Petites passes per canviar de vida

Treballar en allò que ens agrada, passar més temps amb els que estimem, deixar de fumar, tirar endavant un projecte que ens il·lusiona… Quan ens plantegem alguna d’aquestes fites com un tot, sovint ho veiem con un mur infrenquejable, inabastable. Però, i si ho fem pas a pas? Aquesta és la proposta del Kaizen, una filosofía japonesa amb més de cinc-cents anys d’antiguitat i d’èxits.

“Un viatge de mil milles comença amb un primer pas”, ens diu Lao Tse a la seva obra mestra Tao Te King. Sens dubte una de les frases més repetides del Llibre del Tao, potser perquè també és una de les més entenedores.

El Kaizen parteix d’una idea semblant. Un gran canvi comença amb un petit acte, pensament, gest o pas. És una filosofía d’origen japonés, que fa més de cinc-cents anys que es practica i que ha donat molts èxits a les empreses nipones. També pot ser molt útil a les persones.

Aborda el difícil quan encara és fàcil.

Aborda el gran quan encara és petit.

Lao Tse (Tao Te King)

La por a canviar

Qualsevol cosa que ens impliqui fer un canvi ens fa por. Encara que pensem que el canvi ens farà bé, que serà per millorar. Les innovacions ens obliguen a sortir de la nostra zona de comfort, a experimentar coses noves, a provar-nos, a esbrinar en les nostres capacitats. I, per regla general, tot això fa patir les persones.

Els científics ens diuen que aquesta por a allò que és novedós està arrelada a la fisiologia del cervell. I, segons escriu el psicòleg Robert Maurer al seu llibre “El camino del Kaizen”: “Quan aquesta por s’apodera de nosaltres pot impedir la creativitat, el canvi i l’èxit”.

El cervell està concebut d’una manera tal que cada nou repte, oportunitat o desig desencadena
certa dosi de por”.

Robert Maurer

Contra la por: entusiasme!

Algunes persones no tenen dificultats per afrontar el reptes, ans el contrari, els desafiaments les estimulen i davant d’un repte nou despleguen un entusiasme tan gran que dilueix qualsevol por que puguessin sentir.

La majoria dels humans, però, no aconseguim silenciar el temor que ens causa emprendre coses noves i aquí és on el Kaizen ens pot ajudar. Robert Maurer ho sintetiza així:

El nostre cervell està programat per oposar-se als canvis. Tanmateix, fent petites passes podem:

. Refer, de forma eficaç, les connexions dels sistema nerviós per tal que aquest desfaci els bloquejos creatius

. Evitar que l’amígdala del cervell posi en marxa la resposta automàtica de lluitar o fugir.

.  Crear noves connexions neuronals per tal que el cervell abordi amb entusiasme els processos de canvi que volguem emprendre i d’aquesta manera els poguem assolir amb rapidesa.

Les tècniques del Kaizen

. Fer-se preguntes petites.

Un exemple: Volem aprimar-nos però no aconseguim fer dieta o fer els canvis en la nostra vida que ens ajudarien a baixar de pes. Segons el kaizen, una bona manera seria fer-se preguntes com:

– Si la meva prioritat fos la salut, què faria avui diferent del que faig?

– Què podria fer per incorporar uns minuts d’exercici cada dia?

– Què podria fer per recordar que he de beure més aigua?

Les preguntes petites mantenen desactivada la resposta de fugir o lluitar i permeten que el cervell es centri en resoldre el problema i, en darrer terme, que actui”.

. Tenir pensaments petits

Un exemple: Hem de fer una exposició i ens fa por parlar en públic. Segons el Kaizen es tractaria de decidir quans segons al dia (no minuts, ni hores) estem disposats a dedicar a modelar la ment per perdre aquesta por. Després:

– Estira’t o seu en un lloc còmode i tanca els ulls.

– Imagina el lloc on has de fer la presentació, l’espai, la gent, tu, la roba que portes, la postura…

– Imagina els colors, les olors, les textures de tot el que t’envolta.

– Sense moure’t, imagina què dius, com ho dius, el to de veu…

– Imagina que obtens una resposta positiva, mira com la gent mira interessada, pren notes…

A mesura que ens anem sentint còmodes podem augmentar l’estona que dediquem a modelar la ment. No hem de tenir pressa. Necessita el seu temps”.

. Fer petites accions

Segons Robert Maurer, el cervell no s’espanta davant d’accions petites i acaba convertint-les en hàbit d’una manera sorprenentment ràpida.

Exemples:

– Dormir més: Tancar el llum un minut abans cada dia.

– Aprendre anglès: Intentar recordar una paraula nova cada dia, o cada setmana.

– Fer exercici regularment: Pujar un pis, només un, a peu enlloc d’agafar l’ascensor.

Resoldre els problemes quan són petits

Estem acostumats a viure amb petites molèsties, de salut, de convivència, a la feina, dins de nosaltres mateixos… Com que són petites, no els fem cas, però sovint acaben fent-se grans i creant conflictes terribles.

El Kaizen proposa estar alerta a les coses que ens incomoden: la grolleria d’un amic, els pensaments negatius sobre les nostres capacitats, aquest mal de cap que apareix cada cop que plou… i buscar-los una solució petita abans que es facin grans i, de vegades, irresolubles. Segons Robert Maurer:  “Centrar-nos en els petits errors ens pot estalviar anys de costoses correccions”.

De cara a assolir nous hàbits els petits premis són un incentiu ideal: són barats, pràctics i estimulen la motivació que pot fer que un canvi sigui perdurable”.

Més informació

“El camino del Kaizen”
Robert Maurer
Ediciones Vergara
18 €