Sense por (II)
10 estratègies per vèncer els nostres temors
La por és una emoció necessària per a la nostra supervivència, tots la sentim en major o menor grau i és bo que així sigui, perquè ens pot salvar la vida. No obstant això, quan la por ens paralitza i ens impedeix dur a terme els nostres propòsits és el moment de posar-hi remei.
L’evolució de l’home ha desenvolupat un instint molt ràpid de reacció davant la percepció del perill.
Aquesta promptitud en la resposta ha tingut un clar valor en la supervivència de l’espècie al llarg dels segles.
Avui seguim necessitant aquesta capacitat de reacció cada vegada que creuem un carrer amb trànsit intens, fent alpinisme, ciclisme, conduint, cobrint objectius laborals…
Necessitem la por per protegir-nos dels perills i tenir certes dosis de prudència anticipant i evitant problemes a nivell social, laboral, econòmics…
El problema es presenta quan el nostre organisme es prepara contínuament per afrontar un perill que no és real, ocasionant un estrés crònic, o quan les nostres pors ens impedeixen fer una vida normal.
L’hivern és l’estació de l’element aigua per la MTX, és l’estació dels ronyons. La seva emoció vinculada és la por.
10 passes per vèncer-la
Primer: Analitzar-la
1. Conèixer i acceptar els nostres temors.
Ens ajudarà a avaluar en quina mesura estan interferint en la nostra vida. Podem començar triant una de les nostres pors i fer-nos aquestes preguntes:
. En quines situacions apareix?
. Com sé que tinc por?
. És una activació mental provocada per pensaments i preocupacions constants?
. És una activació física que es manifesta corporalment?
2. Reconèixer si reaccionem de forma desproporcionada i irracional davant la por.
En aquest cas potser és convenient buscar la col·laboració d’un professional que ens ajudi a superar-ho.
3. Què sustenta el nostre temor.
Descobrir el tipus d’informacions, pensaments, conductes, emocions i relacions que el mantenen viu
Segon: recursos i tècniques
4. Explorar els nostres recursos i habilitats per enfrontar-nos a ell.
Ens ajudarà recordar altres ocasions en què hem tingut èxit.
. Què vaig fer?
. Què vaig pensar per deixar de preocupar-me per això?
. Què em va ajudar a tranquil·litzar-me?
5. Entrenar i dominar tècniques que redueixin la seva activació física, mental o emocional fins que s’automatitzin.
Això ens donarà sensació d’autocontrol i estabilitat.
6. Detectar les creences errònies i criticar-les, discutir-les…
Quan les creences errònies estiguin debilitades, substituir-les per altres creences adequades per viure.
7. Entrenar habilitats que ens puguin servir:
Tècniques de comunicació i assertivitat, presa eficaç de decisions, millora de l‘autoestima…
Reforçar l’energia dels ronyons amb exercicis o tècniques respiratòries també ens ajudarà a superar els nostres temors.
Tercer: Experimentar
8. Enfrontar-nos a les nostres pors de forma gradual.
Podem començar imaginant o visualitzant la situació a la qual temem i com l’afrontem amb èxit gràcies a les estratègies apreses.
També poden fer l’experiència en viu procurant passar poc temps davant allò que temem i finalitzant amb una experiència d’èxit personal sobre aquesta por.
9. Interioritzar i repetir autoinstruccions que potenciïn l’eliminació de la por:
. “Sé que puc fer-ho i a mesura que ho faig els meus nervis disminueixen i després em sentiré molt orgullós”.
10. Premiar-nos pels esforços realitzats, i donar-se permís i acceptar que poden existir recaigudes i que aquestes formen part del procés de solució.
Per experimentar les nostres pors a petites dosis podem comptar amb l’ajut de terapeutes especialitzats.
Assessorat per Noelia Moreno,
del Centre Adara de Logronyo.
Temes relacionats:
. Sense por (I) . Enfortir l’energia dels ronyons és la clau
Leave a Reply
