Entrevista amb Andreas Moritz, terapeuta ayurvèdic (2)

En aquesta segona entrevista amb COLORS , Andreas Moritz ens explica quina és la seva visió sobre el càncer, què l’origina al seu entendre i com es pot superar.

Andreas Moritz ha escrit un llibre supervendes que es titula “El càncer no és una malaltia” i que compta amb defensors i detractors, però que segurament no deixarà indiferent ningú. La seva teoria sembla clara: el càncer és una defensa de l’organisme a una situació d’estrès extrema. Si es deixa actuar al cos, ell mateix serà capaç de resoldre la situació i tornar-nos el benestar. No témer el càncer i estar ben informats són per a Moritz les claus per poder prendre les decisions adequades quan la nostra salut està en joc.

Un dels seus llibres més coneguts es titula “El càncer no és una malaltia”. Si no és una malaltia, aleshores què és?
El càncer és, en realitat, la resposta de l’organisme a una situació d’ estrès extrema i antinatural. Si aquesta resposta no es produís, la vida de la persona podria veure’s compromesa. A la natura, les coses no passen mai perquè sí, sempre hi ha una causa prèvia. Amb la malaltia també és així, la causa de la malaltia té una arrel, que pot estar amagada i és possible que només un ull entrenat sigui capaç de veure-la.

Un mecanisme de supervivència

Quines poden ser les causes arrel d’un càncer?
Una persona que experimenta una pèrdua sobtada d’alegria, creativitat o felicitat, diguem que a causa de la mort d’un familiar, la pèrdua d’una feina o un divorci, patirà un canvi biològic dramàtic que posarà en marxa nombrosos mecanismes de supervivència per fer front a aquesta situació d’estrès, que el més probable és que visqui com un perill real per a la seva vida. No tenir feina, per exemple, es pot viure com una amenaça de mort: sense diners, sense menjar, no hi ha vida.

“Perdre la feina o la mort d’un nen és molt traumàtic per a la majoria. Creure que el cos no es veu afectat per un xoc com aquest és ingenu. No obstant això, els metges ni tan sols pregunten als seus pacients si han patit algun tipus de conflicte emocional abans de caure malalts”.

Com funcionen aquests mecanismes de supervivència?
Quan una persona se sent amenaçada, pateix un ràpid creixement de la freqüència cardíaca i de la respiració. Això requereix un augment de la capacitat pulmonar, que s’aconsegueix amb la proliferació de cèl·lules i vasos sanguinis nous que donen suport. Aquestes cèl·lules addicionals (canceroses) s’utilitzen de forma temporal fins que la situació estressant s’ha resolt.

I després?
Tan aviat com la persona es relaxa de nou i ja no se sent amenaçada, el cos comença a destruir aquestes cèl·lules amb l’ajuda del sistema immune, la inflamació, bacteris especialitzats en la destrucció (sobretot el bacteri de la tuberculosi que és extremadament beneficiós), llevats (fongs), acumulació d’excés de líquid i la destrucció de vasos sanguinis que ja no són necessaris. Tota aquesta activitat dóna lloc a l’ampliació del teixit que posteriorment pot ser diagnosticat com un tumor maligne.

L’organisme sap com guarir-se

Però vostè no creu que sigui un tumor maligne…
De fet, si al pacient se li permet passar per aquesta fase de curació, l’anomenat tumor maligne arribarà de forma natural a un punt de saturació i de col·lapse. Un cop hagi passat la crisi, amb tots els seus símptomes, el càncer desapareixerà i es dirà que hi hagut una “remissió espontània” de la malaltia. Però, de fet, no hi havia malaltia, es tractava d’una maniobra intel·ligent del cos per fer front a una situació molt difícil de la vida. El que els metges anomenen càncer maligne és, en realitat, la fase de reparació que l’organisme posa en marxa per eliminar l’excés de cèl·lules anormals que ja no necessita.

“El creixement del tumor no és un signe que la persona està patint una terrible malaltia, sinó més aviat que es troba en el procés de recuperació de la commoció que va obligar al cos a funcionar a tota marxa”.

Però generalment el que passa és que hi ha un diagnòstic…
Jo penso que un dels esdeveniments més traumàtics i impactants a la vida és quan un metge li diu al seu pacient que ell o ella té càncer. Aquesta sentència de mort potencial pot ser un xoc suficient per desencadenar el creixement del tumor i fer que d’aquesta manera es compleixi la profecia. Si després aquest càncer és tractat com una malaltia i no com una resposta de curació del cos a una situació dolorosa de la vida, l’organisme ja no serà capaç de fer esclatar el tumor per fer-lo desaparèixer després.

Com podem canviar la idea que tenim sobre el càncer?
La teoria completa de què és el càncer i per què es produeix es basa en conjectures. Si els científics i els metges no estessin tan obsessionats amb la idea que el càncer és una malaltia, s’hauria trobat una cura pel càncer fa molt de temps. Si deixéssim que el cos completés la seva curació i reparació sense interferir amb un diagnòstic i un tractament, el càncer no seria el monstre aterridor en que l’han convertit aquells que tenen un interès en mantenir viva i pròspera la indústria de la malaltia.

Les cèl·lules canceroses no tenen armes

Molt bé, acceptem que el càncer no es una malaltia, per què la gent segueix morint de càncer?
La resposta es troba realment a la pregunta. Mai no s’ha demostrat que el càncer mati ningú. Les cèl·lules canceroses no tenen armes. La gent mor del desgast, la mala digestió i nutrició, del menjar escombraria, de la congestió en els seus òrgans, la privació de son crònica, la deficiència de vitamina D a causa de la manca d’exposició al sol, la deshidratació crònica a causa de no beure aigua pura i fresca, de portar un estil de vida sedentari, i de conflictes emocionals que poden provocar les condicions de les que parlàvem abans. Les persones que tenen càncer, però cap de les anteriors condicions, no moriran d’ell.

Quina és la seva opinió sobre els tractaments utilitzats contra el càncer, quimioteràpia, radioteràpia, cirurgia, etc?
La investigació científica ha demostrat clarament que la quimioteràpia té una taxa d’èxit només del 2,3% per a la majoria dels càncers. La radioteràpia és menys efectiva encara. I la cirurgia, malgrat que al principi reporti èxits, té un historial lamentable a causa dels càncers secundaris que apareixen poc després. La resposta al placebo, en canvi, és considerablement més eficaç que tots els enfocaments anteriors combinats. Les possibilitats de supervivència en cas de càncer augmenta de 2 a 4 vegades si no es fa cap tractament. Els metges ho saben i segons estudis realitzats molts d’ells no es deixarien tractar amb quimoteràpia si patissin un càncer. Però no poden dir-ho als seus pacients perquè els costaria la llicència mèdica.

Cal informar-se bé i no tenir por

Què li diria a una persona que ha estat diagnosticada de càncer i se sent confosa pel que li diuen els seus metges, familiars i amics, i que s’enfronta a les seves pròpies creences i temors?
Jo li diria, informa’t. El coneixement és clau. Si saps què es realment el càncer, no et farà por. En una audiència judicial contra el famós investigador del càncer, l’oncòleg alemany Dr Hamer, la fiscalia es va veure obligada a admetre que de 6.500 pacients amb càncer en fase terminal, 6.000 d’ells havien sobreviscut i van viure una vida sana perquè van seguir el savi consell del Dr Hamer.

I en què va consistir aquest consell?
El Dr Hamer es va negar a donar-los quimioteràpia i, com a conseqüència, la seva llicència per practicar la medicina va ser revocada. Els va parlar als seus pacients de les seves investigacions, les quals demostraven que tots els pacients de càncer havien estat sotmesos a un xoc biològic abans de caure malalts. Això, al seu torn, va comportar una proliferació de cèl·lules en el seu organisme. En resoldre el conflicte de fons, els pacients es van tornar a trobar bé de forma natural. La por al càncer és infundada. Deixa que el teu cos sigui el teu guia. Ell sap perfectament com curar-se. El càncer no és més que l’indicador que el cos ja està a mig camí de tornar a estar bé.

Temes relacionats:
Entrevista amb Andreas Moritz. “Ser creatiu és la font més gran d’alegria i satisfacció que es pot tenir a la vida”.

Entrevista amb Andreas Moritz (3). “La neteja del fetge és un dels mètodes més poderosos per millorar la salut i per retardar el procés d’envelliment”