines que l’han ajudada a renèixer després de la mort sobtada del seu fill Ignasi el desembre de 1998. Les seves paraules són sempre inspirades i ens donen una escalfor molt necessària sempre, però especialment quan ens trobem en una etapa de dol.

. Acabes de publicar Dulces destellos de luz,  el teu tercer llibre. Què hi trobaran els lectors que s’hi apropin?

La intenció d’aquest llibre és acompanyar a les persones que travessen una gran crisi vital, com potser el dol per una persona estimada o un altre tipus de pèrdua que ens demani mirar endins per tornar a renéixer.

 

. Entenc aquestes espurnes de llum com ‘mans amigues’ que ens ajuden a sortir de la boira o del buit que pot crear la pèrdua d’una persona molt estimada. Vaig per bon camí?

Quan mor algú molt estimat amb qui compartíem quotidianitat quedem sense terra sota els peus, res és com era i, al meu entendre, és necessari reanomenar-ho tot. Hi ha moments en què ens sembla molt difícil seguir, és massa dolorós, no sabem com fer-ho. Els grans dols acostumen a obrir ferides antigues mal tancades i ens trobem perduts.

Les espurnes de les quals parlo són les eines que a mi m’han ajudat a transcendir el dolor quasi inaguantable que em va produir la mort del meu fill Ignasi el desembre de 1998, quan ell tenia 15 anys. Tot i que cada dol és personal i intransferible, sempre és bo que algú et doni la mà quan no veus més enllà de la foscor.

Read the rest of this entry »

 

Un dia em va dir que ell era un home trist. Parlava poc, el seu ritme era pausat, mesurat. No podies no escoltar-lo. Amb els anys va anar perdent la veu i havies de fer un esforç per sentir què deia. I el feies. Potser era un home trist, però no gris. Va deixar serenes petjades d’amor i respecte. L’enyoro.

 

No hi ha després, ni abans. No hi ha demà, ni ahir. Hi ha l’ara. El que siguis capaç d’imaginar i compartir amb ella. Si la saludes amb un somriure, et correspon. La teva alegria és la seva. Entén els tons amb què li parles. La vibració de l’amor li arriba perfectament. La capta. També la del neguit, la de l’exigència. I davant d’aquestes es revolta i s’enfada.

Diuen que està malalta, d’una malaltia que quasi ningú no sap pronunciar, però jo crec que conrea saviesa. Des dels seus silencis i les seves absències, a través dels seus ulls i el seu somriure, transmet coneixements que es canalitzen per fils invisibles i només t’arriben si ets capaç de seguir vibrant en l’amor, sense deixar que el degoteig incansable de paraules, frases i idees repetides a l’atzar, trenquin el corrent que s’ha establert entre vosaltres. Una abraçada, una carícia, el frec suau de la pell, una mirada dolça, un somriure net, la respiració pausada… la connexió flueix.

Temps d’esbarjo i comunicació

Estiu, temps de llum i calor. La natura creix més depressa i es produeix la maduració de tot allò que ha esclatat a la primavera. Per a la Medicina Tradicional Xinesa és l’estació de l’element foc, que regeix el cor. Si estem harmonitzats en aquest element, sentirem passió per la vida i passarem l’estiu amb una alegria càlida i amorosa.

La natura ens marca els ritmes i sembla clar que amb la calor i la generositat de la llum solar que ens regala l’estiu no és convenient seguir les mateixes pautes de vida que a la tardor, la primavera o l’hivern. Read the rest of this entry »

La teràpia de l’amor

 

La família és la clau per trobar l’origen de molts dels nostres conflictes psicològics, així ho asseguren bona part dels estudis realitzats sobre el tema. Avui, psicòlegs i terapeutes de diverses disciplines utilitzen la tècnica de les constel·lacions familiars per tal d’anar a l’arrel dels nostres bloquejos emocionals i trobar la manera de superar-los.

 

Un 70% dels problemes psicològics i emocionals que patim estan relacionats amb la nostra família, segons indiquen diversos estudis realitzats sobre la matèria. Aquests problemes poden aparèixer disfressats de malalties, drogodependències, dificultats per relacionar-nos, per trobar parella o feina, o poden sortir a la llum a través d’un caràcter poruc, agressiu… Fins i tot molts casos de nens conflictius i de fracàs escolar poden tenir aquest origen. Read the rest of this entry »

Les bases de l’autoestima L’art de l’autoestima és un camí que no té fi, que es pot anar caminant cada dia i que mai no és tard per iniciar-lo.

Us proposem un repte: Desafiar tot el que ens ha estat inculcat i posar-ho en quarantena. Revisar-ho tot de cap i de nou, des del principi, descartar el que ens fa mal, ens angoixa, no ens ajuda en el nostre creixement.

Acollir el que ens fa sentir especials, el que ens omple, el que ens fa dibuixar un somriure, el que ens fa sentir bé, ens empeny a cantar, a abraçar, a abraçar-nos. Aquest és l’art de l’autoestima, començar a practicar-lo ens acosta una mica més cap a la felicitat. Read the rest of this entry »

Educar en autoestima La nostra autoestima neix amb nosaltres i es va desenvolupant a mesura que creixem. Ja des de nadons el tipus de relació afectiva que establim amb els nostres pares i amb el nostre entorn serà determinant en la creació d’aquest amor cap a nosaltres mateixos.

Si els nostres progenitors han treballat la seva pròpia autoestima els serà més fàcil brindar-nos les eines necessàries perquè puguem construir la nostra, però el primer que hem de saber referent a això és que el nadó és una persona que sent i capta l’ambient que l’envolta molt abans que pugui expressar-se amb paraules. Per tant, a les atencions que requereix per a la seva bona salut física, s’han de sumar les cures emocionals que l’ajudin a sentir-se estimat, segur i respectat. Read the rest of this entry »

“Qui viu plenament accepta millor la mort” Mercè Castro és periodista i escriptora. Acaba de publicar el llibre “Palabras que consuelan” on reflecteix bona part del que ha anat aprenent al llarg del procés de dol que va emprendre ara fa 16 anys, quan el seu fill Ignasi moria arrel d’un accident de trànsit i la seva vida va donar un tomb irreversible.

La Mercè Castro és una amiga, d’aquelles que en diem “l’altra família”, la que has anat fent de mica en mica, amb la que no hi ha vincles de sang, però sí d’amor i de riures, de llàgrimes i de moments compartits. Portar avui a Colors l’entrevista de presentació del seu nou llibre, “Palabras que consuelan” (Plataforma Editorial), és un honor i una alegria.

Quan la Mercè parla de la mort, de l’amor, del consol, i de fer companyia en el camí del dol la cara se li il·lumina i una serenor que emociona l’envolta i se t’encomana, perquè parla des del cor i des del coneixement. Les seves són paraules sàvies, que neixen de l’experiència i escoltar-la o llegir-la és sempre un aprenentatge. El seu bloc Cómo afrontar la muerte de un hijo ajuda moltes persones que es troben en un procés de dol. Read the rest of this entry »

Entrevista amb Mercè Castro i Amelia Bernasconi El nostre caminar pel món no és en solitari, a més de totes les persones que ens envolten, amics, parelles, família… anem amb la companyia d’una colla de patrons inconscients que determinen força el nostre comportament. En parlem amb l’Amelia Bernasconi i la Mercè Castro. Read the rest of this entry »