VISIÓ NATURAL – MÈTODE BATES

L’ofici de ser mares i pares

Educar en autoestima

JugantLa nostra autoestima neix amb nosaltres i es va desenvolupant a mesura que creixem. Ja des de nadons el tipus de relació afectiva que establim amb els nostres pares i amb el nostre entorn serà determinant en la creació d’aquest amor cap a nosaltres mateixos.

Si els nostres progenitors han treballat la seva pròpia autoestima els serà més fàcil brindar-nos les eines necessàries perquè puguem construir la nostra, però el primer que hem de saber referent a això és que el nadó és una persona que sent i capta l’ambient que l’envolta molt abans que pugui expressar-se amb paraules. Per tant, a les atencions que requereix per a la seva bona salut física, s’han de sumar les cures emocionals que l’ajudin a sentir-se estimat, segur i respectat.

 El llenguatge de l’amor

En les primeres fases de la vida d’una persona l’autoestima es pot afavorir transmetent el nostre amor i respecte per mitjà de carícies, tons de veu suaus i amorosos, olors agradables, expressions facials amigables…

Tot aquest llenguatge amorós li anirà donant mostres al nou ésser que és ben rebut, que la seva presència és important per a nosaltres, que és especial.

També és important saber que el nadó aprèn a veure amb els ulls dels seus pares i que, per tant, els judicis que aquests puguin fer identificant com un nadó alegre, ploraner, despistat, entremaliat, mandrós, sensible seran com parts d’un puzle que ell anirà ajuntant fins que un dia ho completi.

 

“El nadó pot acabar sentint-se còmode, segur, valorat i confiat, o per contra sentir que porta un vestit que no ha triat i forçat a ser el que els altres han dit que és”. Roser Carré Ibáñez, psicòloga.

 

Entendre qui sóc

OLYMPUS DIGITAL CAMERAQuan ens plantegem descobrir l’origen del nostre nivell d’autoestima hem de remuntar-nos al passat, on tot va començar, no ho podrem canviar, però sí comprendre com hem arribat a ser com som.

Per entendre la formació de l’autoestima hem de parlar del concepte d’identitat, és a dir, la suma dels sentiments, emocions, desitjos, capacitats, talents que la persona identifica com a pròpies.

“El sentiment d’identitat és el reconeixement de la persona de ser una, separada i diferent de les altres”, ens diu la psicòloga Roser Carré Ibáñez. I afegeix: “si el nen o nena que tots hem estat ha construït la seva identitat en funció del que sent, desitja i necessita, la seva autoestima serà ferma i s’hi identificarà amb el que és. En canvi, si ha construït una falsa identitat, ja sigui per por al rebuig o per respondre al que s’esperava d’ell o ella, la seva autoestima serà fràgil i se sentirà a disgust amb el que és i el que sent”.

Així, quan les pautes que li arriben al nen dels seus pares és que per aconseguir la seva aprovació i amor ha de comportar-se com ells desitgen, no com sent o necessita, es produeix un bloqueig que impedeix a aquesta nen desenvolupar la seva identitat d’una manera sòlida.

“La conseqüència és que aquest nen ignorarà les seves pròpies capacitats i desitjos, fins i tot potser quedin completament anul·lats, per aquesta necessitat d’amor i d’aprovació de l’exterior”, ens diu la psicòloga Roser Carré Ibáñez.

 7 pautes per educar en autoestima

Nen_amb_coloms1. Observar la individualitat de cada nen/a, respectar les diferències que pugui mostrar en relació a la resta de la família i no esperar que faci allò que ens hagués agradat fer a nosaltres.

2. Expressar el nostre amor i afecte, tant verbal com físicament, i fer palès el valor que té pel simple fet de ser una persona única i especial

3. Reconèixer i assenyalar els seus valors i aptituds, ajudar-lo a desenvolupar els seus talents. Dir-li sovint el que ens agrada de la seva forma de ser, valorar més el positiu que el negatiu.

4. Escoltar, donar-li espai perquè pugui explicar com se sent, què li preocupa. Mirar-lo als ulls quan li parlem.

5. Respectar, tenint en compte els seus gustos i opinions, guardant els seus secrets, fent-lo partícip de les decisions que li pertoquen.

6. Afavorir la seva seguretat donant-li suport.

7. Ensenyar pautes i normes en un ambient respectuós i obert al diàleg. Abstenir-se de fer judicis o valoracions globals que puguin menyscabar l’estima a si mateix: “ets un maldestre”, “mira que ets tonta”, “ets massa nerviosa”.

 

Leave a Reply

HO HAN DIT ELS SAVIS

"Viu com si anessis a morir demà.
Aprèn com si anessis a viure per sempre".


MAHATMA GANDHI

TRADUCTOR
CASA RURAL

Vallmajor2.jpg

CALENDARI
agost 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  
Darrers Tweets