Metamedicina (I)
Tu crees la teva salut
Les emocions que no sabem gestionar queden emmagatzamades en la nostra memòria subconscient i van sortint a la llum de forma repetida. Això condiciona la nostra vida i és causa de malalties i malestar interior. Trobar l’origen d’aquestes memòries i transformar-les perquè juguin al nostre favor és la raó de ser de la Metamedicina.
La metamedicina considera que un 80% de les nostres malalties tenen un origen psicosomàtic, és a dir, neixen d’una emoció que no hem sabut alliberar, moltes vegades perquè la situació que l’ha provocada es va produir en la nostra etapa prenatal o en la infantesa.
Aquesta emoció crea una mena de registre, una memòria que roman en el nostre subconscient i torna a aparèixer cada vegada que una situació de la nostra vida desperta aquell record guardat al nostre subconscient i tornem a sentir-nos de nou amb el desemparament, la por, la culpa… que vam sentir en aquell moment, potser quan erem nadons.
La sensació d’abandonament o de no sentir-nos estimats pels nostres pares pot comportar una por a la vida que ens porti a emmalaltir. Emocions estancades com la vergonya, la ira, el sentiment de culpa, la por, les fòbies o l’ansietat també poden ocasionar grans malalties si no aprenem a desactivar-les.
D’on neix la paraula
La paraula metamedicina prové del prefix grec “meta”, que significa “més enllà”, i del substantiu llatí medicina: “Ciència i art de prevenir i guarir les malalties del cos humà”.
La metamedicina, per tant, busca no només eliminar el dolor i altres manifestacions desagradables que pot provocar una malaltia, sinó també descobrir les causes que l’han originat.
En cap cas es tracta de girar-li l’esquena a la medicina tradicional, ni de bon tros de deixar de prendre un medicament que ens pot beneficiar.
La metamedicina persegueix no conformar-se amb acabar amb el dolor o el símptoma, vol trobar la causa de la malaltia i guarir-la perquè ens alliberem d’ella definitivament.
Nosaltres fem la nostra realitat
Aquesta afirmació és una de les bases de la metamedicina i pot, d’entrada, espantar o sorprendre’ns, especialment si durant anys hem tingut el convenciment que el nostre malestar, la nostra por, la nostra angoixa… era una cosa totalment aliena a nosaltres, que podria haver-li passat a una altra persona, o de la que en tenia la culpa nostra infància desgraciada, la incomprensió dels nostres pares, la incompetència dels nostres mestres…
La metamedicina, en canvi, ens diu que els nostres pensaments, emocions, accions… actuen sobre la nostra salut i benestar, que som responsables de la nostra vida i tenim la capacitat de autocurarnos, que hem d’estar atents a tot el que pensem, imaginem i desitgem perquè tot això pot plasmar-se en la nostra realitat …
Aquesta manera d’enfocar-ho canvia totalment la perspectiva, perquè deixem de ser éssers indefensos a mercè de les circumstàncies o dels altres i passem a recuperar el poder de la nostra vida. A partir d’aquest convenciment, comencem a estar preparats per curar el nostre cos i la nostra ment.
“Si tenim la capacitat per crear la malaltia, també tenim el potencial per alliberar-nos d’ella”. Claudia Rainville.
Origen del mètode
El sistema metamedicina va ser articulat per la doctora Claudia Rainville, que va passar bona part de la seva infància patint múltiples afeccions físiques que van acabar provocant fortes depressions, diverses temptatives de suïcidi i un càncer.
Va estudiar medicina i la va practicar durant anys sense trobar resposta a les seves malalties. Durant un dels seus ingressos a l’hospital el comentari d’una infermera la va fer reaccionar i va començar a buscar una relació entre les emocions i les seves malalties. Va deixar la seva feina, va començar a estudiar metafísica i va seguir buscant analogies entre emocions i símptomes.
Avui ja fa més de tres dècades treballant amb aquest mètode amb què ha tractat a centenars de pacients.
Assessorat per Claudia Rainville,
creadora del mètode metamedicina
Temes relacionats: Metamedicina II. Deixar-nos guiar pel nostre cos
Leave a Reply
