VISIÓ NATURAL – MÈTODE BATES

Stèvia: L’herba dolça

Un edulcorant natural i molt més

La stèvia és una planta originària de països com Paraguai i Brasil emprada pels indis guaranís com edulcorant des de fa segles. Avui diversos estudis la consideren un bon regulador dels nivells de glucosa en sang, la qual cosa la podrien convertir en una alternativa natural a altres tractaments per alguns casos de diabetis.

Es diu que les fulles de la stèvia (ka’a he’ê, el seu nom original, que vol dir “herba dolça”) són unes 30 vegades més dolces que el sucre i que l’extracte por arribar a ser-ho 200 vegades o més. Aquesta qualitat la converteix en l’edulcorant natural per excel·lència en països com Paraguai, Corea, Japó o Taiwan.

Que sigui dolça, però, no és l’únic avantatge de la stèvia. Ho és també que no aporti ni una sola caloria, una bona notícia per a totes aquelles persones que no poden prendre sucre per un problema de salut o per aquelles que segueixen algun tipus de dieta per aprimar-se.

Però la millor notícia que podem donar sobre aquesta planta és que nombrosos estudis han arribat a la conclusió que, en dosis adequades, pot ser un bon regulador dels nivells de glucosa en sang i que per tant podria substituir altres hipoglucemiants orals per tractar certs tipus de diabetis d’una manera més natural.

El seu poder endolcidor augmenta quan es barreja amb líquids, ja que les fulles seques de stèvia contenen un 42% de substàncies hidrosolubles.

Altres propietats

. Regula la pressió arterial. De fet, produeix un efecte hipotensor només en el cas que es tingui la pressió alta, en canvi no afecta  la pressió normal.

. Amiga de les dietes: Alleugereix l’ansietat pel menjar i ajuda a controlar la gana. A més, en regular la insulina del cos, emmagatzema menys greixos.

. Es pot barrejar amb altres plantes o herbes que prenem en infusió per endolcir o ressaltar-ne el sabor.

. En odontologia se l’aprecia perquè retarda l’aparició de la placa bacteriana. Avui es poden trobar pastes de dents i col ·lutoris bucals formulats amb stèvia.

. Millora les funcions gastrointestinals i també és un suau diürètic.

. Acció antimicrobiana. Prevé i inhibeix la reproducció de bacteris i organismes infecciosos. Aporta resistència davant refredats i grips.

Les persones que volen deixar addiccions com el tabac o l’alcohol podrien tenir en l’stèvia una amiga que els ajudés a minvar el desig cap aquestes dues substàncies.

Diverses presentacions

. Fulles. Podem trobar bosses de fulles de stèvia per preparar infusions que podrem prendre soles o barrejades amb altres herbes o plantes. La infusió de stèvia també es pot  emprar per endolcir begudes, postres…

. Extracte en pols. És 30 vegades més dolç que el sucre. Es comercialitza en bossetes com les del té o en pots de diferents mil·ligrams i que podem desfer  en aigua o afegir a infusions i altres begudes.

. Líquida. També és un concentrat amb un gran poder endolcidor i molt còmode de fer servir.

. Pastilles. Es poden trobar flascons de stèvia amb dispensadors semblants als de la sacarina.

L’extracte en pols es pot desfer en aigua i emprar després en forma de gotes per afegir a begudes, infusions o preparar postres…

Propietats cosmètiques

. Té propietats antiarrugues i antienvelliment.

. Millora alguns problemes dermatològics entre ells l’acne, la seborrea, la dermatitis i l’èczema.

El principi actiu més important de la stèvia és l’esteviosid. A més, conté proteïnes, fibra, ferro, fòsfor, calci, potassi, zinc i diverses vitamines.

Una planta polèmica

Les propietats edulcorants i per a la salut de la stèvia fa anys que es coneixen, però les autoritats sanitàries d’alguns països, especialment a Europa, s’han mostrat reàcies durant anys a deixar-la comercialitzar com edulcorant -mentre que a l’Àsia el seu consum estava molt més extés i normalitzat-, perquè es considerava que no es tenien prou estudis que garantissin la seva seguretat.

Durant tot aquest temps s’han alçat moltes veus que assenyalaven interessos econòmics en aquesta demora en la regulació de la stèvia.

Fins i tot Josep Pàmies, més conegut com el pagès de la stèvia, va escriure una carta oberta a Marina Geli, aleshores Consellera de Salut, explicant la situació. També va portar a terme una campanya animant la gent a conrear-la, i regalant plantes a qui s’apropava a la seva finca,  en no entendre que se li girés l’esquena a un producte tan beneficiós i de fàcil conreu com el de la planta paraguaiana.

El 2008 la OMS va, per fi, certificar que l’ús de la stèvia és innocu, obrint així la porta a la possibilitat de la comercialització com edulcorant. I a principis de 2010 l’Autoritat Europea de la Seguretat Alimentària també va donar llum verda en aquest mateix sentit.

Avui es pot trobar stèvia als herbolaris i botigues de dietètica i també en diverses botigues on line.

NOTA: Consulta sempre a un especialista abans d’emprar stèvia o qualsevol altre producte com a tractament mèdic.

Leave a Reply

HO HAN DIT ELS SAVIS

"Viu com si anessis a morir demà.
Aprèn com si anessis a viure per sempre".


MAHATMA GANDHI

TRADUCTOR
CASA RURAL

Vallmajor2.jpg

CALENDARI
setembre 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  
Darrers Tweets