Els records ens poden ajudar a créixer com a persones

Estudiar i desxifrar el somnis ha estat i és avui encara un treball al qual psicòlegs i terapeutes han dedicat i dediquen temps i esforços. Però, què passa amb els records? El psicòleg Patrick Estrade els ha estudiat i considera que també ens poden ajudar a millorar com a persones i a conèixer-nos millor.

Acostumem a ubicar els records en el passat. Són la nostra fugida nostàlgica. Alló que ja va ser i ja ha passat, memòries que compartim en la intimitat o que frisem per oblidar quan ens danyen o entristeixen. El que no acostumem a fer, però, és buscar en ells informació que ens ajudi a conèixer-nos o a entendre’ns millor. Però poden fer-ho.

Alguns psicòlegs, com Freud o Adler, especialment aquest darrer, van dedicar alguns dels seus estudis als records. Aquest treball va servir d’inspiració al psicòleg francès Patrick Estrade per escriure el llibre “Estos recuerdos que gobiernan nuestra vida”, on recull les conclusions de 20 anys d’estudi dels records del seus pacients i on també ens il•lustra sobre com els nostres records de la infància ens donen pistes sobre qui som, el moment que estem vivint i les dificultats que ens trobem al llarg de la nostra existència.

Els records encarnen tot el que hem sentit, per bé o per mal. I no només això: “Orienten les accions, decideixen les nostres eleccions i influeixen en el nostre destí “, escriu Patrick Estrade.

Rememorar amb insistència èpoques passades pot denotar inseguretat i nostàlgia”.

L’exercici de triar tres records

Segons els estudis i l’experiència de Patrick Estrade, el records s’organitzen sota dos principis bàsics: el de nuclearitat (família i relacions socials); i el de desplaçament (la nostra relació amb el món exterior).

Hi ha un tercer principi, molt menys determinant que els dos anteriors i que ell anomena dels espais intermedis (situacions que es donen fora de casa, però no exactament en el món exterior, com podria ser un pati o un jardí).

En el seu llibre, l’autor proposa al lector que escrigui el primer record de la seva infància que li vingui a la ment; després, un segon i a continuació, un tercer.

Cada sèrie de tres evocacions ens aporta pistes sobre la situació que ens preocupa del moment present, i en gairebé totes les sèries trobarem records que es podran enclavar en els dos principis fonamentals: el de nuclearitat i el de desplaçament. Però, què ens diuen aquests records?

La nuclearitat bàsica

El més habitual és que el primer record que ens vingui a la ment estigui relacionat amb la nostra mare. Després solen aparèixer el pare, els germans i la resta de la família: avis, cosins, padrins…

Cada personatge té un paper o funció. La mare, per exemple, pot ser qui ens mostri el camí de la seguretat interior, el pare qui ho faci en la nostra relació amb el món exterior, un germà gran qui ens faciliti la capacitat de confiar i un avi, la de sentir estabilitat emocional.

La relació que hem tingut amb cada un d’aquests personatges i els records que afloren d’ells ens donaran respostes a situacions que estaran relacionades amb aquestes qüestions i que ens amoïnen en el moment present.

El més habitual és que la primera persona a qui evoquem sigui la nostra mare”.

El desplaçament

Pot aparèixer en un record com uns patins, un carro del supermercat o un viatge i té la missió de respondre a la nostra necessitat de creixement, d’expansió. La interpretació que es faci del record estarà en funció de com aquest apareix.

El desplaçament ens aporta moltíssima informació, ja que aquests records poden ajudar-nos a veure com ens les arreglem en la nostra pròpia existència. A més:  “La nostra actitud davant la vida pot expressar-se mitjançant un desig d’acció, d’audàcia, de llibertat, de descobriments, d’aventura, o també traduir-se en una necessitat de tenir punts de referència forts, de balises molt localitzables o d’indicadors que en proporcionin seguretat”, escriu Patrick Estrade.

Els nostres records es memoritzen al cap, però es conserven al cor”

Temes relacionats: Evocar el passat com a teràpia (II). Com interpretar els records.