“Qui viu plenament accepta millor la mort”

Mercè Castro és periodista i escriptora. Acaba de publicar el llibre “Palabras que consuelan” on reflecteix bona part del que ha anat aprenent al llarg del procés de dol que va emprendre ara fa 16 anys, quan el seu fill Ignasi moria arrel d’un accident de trànsit i la seva vida va donar un tomb irreversible.

La Mercè Castro és una amiga, d’aquelles que en diem “l’altra família”, la que has anat fent de mica en mica, amb la que no hi ha vincles de sang, però sí d’amor i de riures, de llàgrimes i de moments compartits. Portar avui a Colors l’entrevista de presentació del seu nou llibre, “Palabras que consuelan” (Plataforma Editorial), és un honor i una alegria.

Quan la Mercè parla de la mort, de l’amor, del consol, i de fer companyia en el camí del dol la cara se li il·lumina i una serenor que emociona l’envolta i se t’encomana, perquè parla des del cor i des del coneixement. Les seves són paraules sàvies, que neixen de l’experiència i escoltar-la o llegir-la és sempre un aprenentatge. El seu bloc Cómo afrontar la muerte de un hijo ajuda moltes persones que es troben en un procés de dol.

 . Com neix la idea d’aquest llibre? 
L’escriptura m’ha servit de teràpia, escriure el que sento em fa bé, m’ajuda a alliberar emocions i, com que crec que de la mort se’n parla poc, vaig pensar que seria útil publicar el que he anat escrivint sobre el meu dol durant els últims cinc anys.

La por a la mort

. Per què ens costa tant parlar de la mort? 
Tot i que sembla que la tendència, per sort, està canviant, el cert és que la nostra societat viu bastant d’esquena a la mort, como si fos una cosa aliena a nosaltres. Quan la realitat és que morir hem de morir tots i segurament, si vivim molt temps, haurem de travessar el dol d’alguns éssers estimats. Morir és tan natural com viure, abans els avis morien a casa, a la seva habitació, mentre a la del costat els nens petits jugaven…

 . Ara això ha canviat força… 
Ara sabem tan poc de la mort que ens fa pànic, ho deixem en mans dels hospitals i els metges, però morir és un acte íntim, familiar, tan personal com viure. Jo crec que si sabéssim que estarem ben atesos i que disposarem de la medicació adequada per no patir, la majoria preferiria morir a casa seva rodejat de la gent que estima.

Amagar la mort només crea ignorància i por, por no només de morir, sinó també de viure. Qui viu plenament accepta millor la mort.

Paraules que consolen

. Què poden trobar les persones que han patit la mort d’una persona estimada en aquest llibre? 
“Palabras que consuelan” parla del recorregut que he fet jo per travessar el meu dol, parla de la meva experiència, dels meus sentiments… Tot i que el dol és un camí personal i intransferible, crec que hi ha algunes eines que ens poden ajudar a tots, que són generals i convé que es coneguin, com també cal conèixer les trampes que poden sorgir, d’això també en parlo al llibre.

. Què podem fer per donar consol a la gent que pateix un dol al nostre voltant? 
Al tanatori, una abraçada, un somriure i una mirada afectuosa reconforten més que les paraules. Podem escoltar en silenci, oferir-nos a fer les gestions que calgui o les tasques quotidianes que potser la persona en dol no es veu capaç de fer.

I més endavant? Perquè el procés de dol pot ser llarg… 
Després, més endavant, podem regalar-li algun llibre adequat, que la persona llegirà – o no- quan cregui convenient, donar-li informació sobre teràpies o grups de dol, sense pressionar-la en cap moment, sempre amb el màxim respecte, perquè cada persona te el seu moment, el seu ritme, la seva manera de fer. Normalment a les persones en dol ens agrada parlar del nostre ésser estimat absent, poder-ho fer amb algú que el coneixia és molt reconfortant.

A mi m’agrada pensar que, d’alguna manera, dono la mà i acarono a la persona que està llegint el llibre. La meva intenció és donar-li suport i l’impuls necessari per despertar la seva fortalesa interior”.

Pèrdues i eines

. Acceptant que cada persona és un món i que no hi ha receptes per a tots, segons la teva experiència, què es pot fer quan el dolor per l’absència de la persona estimada és insuportable i penses que no te’n sortiràs? 
Podem recordar-li que tot passa, que després dels moments o dels dies realment dolents en vénen d’altres una mica millors… que el dol requereix un canvi interior i que és bo comptar amb suport terapèutic que ens pugui sostenir.

. Crec que hi ha una part del dol que potser està relacionada amb tu mateixa, perquè quan es mor algú que estimes, un fill, la parella, un amic íntim… no només “perds” aquesta persona, també perds aquella part de tu que compaties amb ella, com es pot treballar aquesta mancança de tu mateixa? 
Després de la mort d’un ésser molt estimat, amb qui compartíem quotidianitat, mai serem els mateixos que érem, però el treball interior que hem de fer per transcendir el dolor ens ajuda a ser persones millors. Per l’escletxa que obre el dol demanen pas les pors antigues. És una bona oportunitat per afrontar-les, mirar-les de prop i transcendir-les. La por, la ràbia i la tristesa, si les amaguem, es fan més fortes. Les emocions s’han de sentir i deixar-les anar. Només ens hem de quedar amb l’amor i l’amor no té un únic destinatari, l’amor del qual parlo surt de dins, no té a veure amb les circumstàncies externes ni amb les persones que ens envolten. Aquest amor pot estar present en tot el que fem i el podem oferir a les persones que la vida ens acosta, no serà el mateix, però també pot ser agradable.

. Quines eines aconselles a les persones que estan seguint un procés de dol? 
L’eina principal, la que ajuda a tothom, és incrementar la nostra capacitat d’amor, de valorar les coses quotidianes, senzilles i petites que fem o ens fan amb afecte. La gratitud és fonamental,  perquè eleva automàticament el nostre estat d’ànim. Tots tenim coses per agrair, ens hagi passat el que ens hagi passat a la vida. El perdó també és una bona eina. Perdonar és un do que ens allibera del rancor, de la culpa i la frustració.

 . Tindrem un traducció al català del teu llibre? 
Espero que sigui aviat, m’encantaria que es fes una traducció al català!

 El dol és un bon període per fer teràpia, per reduir o fins i tot eliminar el pes de la motxilla que tots portem a l’esquena”.

El llibre

“Palabras que consuelan”
Mercè Castro 
Plataforma Editorial

18 €

Temes relacionats

Entrevista a Mercè Castro: La mort i el dol 
Llibres per l’ànima: Diari del primer any de la mort d’un fill