L’home trist
Un dia em va dir que ell era un home trist.
Parlava poc, el seu ritme era pausat, mesurat. No podies no escoltar-lo.
Amb els anys va anar perdent la veu i havies de fer un esforç per sentir què deia. I el feies.
Potser era un home trist, però no gris.
Va deixar serenes petjades d’amor i respecte.
L’enyoro.