Una altra manera de lluitar

En uns moments convulsos com els que estem vivint, amb tants i tants conflictes armats i tanta violència física, verbal i d’actitud, ens sembla un bon moment per donar veu a “El mètode de la NOVIOLÈNCIA”. El llibre, que es va escriure el 1967, ens arriba ara en català de la mà de Pagès editors i sembla tenir més sentit que mai.

“El métode la noviolència” es divideix en quatre parts. La primera aporta idees conceptuals sobre la noviolència; la segona ofereix tècniques per posar-la en pràctica; la tercera proposa plans per a l’acció directa, i la quarta relata algunes de les campanyes noviolentas més importants de la història.

Idees sobre la noviolència

En aquest apartat Aldo Capitini comença explicant la importància d’emprar el mot noviolència en una sola paraula, ja que segons assegura, en fer-ho així es pot interpretar com una cosa orgànica i positiva.

També defensa la idea de mètode noviolent, ja que això dóna cabuda a diverses postures i aporta un esperit de disciplina, que ell considera imprescindible per reeixir en la noviolència.

Per altra banda, ens explica la relació entre fins i mitjans, ens regala una tesi de 12 punts molt clars sobre què és noviolència i ens apropa al concepte de Satyagraha, el mètode noviolent emprat per Ghandi a l’Índia.

Ghandi va sostreure la noviolència de l’experiència solament individual i en va fer un mètode per a multituds”.

Aldo Capitini

Tècniques individuals i col·lectives

Aquesta és segurament la part més pràctica del llibre i en ella l’autor ens parla del vegetarianisme com una tècnica individual de noviolència, però també de la superació de la revenja i el ressentiment, el diàleg, la persuassió, l’exemple, la no col·laboració i l’objecció de consciència, entre d’altres.

Pel que fa a les tècniques col·lectives, Capitini parla sobre les marxes, la vaga, el boicot, el sabotatge, la no col·laboració i la desobediència civil.

Plans per a l’acció noviolenta

Capitini tenia molt clar que la noviolència no es podia improvisar i que per poder obtenir l’èxit era important entrenar-se, seguint un pla. Aquestes són les raons que exposa:

· Qui fa l’acció és una persona, no una màquina, que és un conjunt físic, psíquic i espiritual.

. Al no emprar-se armes el càracter i les maneres són essencials.

. És una lluita que comporta patiments i sacrificis que cal conèixer per no sentir-se abrumat o sobrepassat.

. Poden ser campanyes llargues i cal estar preparats.

. Poden comportar soledat i aillament i és important fer-se fort.

A més d’exposar aquesta necessitat d’entrenar-se per a l’acció, en aquesta tercera part del llibre l’autor exposa el treball d’un centre d’entrenament holandès, el pla del pacifista Barthélemy De Light contra la guerra i el manual per a la noviolència de Charles C. Walker, director del Laboratori de la noviolència de Cheney, Estats Units.

Grans campanyes noviolentes

En aquesta darrera part del llibre l’autor ens exposa algunes de les campanyes més importants de Ghandi, però també de la lluita de Martin Luther King per l’alliberament dels negres als Estats Units i l’experiència noruega de resistència, majoritàriamente pacífica, a la invasió nazi.

Qualsevol lluita per la justícia passa per la prova de cinc etapes: la indiferència, el ridícul, la calúmnia, la repressió i el respecte”.

Gandhi

Sobre l’autor

Aldo Capitini (Perussa 1898-1968) va ser filòsofof i l’activista per la noviolència més important d’Itàlia. Els seus biògrafs el defineixen com un home religiós, antifeixista, vegetarià i noviolent.

El 1961 va promoure la primera marxa per la pau desde Perussa a Assís. També va impulsar revistes com “Azione nonviolenta” i “Il potere di tutti”.

De les seves obres destaquen, a més de la que avui us presentem, “La realtà di tutti” (1948), “Religione aperta” (1955) i la pòstuma (1969) “Il potere di tutti”.

“El métode de la noviolència”
Aldo Capitini
Pagès editors
15 €