“L’hivern és temps de construir per mantenir la calor interna”

Ens trobem a l’estació més freda de l’any, una època on la natura resposa i nosaltres, com a part d’ella que som, també necessitem fer-ho. Com també necessitem emmagatzemar energia i calor per aclimatar-nos bé a les exigències d’aquests mesos. Una bona manera de aconseguir-ho és a través de l’alimentació. En parlem amb Diego Delgado, un especialista en nutrició.

Diego Delgado és Tècnic especialista en Nutrició y Dietètica i  assessor en alimentació natural i salut. Té la seva consulta a Las Palmas de Gran Canària, on també dóna tallers de cuina natural, tant teòrics com pràctics. 

En aquesta entrevista coneixerem una mica millor les necessitats nutricionals del nostre organisme en època de fred.

De fet, en primer lloc constatarem que tot comença adequant la nostra alimentació a l’estació de l’any en la qual ens trobem:  “És de sentit comú adaptar-se a l’entorn. Cada època té característiques pròpies: Varia la collita d’aliments, el clima, l’energia circumdant. No només cal canviar sinó que sempre s’ha fet”, ens diu Diego Delgado.

Conservar l’energia

. Quines són les característiques de l’hivern a nivell nutricional?
A l’hivern, la natura està en repòs, hi ha poc moviment i fa fred. Així que, per adaptar-nos, necessitem conservar el màxim d’energia i obtenir calor. Per tant, és temps de construir per mantenir la calor interna, crear una estructura de tal manera que puguem afrontar el fred extern, cuidar els ronyons i nodrir els ossos i les articulacions.

. Quin tipus d’alimentació ens hauríem de plantejar en aquesta estació? Més sopes i guisats? Més proteïnes?…
Menjar “constructor”, més sopes, àpats de cullera amb predomini de llegums, especialment mongetes petites i fosques, aliments més secs, coccions més llargues i aliments més calents.

. Amanides poques, imagino…
Exacte, l’hivern no és època d’amanides ni de depurar. La clau és remineralitzar per crear una estructura vital sòlida i l’aliment més indicat per això són les verdures de mar (algues marines), altes en minerals, per sostenir la força vital, la voluntat i la confiança.

La importància de la cocció

. Què opines de la cuina al microones?
Només serveix per omplir la panxa, no aporta energia i quan mengem no ho fem per omplir-nos sinó per tenir energia i vitalitat. En cuinar al microones, hi ha pèrdua de nutrients i nul·la energia

. I el menjar congelat?
Tendeix a refredar el cos. És important que es mantingui la cadena del fred. El podem utilitzar, però no convé menjar-ho tot congelat, ens refredarem i perdrem foc intern. És útil com a eina però no com a norma.

. És important el tipus de cocció a nivell energètic?
Si, a través de les coccions podem canviar l’energia de l’aliment i per tant, modular la nostra, especialment quan per comoditat i hàbit tendim a repetir la mateixa.

. Quin tipus de coccions són les més apropiades en aquesta època de l’any?
Si volem calor interna, perseverança i força, necessitem coccions llargues: Estofats llargs, olla a pressió i coccions més contractives com el forn (potatges, estofats de llegums o de producte animal, forn o cereals complets a pressió).

Si a l’hivern fem servir sovint vapor i batedora ens debilitarem i ens refredarem i la conseqüència més immediata és l’augment de refredats i la pèrdua de calor intern, clau per afrontar la duresa del fred”.

Els àpats d’hivern

. Hi ha cap tipus d’aliment o família d’aliments especialment recomanables per als mesos de fred?
El fajol aporta calor interna; les azukis (mongetes vermelles) i les mongetes arronyonades; les algues marines, especialment la kombu; les verdures d’hivern: col, bròquil, créixens, col xinesa, ortiga, borratja, nap, pèsols, bolets i el sèsam negre. Va bé la sal, però sempre sal marina sense refinar, i només a l’hora de cuinar.

. Com seria un esmorzar adequat per a una persona adulta?
Dependrà de l’època, hi ha diverses opcions: Pa integral de llevat mare amb oli o melmelada 100% fruita o crema de sèsam, o bé muesli sense sucre i ecològic, o una crema de cereals. Per beure, un te sense teïna o una beguda vegetal: arròs, civada o mill.

. Un dinar?
Un plat equilibrat estaria format per una sopa o caldo en els mesos freds i un plat combinat on sempre hi haurà: un cereal integral (arròs, mill, quinoa, pasta, blat de moro, fajol, ordi…); una mica de proteïna: llegums (mongetes , cigrons, llenties, soja …),  peix, ou o carn; i abundant verdura, segons l’època i variant coccions. Si mengem així estarem satisfets, no ens dedicarem a buscar el que ens falta ni a picar i estarem centrats.

. Un sopar?
Com el dinar o més lleuger o com l’esmorzar, dependrà.

. Quines  variants hauríem de fer si es tractés d’un nen?
Dependrà de l’edat i de la condició, però bàsicament, potser més proteïna però no més llet.

Les persones grans potser menjaran menys i més lleuger. A més edat, menys treball físic i, per tant, els menjars seràn més llugers, però no a base de purés i batuts, millor que mastegui si pot”.

Una recepta per a tots

En Diego Delgado ens proposa aquesta recepta:

Estofat d’azukis

Ingredients:

. 1/2 tassa de mongetes azuki.

.  2 tasses de carabassa en quadradets.

.  Un tros d‘alga kombu

.  1/4 tassa de llavors de carbassa torrades.

. 1/2 cullereta de comí en gra.

. Unes fulles de coriandre.

.  Un pessic de sal marina.

. Unes gotes de salsa tamari

Preparació:

1. Posa les mongetes amb l’alga en remull tota la nit en abundant aigua.

2. En la mateixa aigua, cou les mongetes amb l’alga en una cassola durant 20 minuts.

3. Afegeix la carbassa amb el comí i continua la cocció uns 20 minuts més.

4. Agrega el coriandre i tot seguit la sal.

5. Abans d’apagar, afegeix unes gotes de tamari.

6. Per servir, acompanya amb les llavors de carbassa.

Ajuda a enfortir els ronyons i a millorar les nostres defenses davant el fred, els refredats i els problemes articulars. Aporta vitalitat i regula les ànsies de dolços”.

Temes relacionats.

. Hivern, temps de recolliment i calma

. Viure bé l’hivern