VISIÓ NATURAL – MÈTODE BATES

“Per viure d’una manera concreta necessites creativitat”

Entrevista a Fina Lunes, fotògrafa de moda

Fotògrafa de moda i retrat, professora i, sobre tot creadora, Fina Lunes és una persona inquieta a qui li agrada experimentar i compartir. El seu llibre Closques Marines ens apropa al seu treball més íntim. En aquesta entrevista ens parla del seu procés creatiu i de la influència que la fotografia ha tingut i segueix tenint en el seu creixement personal.

Com neix la idea de Closques Marines?

Exactament no ho puc recordar. Però sí que puc dir que van confluir un parell de circumstàncies. Una, la meva necessitat de buscar els meus orígens; l’altra, el fet que en aquells moments jo visqués molt aprop del mar. Sempre m’havia cridat l’atenció la bellesa de les closques marines i vaig sentir la necessitat de treballar amb elles. En fer-ho, em vaig adonar que estava treballant amb l’origen de la vida: l’aigua, el mar. Després vaig saber que aquestes criatures marines són els éssers vius més antics de l’univers, per tant, d’una manera potser intuïtiva i inconscient em vaig trobar investigant sobre el meu origen, i també sobre el nostre.

Hi ha una Fina Lunes d’abans i una altra de després d’aquest treball?

Sí, perquè va ser un treball molt laboriós, i en el que em vaig deixar anar molt. Jo vaig començar el meu treball personal en blanc i negre, que és l’origen de la fotografia. Després vaig fer un intent amb color, amb la col.lecció El jardí dels llavis, que vaig aturar  i que de fet està inèdita. I vaig reprendre el meu treball personal amb Closques marines, una col.lecció que entre moltes altres coses m’ha portat a decidir que la meva via de comunicació cap als altres, fotogràficament parlant, sigui el color.

Com és el teu procés creatiu?

Normalment comença a la cuina. Pot semblar estrany, però quan ho he comentat a algun col.lega m’ha fet adonar que, en realitat, la cuina és alquímia, i a mi cuinar em serveix de preparació per posteriorment posar-me davant d’una càmera, amb una certa “alquímia”, i començar a fer les meves imatges. Mentre faig les fotos també hi ha un moment que es produeix com una mena de connexió íntima amb la imatge que estic fent i aleshores sé que aquella és la foto, cap altra. I aquesta circumstància es dóna tant en el meu treball comercial com en el creatiu.

Hi ha un alliberament quan s’acaba una obra?

I tant que hi ha un alliberament, però crec que cada vegada s’hi barregen més sensacions i més diverses. L’alliberament es produeix perquè moltes vegades en un procés creatiu es pateix molt. Però jo penso que cada vegada pateixo menys i això em fa estar contenta. Per altra banda, cada vegada hi poso més sentit de l’humor, un ingredient que m’han donat els anys i que estic encantada de tenir. Diuen que l’humor comença per saber riure’s d’un mateix i jo intento practicar-ho com més millor.

Quan una col.lecció està acabada, la sensació és de plenitud, d’alleugeriment o d’impuls per començar una cosa nova?

És una mica tot. Tu tens ganes de dir un seguit de coses i fas les fotos. Però aquest només és el primer pas. Després cal veure què diu la gent i comença el neguit per saber si has encertat, si s’ha produït la comunicació amb els altres. Per saber això cal que la teva obra sigui vista i això produeix un cert neguit, un neguit que jo penso que hi ha de ser.

L’opinió del públic és important

L’obra d’un fotògraf no té sentit sense públic?

Jo el necessito, el públic. Unes fotografies en un calaix no hi fan res, perquè per a mi la fotografia és una via de comunicació amb els altres. Primer una manera de comunicar-me amb mi mateixa i després amb els altres. Ara mateix, per exemple, crec que estic en un moment en el que puc oferir als altres la meva vessant més positiva. I per arribar a aquesta conclusió s’ha produït abans un treball de coneixement personal i de reflexió que no es queda amb mi, sinó que involucra els altres, el públic.

És bo per l’obra que l’artista l’expliqui o és millor que l’espectador se la faci seva?

Jo crec que es combinen una mica les dues coses. A mi, si algú m’ho pregunta, m’agrada fer algunes pinzellades per fer més entenedora l’obra, ja que considero que darrera la pregunta hi ha un interès. Però no em posaria a explicar res si prèviament no se m’ha preguntat. En qualsevol cas, el millor que em podria passar és que la meva obra se la fes seva cadascú.

Creativitat i creixement personal són dos conceptes íntimament relacionats, però per a la gent que no es considera artista la idea de la creativitat no sempre és clara. Com l’explicaries tu?

Jo penso que la creació està a tot arreu. Per viure d’una manera concreta ja necessites creativitat. Per exemple, si vols viure d’una manera positiva necessites posar tota la teva creativitat al servei d’aquesta manera de viure. Per altra banda, la creativitat requereix voluntat i consciència. Crec que la creació està a tot arreu. Viure ja és un art, diuen, i reinventar-se cada dia, és crear.

La creativitat és a tot arreu

Què diries a la gent perquè s’animi a passar a l’acció, a fer realitat allò que sent?

Que no tinguin por d’expressar-se, ni de fer-ho malament. Estem vivint en un món tan competitiu que fins i tot a nivell d’aficions sentim que no podem fracassar. Als tallers que dono de creació el primer que dic sempre és que en  aquest taller no es posen notes, que no venim a competir, sinó a passar-ho bé; a aprendre coses, però gaudint. Per tant, aquest seria el bon principi.

Estàs treballant en un nou llibre o projecte personal?

Sí, el tinc una mica aturat, perquè tot és molt complicat i el treball personal requereix temps, però ara mateix estic fent un treball sobre l’equilibri. Vaig començar unes fotografies i crec que m’agrada la línia per on pot anar. M’agradaria visualitzar a través de la fotografia l’equilibri entre la ment i el cos.

TEMES RELACIONATS “Viatge interior”

3 Responses to ““Per viure d’una manera concreta necessites creativitat””

  • Elisabet p.:

    Moltes felicitats Conxita pel vostre bloc. El trobo molt interessant, igual que el post a la Fina Lunes, a qui vaig conèixer fa molt de temps!! Totes dues sou unes grans professionals!!
    Us animo a tirar endavant a tu i a la Neus!!!

  • …”la claridad aparece muchas veces después que nos arriesgamos”…me encanta tu trabajo, y tu manera creativa!!…te llevo un seguimiento….soy una eoler de Barcelona.
    Y felicito de corazón a Conxita por su blog… de entrada, la conexión por color es “alquímia”, si! y arquitectura es sensibilidad, luego “trabajamos en el envolvente del ser humano” tanto “interior como exterior”…gracias por este blog!

Leave a Reply

HO HAN DIT ELS SAVIS

"Viu com si anessis a morir demà.
Aprèn com si anessis a viure per sempre".


MAHATMA GANDHI

TRADUCTOR
CASA RURAL

Vallmajor2.jpg

CALENDARI
setembre 2019
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  
Darrers Tweets