VISIÓ NATURAL – MÈTODE BATES

Homenatge a Círia Clotet i Vidal, mestra de Reiki i de vida

“L’amor és l’energia que ens cal per sanar-nos”

Quan mor una persona famosa o coneguda els mitjans se’n fan ressò i li reten homenatge. Círia Clotet i Vidal no n’era, de famosa, però els que la vam conèixer pensem que val la pena fer públic el seu esperit de lluita i la seva increïble força i capacitat de superació, perquè difondre’ls pot ajudar a d’altres persones que estan patint el mateix que ella va patir aquests darrers anys, a tirar endavant.

Fotos: Javier Pardo

La història de la Círia és com la de tantes i tantes persones, de tantes i tantes dones. L’estiu del 2004 li van diagnosticar un càncer de mama i va passar pel dolorós procés d’una operació i també de tractaments amb quimioteràpia i radioteràpia.

Tres anys més tard, la revista Aqua, ja desapareguda, la va convidar a explicar la seva experiència en un extens reportatge dedicat a la vessant emocional del càncer de mama, en el qual també van participar altres dones afectades, així com la psicooncòloga Eva Juan.

En aquells moments la Círia estava aparentment recuperada de la malaltia i tornava a fer vida normal. Se sentia pletòrica i treballava a nivell íntim per trobar la seva pau interior i créixer com a persona.

L’entrevista amb Aqua

Círia Clotet:

“Vaig construir una nova manera d’entendre la vida, d’entendre la meva salut, d’entendre’m a mi mateixa per poder seguir endavant”

Fa tres anys li van diagnosticar un càncer de mama del que s’ha recuperat. Li ha donat un gir total al seu estil de vida, també a l’emocional, amb Txi Kung, Reiki, Meditació i Aquagym. Viu en parella i no té fills.

“La primera sensació que recordo és com de xoc, com si les paraules del metge no tinguessin contingut. Em vaig sumir en un estat d’atordiment del qual em va costar molt sortir.

De fet, com diu la doctora Shinoda Bolen en el seu llibre ‘El sentit de la malaltia’, un càncer és com baixar a l’infern. El millor és que, quan has passat per tot aquest infern, reneixes.

Aquesta malaltia per a mi ha suposat desconstruir tots els pilars del meu món, esfondrar-los i construir-ne de nous, perquè aquells no em servien. Construir una nova manera d’entendre la vida, d’entendre la meva salut, d’entendre’m a mi mateixa per poder seguir endavant.

No pensava que fos així de forta, però dos dies després del diagnòstic algú em va dir: ‘Aquesta és l’oportunitat perfecta per canviar i millorar la teva vida’, una frase que des de llavors recordo cada dia i m’acompanya.

Hi havia un camí per fer. I el vaig fer, amb perseverança, sempre en la mateixa direcció. Ara que el tractament mèdic ha acabat segueixo en l’obstinació d’assolir l’objectiu, que no és altre que trobar la pau interior que m’ajudi a ser més feliç.

En tot aquest procés he tingut la sort de poder compartir cada ‘despertar’ amb la meva parella i també d’haver conegut Canvi, una ONG fundada per ex-malalts de càncer en la qual he trobat les eines i el calor humà per poder fer aquesta transformació en què segueixo treballant “.

La recaiguda

L’octubre del 2008 el càncer va reaparèixer a l’altra mama i va suposar un fort daltabaix. Aquesta vegada la Círia va decidir no fer quimioteràpia i tampoc no va voler operar-se: “No vull morir a bocins”, deia. Era la seva opció i la va seguir fins el final, respectant sempre les que prenguessin les altres persones.

Va seguir treballant en el seu interior, buscant la pau i la serenitat; cercant perdonar i perdonar-se; perseguint estimar la vida, estimar-se a si mateixa i als altres. La seva força es feia sentir tan profundament que els qui l’envoltàvem intentàvem estar a la seva alçada, si ella lluitava, nosaltres amb ella. Si ella somreia, nosaltres també.

Els tractaments terapèutics alternatius, diversos i continuats, donaven resultats poc perdurables. Va entrar i sortir de l’hospital diverses vegades, li van fer intervencions i d’altres tractaments. De vegades hi havia una milloria que ens omplia d’esperança. Però la malaltia no semblava voler-se aturar

L’esperit Círia

Durant tot aquest temps la Círia mai no va perdre el somriure. Quan dubtava del seu treball personal buscava un reforç en les seves creences als seus llibres de capçalera, especialment en “El poder de l’ara”, d’Eckart Tolle, i “Amor sin condiciones”, de Paul Ferrini.

També llegia Osho, feia meditació Vipassana i la pràctica taoista del somriure interior, es feia auto-Reiki i prenia notes dels seus dubtes i pors per poder-ne parlar i contrastar amb les persones en qui confiava.

D’una cosa no va dubtar mai, però, i és que si hi ha una energia sanadora real és la de l’amor i que aquesta ens acompanya fins i tot quan abandonem el nostre cos físic per entrar en una nova dimensió.

La Círia va fer el seu procés personal amb enteresa i una gran dignitat, fins el final. Reclamava el dret a ser informada en tot moment i el de poder decidir el seu tractament, a preguntar tots els seus dubtes i a ser tractada amb el màxim respecte. “Estar malalta no et converteix en menor d’edat”, deia, i s’enfadava si un metge o terapeuta enlloc de parlar-li a ella directament ho feia a qui l’acompanyava.

Una de les grans motivacions de la Círia per assolir una sanació completa era trobar la pau interior i ser feliç; l’altra, poder ajudar a d’altres persones a fer el seu propi procés. A través de tot el seu aprenentatge va arribar a la conclusió que el treball personal que fem en aquest pla de l’existència, la dimensió del canvi, és vàlid per si mateix, aconseguim o no superar la malaltia. Aquesta és la gran lliçó que la Círia, sense pretendre-ho, ens va donar.

El poder de la intenció i de l’atenció, la consciència en allò que fem, ésser presents en cada moment, conrear l’amor i expressar-lo, fa que la vida tingui sentit per si mateixa, es produeixi o no la curació.

Quan es donen totes aquestes premisses mai no podrem considerar la mort com un fracàs de la persona. La mort és la continuació de la vida en un altre pla. I la millor manera d’enfrontar tant la vida com la mort és estimar i estimar-se.

El comiat

La Círia ens deixava el passat 17 d’octubre. Em va demanar personalment que donés les gràcies a totes les persones que s’havien preocupat d’ella, als metges, infermeres, al servei del PADES, als terapeutes, amics, familiars i coneguts que l’havien ajudada tenint-ne cura, enviant-li energia positiva, amor i compassió.

Gràcies a tots, doncs, de part de la Círia.
I el seu darrer missatge: “Sigueu molt feliços”.

Pel que fa a mi, l’autora d’aquest article-homenatge i companya de vida de la Círia, m’agradaria demanar-vos que la tingueu sempre en el vostre record amb amor i un somriure, i que penseu en el seu coratge quan us noteu flaquejar.

Namasté, Círia estimada


21 Responses to “Homenatge a Círia Clotet i Vidal, mestra de Reiki i de vida”

  • JOC:

    què guapa!!!!!

  • Montse:

    Sempre amb un raconet al nostre cor per la Círia.

  • Anna:

    Feia anys que ens haviem perdut la pista amb la Círia i no en sabia res de la seva malaltia. La notícia de la seva mort m’ha arribat amb molta sorpresa i trasbals. Em queden molts bons records i divertides anècdotes de la nostra adolescència a Solsona, me l’apreciava! Per sempre en el meu record, Círia.
    Utilitzo aquest mitjà per transmetre el meu condol a la seva parella, familia i amics que l’heu estimat. Anna Caball

  • manuel huertas:

    Como profesional tuve el privilegio de tratar a Círia, como persona la suerte de conocerla. Ciertamente, su fuerza y tesón han sido y son de admirar. En mi corazón guardaré el recuerdo y la satisfacción que me ha dejado Círia Clotet. Muchas gracias Conxita, para mi habéis sido un ejemplo, te agradezco tu confianza, respeto, amabilidad y cariño. Dr. Manuel Huertas

  • lucía:

    molt maca, molt valenta.

  • Eva:

    No vaig tenir el plaer de coneixa-la però el testimoni que ens has transmés és tot un exemple de fortalesa i tendresa. Et deixo unes línees que de tant en tant en van bé recordar i que possiblement a la Círia li agradaria que la gent que l’estimava també ho fes.

    Pots tancar els ulls i resar per a que torni
    o pots obrir-los i veure tot el que ha deixat.

    El teu cor pot estar buit perquè no la pots veure
    o pot estar ple de l’amor que heu compartit.

    Pots plorar, tancar la ment, sentir el buit i donar l’esquena
    o pots fer el que a ella li agradaria:

    SOMRIURE, OBRIR EL ULLS,
    ESTIMAR I SEGUIR.

    Força Conxita, un petonet.

  • Estimada Conxita,
    Teníem pendent una trobada el dia 16. Ens vas dir que la malaltia de la Círia estava en fase terminal i que no podria ser. Des d’aquell dia no ha passat un sense que pensés amb tu i amb ella (qui no vaig tenir la sort de conèixer), però no t’he trucat. Fa uns dies vaig veure que havies publicat una entrada sobre el llibre ‘Deixa’m plorar’. Ho vaig entendre tot. Em fa vergonya, em sap greu. No volia destorbar-te en uns moments tan íntims i a l’hora em feia por que em diguessis que tot plegat s’havia acabat. La Círia va tenir molta sort de tenir-te al seu costat.
    Un petó molt tendre per a tu i el meu record per la Círia.

  • Neus:

    Llegint aquestes paraules se’m fa palès (un cop més) un sentiment: som privilegiats de ser els vostres amics, teus i de la Círia.

  • Fina:

    Estimada Sister, ha estat un plaer haver conegut a la Círia i poguer compartit tants bons moments, veure el coratge durant la seva malaltia i el més important es l’amor que ha rebut per part teva. Desitjo de tot cor que aviat tornis a ésser la persona riallera i amb ganes de tirar endavant tots els projecte que tens. Això voldrà dir que la Ciria t’acompanya i tu tornes a ésser feliç amb el seu record i que en poguem parlar sense dolor, amb alegria.
    T’estimo molt.

  • mercè castro:

    Només un parell de cops recordo haver vist a la Círia, però conec la seva fortalesa a través de tu, bonica. Sou per mi un exemple d’amor i sanació que m’acompanya, que em fa sentir el cor alegre i em donarà força, segur, quant travessi hores baixes.
    El llarg camí que heu recorregut ha quedat il.luminat per sempre i ara és més fàcil pels demés seguir-lo.
    Gràcies a les dues.

  • Rosó:

    Tan de bo tots aprengussim a ser una mica com la Círia, la seva força i capacitat de superació és admirable.
    Conxita que bonic i que ben escrit, tot un homenatge!
    Molt ànims i força.

  • Montse Riu:

    En la segona etapa de coneixença amb la Círia, em va ensenyar això:

    “No importa el què et passa, el què importa es allò que tu fas al respecte”.

    A fe, que ella ha estat un gran exemple de la lluita i la feina personal que ha dut a terme en tot aquest temps. I sincerament, em fa molta ràbia que no hagi reexit, perquè es mereixia l’èxit en tots els aspectes.
    Gràcies per l’article Conxita.
    Reb tot el meu suport i amor.
    Montse Riu.

  • xus:

    Círia, guapa!
    Siempre guardaré tu recuerdo con mucho cariño y con muchísima admiración por la fortaleza con la que supiste afrontar la enfermedad.
    Por la lección que nos diste a todas las que te conocíamos cuando intentábamos darte energía para que siguieras teniendo fuerzas para luchar por la vida y resultaba que al final eras tú más fuerte que todas nosotras juntas y siempre nos acababas animando y convenciendo de que todo iría bien o nos acababas ayudando tú a nosotras!
    Nos has demostrado lo que significa luchar por la vida con todas las fuerzas!
    No es justo que al final no hayas ganado la batalla!
    Nunca olvidaré tu sonrisa y tu sentido del humor.

    Conxita, te ha quedado precioso este homenaje!
    Gracias por escribirlo y por hacernos llegar sus últimos mensajes!
    Tú también has demostrado ser una gran, grandísima persona!! Un abrazo!!!

  • Judith:

    Et penso, us penso, et torno a pensar…mantinc viu el record dels somriures, les rialles, l’energia, l’amor, la tendresa durant els sopars tranquils. Un honor que em deixéssiu compartir amb vosaltres un trosset del vostre tresor.
    Namasté Ciria. Namasté Conxita.

  • Tolín:

    Jo no la coneixia massa, algunes trobades familiars, alguns dinars i poc més.
    Poques converses, i les trobades malauradament eren molt espaiades doncs la seva malaltia no li permetia tenir més vida social, però hi ha quelcom que em va colpir de forma excepcional, i va ser la capacitat que la Círia va tenir de fer feliç a la meva germana, Conxi us estimo!!

    Milers de Petons

    Tolín

  • Conxita Parra:

    Moltes gràcies a tots/totes de tot cor, per les vostres paraules, pel vostre amor, per ser-hi, per estimar-nos. Gràcies també a tots els que m’heu escrit via mail o que m’heu trucat.
    Un Namasté gegant per a tots volsaltres de part meva i de la Círia.
    I a seguir fent camí, ara amb una llum nova, la que la Círia ens envia.

  • Anna Vilar:

    Jo he estat una de les seves amigues de la infància que vaig assabentar-me tard que la Ciria ens havia deixat. Personalment m’hagués agradat moltíssim poder haver estat amb ella o almenys poder-nos haver acomiadat, però malhauradament no ha estat possible. No en teniem cap notícia de la malaltia de la Ciria i ens ha quedat una sensació una mica trista de pensar que no la podrem veure més. Amb tot i així, llegint aquest preciós homenatge de la Conxita, que no hem tingut el plaer de conèixer, em queda una millor sensació, sabent que la Ciria estava ben acompanyada i que va trobar les vies per tenir amor i felicitat. Sigui on sigui la Ciria, crec que tots l’enyorarem molt, però continuarem compartint en el nostre interior totes les històries viscudes amb ella, que no són poques, i de ben segur que riuriem una bona estona plegats. Conxita, a pesar de que aquests no deuen ser els teus millors moments, els quins també estimavem i apreciavem a la Ciria, hem estat contents de veure que va trobar la felicitar a la teva vora. Gràcies per deixar-nos compartir els seus moments en aquest homenatje. Anims!

  • Benvolguda Conxita,
    casualment, d’aquelles casualitats que sabem que realment no existeixen, he trobat el teu bloc-revista. Només he començat a fullejar-lo quan he trobat aquest preciòs homenatge. M’ha agradat tant, que faré un enllaç al meu Bloc http://creixerment.blogspot.com/ per compartir-lo amb les meves amistats. Igualment faré amb molt del contingut, interessantíssim, que hi ha en Colors.
    Gràcies per la vostra feina!

    Una abraçada!

  • Quim:

    Círia : eres una lluitadora i una perfeccionista
    en llençar el disc mes lluny hi tenies posada la vista
    va ser curta la nostra relació entrenador/atleta
    peró ben aviat vas aconseguir la teva meta.

    En la teva nova existència, sigues feliç, campiona!
    En la meva, sempre estaràs viva en el meu record.

Leave a Reply

HO HAN DIT ELS SAVIS

"Viu com si anessis a morir demà.
Aprèn com si anessis a viure per sempre".


MAHATMA GANDHI

TRADUCTOR
CASA RURAL

Vallmajor2.jpg

CALENDARI
octubre 2020
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  
Darrers Tweets