Evolucionar i crèixer junts

Les relacions de parella no funcionen per defecte. Com les persones, canvien, evolucionen i creixen, sempre que els dos membres de la parella l’alimentin i la mimin contínuament. Desde la psicologia positiva hi ha tota una colla d’estratègies que podem emprar per aconseguir una relació de parella estable i feliç. En parlem tot seguit.

Les persones, i les parelles estan formades per persones, necessiten atenció constant i que en tinguem cura, amb voluntat, determinació i amor. També hem de tenir clar que una parella és cosa de dos i que si només un dels membres està compromés en la relació difícilment aconseguirem que tiri endavant.

El dia a dia, la rutina, la feina, tenir cura dels fills i l’estrès són alguns dels ingredients amb els quals l’amor i la relació de parella es troben cada dia. Tots ells formen part de la vida i no podem esperar que passin per començar a estar bé. La gràcia està, precisament, en estar bé passi el que passi.

Nosaltres triem l’actitud

L’optimisme i el positivisme són actituds que adoptem davant la vida. Per algunes persones resulta fàcil veure les coses pel cantó bo, altres, en canvi, sempre es fixen en les mancançes, en allò que no funciona. Les primeres acostumen a sentir-se afortunades. Les segones pensen que són així i que res no poden fer per canviar. Però no és cert, sí que poden.

De fet, el psicòleg Wayne W. Dyer, el famós autor de “Tus zonas erróneas” afirma en el seu llibre “Piensa diferente, vive diferente” que aquestes actituds que ens boicotejen l’existència no són altra cosa que ‘memes’, una mena de virus que portem instal·lats, la majoria d’ells des de petits.

Amb el temps i si no treballem en el nostre creixement personal ens acabem identificant tant amb els nostres ‘memes’ que podem arribar a pensar que nosaltres som aquest ‘memes’.

Però, també segons Dyer, els ‘memes’, quan som adults, no són més que les excuses que ens posem per no perseguir els nostres somnis, per no cultivar els nostres talents, per no lluitar pel que volem. Si quan formem una parella no hem aconseguit deslliurar-nos d’aquests ‘virus’ la parella també queda contaminada, pels que ell o ella puguin aportar i pels nostres.

Les relacions s’han de cuidar

Les relacions i especialment les de parella, necessiten ser tractades amb cura, amb consciència, presència i dedicació. Són entitats fràgils que precisen atenció constant. La psicòloga Noelia Moreno, del Centre Adara, de Logronyo, ens dóna algunes pautes per aconseguir construir una parella feliç, que tenen una base en els postulats de la psicologia positiva.

• Ens hem de cuidar com el primer dia. Tenir cura de la nostra imatge, del nostre estat d’ànim, per tal d’oferir-nos i oferir-li el millor de nosatres.

• Prestar atenció als detalls. Estar atents a donar un caprici, unes moixaines… això fa que ens centrem en les coses positives de la nostra parella i fa molt de bé a la relació.

• Tractar-se amb respecte. El to de veu, les paraules que emprem, les mirades i els gestos formen part del llenguatge de la relació, cal que el cuidem per tal de fer-la fluida i amigable.

Sigues amable quan tens la possibilitat.
Sempre tens la possibilitat.
Dalai Lama

• Aprendre a negociar. Les rutines, les manies, els costums de l’altre de vegades ens poden resultar desagradables o molestos. I sovint són causa de discusions. Una manera de prevenir-ho i evitar-ho és canviar la frase “és així” per la frase “ho fa així”.

Quan diem que algú és d’una manera concreta ho atribuim a la seva personalitat o identitat com a persona, i això fa que sigui una qualitat inamovible. Pensar així ens pot crear frustracions. En canvi, si allò que ens molesta és una cosa que l’altre fa, sempre podem negociar perquè la canviï o acceptar-la.

• Reflexionar sovint sobre què ens aporta de positiu la relació i la persona amb la qual compartim la nostra vida. És bo observar allò que ens uneix o ens complemeta d’ell / ella per tal de no caure en el costum i la monotonia de veure’l / la. També és una manera de neutralitzar les queixes i retrets sobre els aspectes que no ens agraden o ens molesten de la convivència i d’evitar la dependència emocional, ja que si percebem l’altre com un company també ens percebrem a nosaltres mateixos amb autoestima i capacitat d’afrontar els reptes i situacions que la vida quotidiana ens posi per davant.

• Provar coses noves. Buscar moments per alterar els ritmes i trencar la monotonia; iniciar noves relacions d’amics; planificar i fer excursions i sortides; modificar certs hàbits de família; provar jocs, moments i situacions noves que mantinguin viu l’interès sexual de l’un per l’altre. Tots ells són aspectes que ajuden a mantenir viva la relació.

• Afrontar les petites dificultats el més aviat possible. I, a més a més, fer-ho de forma respectuosa, clara i tenint cura de com ens expressem per no ferir emocionalment l’altre. En aquest sentit, és bo centrar-se en allò que es pot solucionar i en els processos o canvis per aconseguir-ho, respectant l’opinió de l’altre.