VISIÓ NATURAL – MÈTODE BATES

“I love Balwadis”

Un projecte solidari
amb l’ONG “Sonrisas de Bombay”

Aquest és un “post” solidari. Des de la web Ventadepisos.com se’ns ha convidat a participar en la campanya “I Love Balwadis”, un projecte de la ONG “Sonrisas de Bombay”, ara us en fem cinc cèntims.

Ventadepisos.com ha engegat una campanya per finançar durant un any el Balwadi Tiger, de Bombay, que gestiona la ONG “Sonrisas de Bombay”. Per fer-ho, demana que 200 bloggers de tot el món se sumin a la seva iniciativa publicant-ne un post i el segell de la campanya.

Des de COLORS hem volgut unir-nos a aquesta iniciativa perquè ens emociona la tasca que fa a l’Índia “Sonrisas de Bombay”, no tant sols amb els seus Balwadis, sinó en tots els seus projectes.

I Love Balwadis

 

Què són els Balwadis

Són centres d’educació preescolar per a nens de 0 a 6 anys. A l’Índia molts nens es veuen obligats a treballar des de molt petits, fins i tot abans dels 6 anys, que és quan a l’Índia es obligatori escolaritzar-los. Si de tant petits comencen a guanyar diners és difícil que després deixin la feina per anar  a l’escola. En canvi, si ja han assistit al Balwadi les possibilitats de que segueixin educant-se creixen.

“Sonrisas de Bombay” gestiona actualment 25 balwadis que acullen a 700 nens. El Balwadi Tiger ha estat escollit per Ventadepisos.com per a la seva campanya “I Love Balwadis” perquè va ser el que va visitar la directora d’operacions de la firma, Beatriz Giménez, que va quedar impressionada per la tasca de la ONG que dirigeix el català Jaume Sanllorente.

 

El primer post de COLORS

A COLORS no vam dubtar ni un moment a sumar-nos a la campanya “I Love Balwadis”, perquè tenim un vincle emocional amb “Sonrisas de Bombay”, ja que el primer post que vam publicar en aquest bloc-revista digital  va ser la presentació que del llibre “Bombay. Más allá de las sonrisas” en van fer al Col·legi de Periodistes de Barcelona en Jaume Sanllorente, autor dels textos,  i el fotògraf Francesc Melción. Era el novembre del 2009, aviat farà 3 anys.

Una entrevista del 2007
amb Jaume Sanllorente

El 2007, quan la periodista que signa aquesta entrada que esteu llegint treballava a la revista Aqua del Grupo Z, lamentablement ja desapareguda, va tenir el plaer d’entrevistar Jaume Sanllorente. I hem pensat que avui és un bon moment per recordar aquella entrevista.

Als que ja coneixeu la història que va portar en Jaume a crear “Sonrisas de Bombay”  segur que us agradarà recordar-la i els que no coneixeu la ONG ben segur que us atraparà la manera en què va ser concebuda. Aquí teniu aquella entrevista:

Jaume Sanllorente, fundador de Sonrisas de Bombay

“La felicitat és donar sense esperar res a canvi

Era periodista, especialitzat en temes econòmics, però un viatge inesperat a l’Índia el va portar a comprar un orfenat, vendre tot el que tenia i fundar l’ONG “Sonrisas de Bombay”. Acaba de publicar un llibre en què explica la seva experiència.

Mai no he estat a Bombai, no conec els seus somriures, però si s’assemblen al de Jaume Sanllorente, franc, obert, ampli i contagiós, puc entendre que escollís el nom de “Sonrisas de Bombay” per al seu projecte. Somriures com el seu mouen muntanyes. De fet, per posar en marxa la seva ONG, en Jaume va haver de moure muntanyes i superar altres obstacles gegantins.

El seu orfenat va començar acollint a 40 nens i ara ja té cura de 400, però l’organització també compta amb dues escoles i altres projectes, com el programa “Tornar a la vida”, que persegueix reinserir al món laboral i social a malalts de lepra i a les seves famílies (disposa també d’una clínica per a leprosos). I té en ment altres projectes entusiastes amb l’objectiu de “donar l’oportunitat als pobres de Bombai de tenir un futur, un futur, sobretot, autosuficient”, diu en Jaume.

Tot va començar amb un viatge a l’Índia que ell no havia pensat fer: “Jo volia anar a Ciutat del Cap. L’Índia mai m’havia atret i ni tan sols em va agradar”, confessa. Però el va commoure.

El primer dia volies marxar de Delhi, però segons expliques  en el teu llibre, la primera nit va passar una cosa que et va fer quedar… Què va ser?
Va ser tan profund… Em vaig passar la nit en blanc, plorant. I no podia associar aquestes llàgrimes a una imatge concreta. Crec que em vaig sentir perdut. El meu subconscient em deia que aquell no era el meu món , però el meu conscient em deia que sí, que no estava en un altre planeta. Allò estava passant en el meu món i responsables del món som tots. I si tu entres a la teva habitació i la trobes desendreçada, et poses a endreçar. Em vaig quedar paradíssim, pensant per què en el món ningú endreçava aquella situació.

Aquesta primera vegada vas viatjar per l’Índia i una mica d’ella es va quedar amb tu.  I vas decidir tornar…
Sí, però no sé què va ser. No puc descriure-ho amb paraules, ni sóc capaç de precisar-ho. Però alguna cosa m’empenyia a tornar. El que no sabia és que el Jaume que va pujar a l’avió ja no tornaria.

Perquè en aquest segon viatge va ser quan vas descobrir l’orfenat que va canviar la teva vida…
Així és. Vaig trobar un orfenat que acollia a 40 nens que estava a punt de tancar, el que faria que aquests nens tornessin als carrers, als prostíbuls. Actualment no sé on serien aquests nens, ni si estarien tots, ho dubto. Vaig tornar a sentir la mateixa sensació que vaig tenir a Delhi. “He de fer alguna cosa”, vaig pensar. I ho vaig fer.

Què va dir la teva família quan vas tornar i vas dir que pensaves vendre tot el que tenies per comprar aquest orfenat i dedicar-hi la teva vida?
“Però ja saps on et fiques?”, Em va preguntar el meu pare. De vegades encara m’ho diu: “Però tu ja saps on t’has ficat? La que has liat fill meu! “Però està orgullós i content. Ha estat allà i el projecte li ha agradat. M’ha donat suport sempre i l’admiro per això.

En el teu llibre assistim a la misèria, a les violacions, a les mutilacions… Escrius que per poder suportar-ho, fas un reciclatge del dolor i la pena. Com dimonis es fa això?
Es tracta de canalitzar. Imagina’t que et fan un comentari que et fereix profundament, ja que aquesta mala llet que m’entra a mi i li entra a qualsevol, a aquesta energia tan forta que es desencadena, es tracta d’agafar-la i reconvertir-la en una cosa bona, en alguna cosa positiva. I quan ja ho estàs derivant, et sents bé, com alliberat.

Les màfies de la prostitució t’han amenaçat de mort i vas amb escorta. Tens por?
No. Sento preocupació pels meus, per la gent que estimo i que m’estima, i penso en què podria passar si demà ja no hi fos, però por personal i egoista per mi, no. La meva vida hauria valgut molt la pena ja si em morís ara. El que m’emportaria i el que deixaria!

S’escriuen molts llibres per ensenyar-nos a ser feliços, però tu sembles haver trobat una forma activa de ser-ho. Què és per a tu la felicitat?
Donar, sense cap dubte. Ara i sempre. I no cal anar a l’Índia. Donar-se als altres sense esperar res a canvi penso que és el secret de la felicitat. I quan ho descobreixes s’ha d’aplicar, aplicar i aplicar. Fixa’t que moltes persones reconeixen haver estat felices en moments de la seva vida que han donat, per alguna cosa serà.

“He establert un compromís per estar al servei dels pobres de Bombai i és vitalici”
Jaume Sanllorente

Imagino que ara mateix ja no conceps la teva vida sense el projecte, és així?
No, no la concebo. Em pregunten si viuré sempre a Bombai i això no ho sé. No sé si acabaré vivint a Londres o Mallorca. Viuré on pugui i on pensi, cregui i em facin saber que en aquell moment estic ajudant al projecte. Vull dedicar-me al projecte en cos i ànima per sempre. He establert un compromís per estar al servei dels pobres de Bombai i és vitalici.

I la teva vida personal, no penses en casar-te, en tenir fills?
Sí, és clar. Negar-m’ho seria una incongruència. Que la meva vida fos un cant a l’amor i jo el volgués descartar de la meva vida. No descarto tenir fills propis i casar-me, formar una família. No m’he convertit en un monjo, sóc molt humà!

El que no està escrit

“El dia a dia supera el que he reflectit en el llibre. No he volgut allargar algunes situacions. Sé que moltes persones han plorat en llegir-ho, però crec que no he buscat la llàgrima fàcil. He exposat el que hi ha. He explicat que hi havia un nen amb un preservatiu a la boca, que hi havia una nena sense cames … i ho he explicat al final de cada capítol per donar temps al lector a reflexionar i perquè sorgís algun efecte en ell, com em va passar a mi i em segueix passant cada dia. El pitjor, potser, és el que no he explicat. ”
Jaume Sanllorente

Col·laborar amb “Sonrisas de Bombay”

Donar un cop de mà a “Sonrisas de Bombay” és molt senzill. Només heu d’entrar a la seva web i omplir el full de subscripció per a fer-se soci.  Des de 10 € al mes podeu contribuir a la gran tasca que fa aquesta organització creada per Jaume Sanllorente el 2005.

I si teniu un bloc i voleu participar a la campanya “I Love Balwadis”, aquí teniu la informació.

 

Leave a Reply

HO HAN DIT ELS SAVIS

"Viu com si anessis a morir demà.
Aprèn com si anessis a viure per sempre".


MAHATMA GANDHI

TRADUCTOR
CASA RURAL

Vallmajor2.jpg

CALENDARI
desembre 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Darrers Tweets