VISIÓ NATURAL – MÈTODE BATES

Entrevista a Mercè Castro, periodista i escriptora

“L’amor va més enllà de la mort”

La periodista i escriptora Mercè  Castro torna a les pàgines de Colorsbloc per parlar del seu darrer llibre Dulces destellos de luz on ens ofereix tot un seguit d’eines que l’han ajudada a renèixer després de la mort sobtada del seu fill Ignasi el desembre de 1998. Les seves paraules són sempre inspirades i ens donen una escalfor molt necessària sempre, però especialment quan ens trobem en una etapa de dol.

. Acabes de publicar Dulces destellos de luz,  el teu tercer llibre. Què hi trobaran els lectors que s’hi apropin?

La intenció d’aquest llibre és acompanyar a les persones que travessen una gran crisi vital, com potser el dol per una persona estimada o un altre tipus de pèrdua que ens demani mirar endins per tornar a renéixer.

 

. Entenc aquestes espurnes de llum com ‘mans amigues’ que ens ajuden a sortir de la boira o del buit que pot crear la pèrdua d’una persona molt estimada. Vaig per bon camí?

Quan mor algú molt estimat amb qui compartíem quotidianitat quedem sense terra sota els peus, res és com era i, al meu entendre, és necessari reanomenar-ho tot. Hi ha moments en què ens sembla molt difícil seguir, és massa dolorós, no sabem com fer-ho. Els grans dols acostumen a obrir ferides antigues mal tancades i ens trobem perduts.

Les espurnes de les quals parlo són les eines que a mi m’han ajudat a transcendir el dolor quasi inaguantable que em va produir la mort del meu fill Ignasi el desembre de 1998, quan ell tenia 15 anys. Tot i que cada dol és personal i intransferible, sempre és bo que algú et doni la mà quan no veus més enllà de la foscor.

La bellesa de les petites coses

. Com podem reconèixer aquestes espurnes de llum que segur tots i totes tenim al nostre voltant però quan estem enfonsats potser ens costa de veure?

Jo vaig fer un tomb quan vaig ser conscient que l’amor va més enllà de la mort. Quan vaig constatar que l’amabilitat, l’agraïment i el perdó em donen energia. Posar l’atenció a la part bona de tot i de tots, buscar la bellesa de les petites coses com un balcó florit, la llum daurada que banya la part alta dels edificis a primera hora del matí… Tot això eleva el meu estat d’ànim, em connecta amb alguna cosa més gran que em dóna pau.

 

. Parlant amb amigues i amics que estan en procés de dol em comenten que sovint se senten incompresos, potser perquè l’entorn té pressa perquè surtin d’aquest ‘estat’, com si hi hagués un temps ‘normal’ per estar de dol. Què els diries?

Cada un tenim el nostre propi ritme, la nostra manera de fer. El dol no vol presses, al contrari, el temps no compta. El que és important, em sembla, és el que fem amb aquest temps. Des de fora es veu amb claredat la nostra tristesa, la ràbia, el malestar, el dolor… però no es percep tan bé l’intens treball intern que s’esdevé entremig dels profunds alts i baixos emocionals. La transformació és lenta i de dins cap a l’exterior.

 

Quan sortim del dol no som els que érem. Respectar aquest procés requereix paciència i confiança i, sovint, tant els que estem de dol com els que ens envolten les perdem.

 

L’escriptura que acompanya

. Com va néixer la idea d’aquest llibre?

La veritat és que no vaig començar amb la idea d’escriure un nou llibre. M’hi vaig anar trobant. La major part de les reflexions que hi trobareu, al llibre, les he anat escrivint al meu bloc. Escriure el que sento per mi és un bàlsam, és terapèutic, m’ajuda a entendre’m. I de la mort se’n parla tan poc! Tot i que la tendència està canviant, em sembla que fóra bo que estigués més present.

 

. Fa uns quants anys que dediques molta part del teu temps a acompanyar persones que han patit la pèrdua d’un ésser estimat, d’on surt la teva energia, la  teva inspiració?

El que faig és compartir el que a mi m’ha anat bé. No puc acompanyar, més enllà d’on he arribat. Sigui molt o poc em fa sentir útil. Poder fer alguna cosa bonica amb el dolor em fa sentir bé. Aquest Nadal farà 19 anys que va morir l’Ignasi i donar la mà els que per desgràcia comencen un gran dol és per a mi un honor. L’energia em sembla que la trec de l’amor i de la creença del fet que tots som un i que l’alegria serena dels altres fa més lluminosa la meva, em dóna pau.

 

La mort forma part de la vida. Tots tenim data de caducitat i sé conscient d’això a mi em fa estimar més el meu dia a dia.

 

Tallers des de l’experiència

. A més del teu bloc Cómo afrontar la muerte de un hijo i dels llibres que vas escrivint també fas tallers. Com treballes en aquests tallers? Què hi pot trobar la gent que està de dol?

Als tallers, i a les consultes individuals, el que més faig és escoltar. I després ofereixo les eines que a mi m’han ajudat, en l’ordre i ritme que intueixo que necessita el grup o la persona en concret. Jo he fet i faig moltes teràpies psicològiques i energètiques per sentir-me millor, per connectar amb la meva alegria serena, la meva fortalesa interior, per acceptar el que no puc canviar… Doncs bé, el que jo he experimentat amb mi és el que aplico als altres.

 

. El llibre ha sortit en castellà però se n’ha fet una petita edició en català, com ha anat el tema? Hi haurà una versió catalana a les llibreries o no està previst de moment?

Tant de bo, més endavant, pogués haver-hi també una edició en català a les llibreries. De moment s’han editat en català uns 500 exemplars que ha distribuït gratuïtament Serveis Funeraris de Badalona (PFB), a qui estic immensament agraïda, especialment a la seva directora, Ana M. Gassió, una persona d’una sensibilitat extraordinària.

 

. Algun  projecte en perspectiva del que en puguis avançar alguna cosa?

Fer d’àvia, cuidar al pare i sopar amb les amigues!!!

 

Temes relacionats

. Entrevista a Mercè Castro, autora de Palabras que consuelan

. Arquetips femenins. Les deeses que t’acompanyen. Entrevista a Mercè Castro i Amelia Bernasconi.

. La mort i el dol. Entrevista a Mercè Castro, periodista i autora del bloc Cómo afrontar la muerte de un hijo.

Leave a Reply

PATROCINADOR

Teràpies naturals i alternatives

Retol_ok.jpg

HO HAN DIT ELS SAVIS

"Viu com si anessis a morir demà.
Aprèn com si anessis a viure per sempre".


MAHATMA GANDHI

TRADUCTOR
CASA RURAL

Vallmajor2.jpg

CALENDARI
desembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« nov.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Darrers Tweets