VISIÓ NATURAL – MÈTODE BATES

La ciència al servei de la felicitat

Entrevista amb Sonja Lyubomirsky, psicòloga

Sonja Lyubomirsky es va llicenciar en Psicologia per la Universitat de Harvard i actualment és professora de Psicologia de la Universitat de Califòrnia, ambdues als Estats Units. Les seves investigacions sobre la felicitat la van portar a escriure un llibre de referència sobre el tema “La ciencia de la felicidad” (Editorial Urano) i també a realitzar conferències i seminaris sobre el tema per tot el món. En aquesta entrevista ens parla de les seves troballes sobre allò que a les persones ens fa estar bé i no tant bé.

Quan li comento a la professora Lyubomirsky que el que ella escriu en el seu llibre no és massa diferent del que fa segles que prediquen i ensenyen les filosofies orientals em diu que sí, que és cert, però que la diferència bàsica rau en el fet que tot el que ella explica en el seu llibre i les seves conferències ha estat sotmés al mètode científic: “No tothom es preocupa pel suport científic que pugui tenir allò que intenta fer en la seva vida diària, evidentment, però per a mi és important”, em diu.

Com es va interessar per la felicitat?
D’una forma casual. En el meu primer dia a l’escola de postgrau a Stanford vaig passar una tarda sencera passejant pel campus amb el meu nou assessor, Lee Ross, un expert mundial en matèria de conflictes i negociació. Va ser ell qui en un moment concret va posar la pregunta sobre la taula: Quin és el secret de la felicitat?

I vosté va decidir trobar la resposta…
Més o menys. Això va ser fa 18 anys i des d’aquell dia he estat investigant perquè algunes persones són més felices que d’altres i què podem fer per tal que la gent sigui més feliç. 

No és massa habitual que els científics es preocupin de vessants que més aviat han ocupat als líders espirituals…
No, no ho és. I de fet, de vegades no em puc creure que em paguin per fer això. Al principi, em sentia molt insegura sobre la investigació i les meves habilitats com a investigadora. En part, era a causa de que la felicitat no era un tema que en aquells moments es considerés massa científic. Avui això ha canviat i ja hi ha desenes d’investigadors i científics seriosos treballant sobre la felicitat a tots els nivells, des de la psicologia social a la neurociència.

La seva experiència personal

I les seves fonts de felicitat, quines són?
Freud va suggerir que estimar i treballar són els secrets per al benestar i per a mi, sens dubte, ha estat així. El meu marit, la meva família i la meva feina han estat les fonts més potents i més perdurables de felicitat.

La seva experiència com a investigadora li ha fet variar algun plantejament al llarg dels anys?
Sí, al principi les meves investigacions s’encaminaven a descubrir per què algunes persones són més felices que altres. Amb el temps em vaig adonar que per tal que saber-ho fos profitós calia investigar com podíem augmentar la nostra felicitat i vaig encaminar molts esforços cap aquí.

Ha trobat resistència en els seus col•legues pel fet de treballar en aquest camp?
No de manera significativa. Sí és cert que potser alguns d’ells pensen que és una mica prematur que jo faci recomanacions als lectors sobre com poden arribar a ser més feliços, perquè falten moltes investigacions encara per contrastar. Però si els investigadors esperéssim fins saber-ho tot, el món es perderia quantitat de descobriments i innovacions.

Millor divulgar-ho, doncs?
Sí, perquè sempre hi haurà professionals (com ara els gurús d’autoajuda i coachs de la vida) que no esperen a tenir resultats amb una base científica per oferir el seu assessorament. Per tant, penso que és millor que els científics difonguem abans que tard la nostra feina i les nostres troballes d’una manera que sigui fàcil i accesible.

Les notes a peu de pàgina

I si algú vol aprofundir en el tema?
En psicologia, igual que en la majoria dels camps científics, els nous descobriments es publiquen en revistes científiques i no en llibres. Així que insto als lectors més motivats del meu llibre a que busquin en el munt de notes a peu de pàgina que incloc les referències a la majoria d’investigacions que esmento.

I, a més a més, hi ha el web…
En efecte, al meu web es poden trobar els treballs acadèmics més importants i rellevants per a cada capítol. Aquest programa està dirigit a professors i instructors de cursos sobre el tema de la felicitat, així com a la lectura de grups i persones que simplement volen aprendre més.

L’estratègia del perdó

Vostè esmenta que el perdó pot ser l’estratègia més difícil de realitzar. Per què ho pensa?
Quan els meus estudiants han posat en pràctica algunes de les estratègies per augmentat la felicitat que proposo en el llibre, la del perdó sempre és la que els sembla més difícil. La raó, crec jo, és que aquest exercici requereix la superació de fortes emocions negatives, així com la motivació per perdonar. De fet, moltes persones no creuen que certs individus o actes s’hagin de perdonar.

Es pot perdonar, però fer-ho pot requerir un esforç més gran i més temps que les altres activitats que ens encaminen a la felicitat.

El desig de felicitat és igual sigui quina sigui la cultura o el país del que es tracti o en les seves investigacions ha trobat diferències?
Crec que el desig de felicitat és universal. Es pot expressar de moltes maneres, amb un somriure, amb un acte de contemplació pacífica… També es pot buscar de diferents maneres: apreciant el que ja es té; dedicant-se a la feina o la família o buscant la proximitat amb déu. Al final, però, tots busquem la felicitat a la nostra manera.

Podem dir que no hi ha fronteres en el desig de ser feliç…
Exacte. En tots els països investigats els enquestats han posat la felicitat a la part superior dels seus objectius de vida més significatius. Per això, penso que qualsevol persona que llegeixi el meu llibre, sigui del país que sigui, pot trobar activitats que li ressonin en la seva recerca de la felicitat

D’aquí a un any no importarà

Quines activitats per a la felicitat de les quals parla en el seu llibre li han servit més a vostè personalment?
Recordo un dia que havia passat hores escrivint sobre l’estratègia “Serà important d’aquí a un any?” Estava molt emocionada i en vaig parlar amb el meu marit, de com n’era de bona i profitosa. Al cap de res va arribar la meva filla de set anys amb els cabells completament enredats en una goma i em vaig posar a cridar-li “Com pot ser que t’hagis fet això?” El meu marit reia i em deia, recorda “serà important d’aquí a un any?” Jo em vaig posar a plorar perquè li hauria de tallar els cabells que, al cap d’un any, encara no li haurien crescut.

Està clar que en aquell moment l’estratègia no em va ser massa útil, però avui la seguim practicant i resulta molt eficaç.

En el seu llibre també diu que els traumes i l’estrès poden millorar la qualitat de vida, ho ha pogut experimentar això?
Jo he tingut la sort de no haver hagut de viure cap veritable tragèdia, però sense dubte hi ha hagut moments difícils. He sortir d’aquestes experiències amb la convicció de que sóc una persona forta i que puc aguantar molt. Aquesta certesa m’ha ajudat enormement quan l’estrès o el proper repte s’han presentat.

Religió i benestar

La part que dedica a la religió i la felicitat és poderosa i persuasiva. No obstant això, vostè té molta cura en assenyalar en altres parts del llibre que les seves troballes es basen en el racionalisme científic. Té algun problema a l’hora de conciliar ciència i religió?
La religió és un tema difícil per a un científic, perquè moltes persones creuen que la religió i la ciència no es poden barrejar, perquè la fe i l’espiritualitat pertanyen a un nivell d’anàlisi o a una categoria de l’experiència, i la ciència està en un nivell o categoria completament diferent.

Com ho ha solventat en el seu llibre?
L’enfocament que faig en el llibre no pretén establir empíricament la validesa de les creences religioses, sinó considerar si el fet de ser una persona espiritual o religiosa es pot associar amb resultats positius respecte de la felicitat i la salut. Aquesta resulta ser una qüestió científica molt manejable i la resposta és sí.

Leave a Reply

HO HAN DIT ELS SAVIS

"Viu com si anessis a morir demà.
Aprèn com si anessis a viure per sempre".


MAHATMA GANDHI

TRADUCTOR
CASA RURAL

Vallmajor2.jpg

CALENDARI
desembre 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Darrers Tweets