¿Gos o gat?

Darrere de l’elecció d’una mascota s’amaguen alguns trets psicològics tant de l’animal com de qui l’escull. No és el mateix triar un gos que un gat.

Anomenem mascotes als animals que conviuen amb nosaltres, del quals en tenim cura, estimem i respectem, o així hauria de ser. I, encara que n’hi ha per a tots els gustos, des de lloros a conills, passant per fures o porcs, el cert és que els animals de companyia que més trobem a les llars són gossos i gats.

Per què volem una mascota?

Isabel Salama, psicòloga especialitzada en teràpia assistida amb animals, ens explica que les motivacions que ens porten a incorporar a la família una mascota són d’allò més variades: “Potser la persona necessita afecte, perquè té algun tipus de carència i vol que aquest animal li aporti una nova alegria; també hi ha gent que els troba decoratius o els adopta per pur avorriment. En general, s’idealitza bastant la idea de tenir una mascota, es veu com una cosa conciliadora i una manera d’ampliar la família”.

Que els fills se’n vagin de casa o la mort d’un animal a qui estimàvem també ens pot portar a adoptar un animal de companyia. Els més habituals són els gats i els gossos”.

El gos busca un líder

Entre el gos i el gat tot són diferències, són dues espècies que a nivell etològic no tenen res a veure.

• El gos és un cànid, un animal de manada, com el llop, i necessita un líder, és molt lleial i requereix molta atenció, molt afecte, perquè té un sistema emocional molt profund.

• És un animal dependent, al qual no es pot deixar a casa sol durant hores i del que cal ocupar-se activament, cada dia i moltes vegades. Li agrada que li parlin, jugar, les carícies, els jocs… Això és el que ell necessita i el que el farà un animal sa.

El gos estableix un vincle molt profund amb la seva família, amb el seu amo i amb les persones amb qui conviu. I pot viure una mitjana de quinze anys”.

El gat vol pau i tranquilitat

El gat és un felí. És independent, més tranquil, menys afectiu i amb menor necessitat d’atenció que el gos.

• Li agrada que el deixin en pau, que hi hagi un ambient harmònic, relaxat i silenciós.

Quan en la llar hi ha aquesta atmosfera, el gat apareixerà i buscarà la nostra companyia, però si hi ha soroll o moviment, fugirà, s’amagarà i es posarà a dormir, ja que és un animal que dorm moltíssimes hores.

• Se’l pot deixar sol durant hores, amb el seu menjar, la seva sorra i la seva aigua.

• Marca el seu territori i la seva llar i a les persones que formen part d’aquesta llar i que no són els seus col·legues. Quan arriba la família amb les seves olors, ell apareix i això es pot confondre com un senyal d’afecte, però és un marcatge.

El gat necessita controlar que hi som tots, que estem bé i que tot és harmònic, en silenci i amb les portes obertes. Ell vindrà a roncar quan estem relaxats en el sofà, en aquests moments li caurem la mar de bé”.

La psicologia de l’amo

Preferir un gos o un gat té molt a veure amb la personalitat de qui tria, perquè “el vincle que s’estableix amb cada animal és diferent, té una connotació de manera de ser, de com s’afronta la vida“, afirma Isabel Salama.

Però també aclareix que l’afinitat amb un o altre pot variar al llarg de l’existència: “Primer, perquè ells viuen menys que nosaltres (els gats una mitjana de 18 i els gossos de 14), de manera que poden fins i tot marcar etapes de la nostra vida. I segon, perquè en alguna d’aquestes etapes podem sentir-nos més extravertits i socials, i en altres tendir a la introversió i la solitud, la qual cosa determinarà quin tipus d’animal ens atrau”.

Sociables o solitaris?

En línies generals, Salama ens diu que “Les persones a qui els agraden els gossos són més socials, els agrada compartir la seva mascota amb els altres, passejar, anar al camp o al parc, i tenir aprop un ésser que no els jutja i que els estima infinitament.

Necessiten, d’alguna manera, establir un vincle afectiu amb la seva mascota, de la qual valoren molt especialment la seva lleialtat “.

Per la seva banda, les persones que trien conviure amb gats solen ser amants de l’harmonia, de la natura i de la tranquil·litat d’esperit. Acostumen a ser menys afectuosos i efusius que els amants dels gossos, i també més solitaris i silenciosos”.

Els animals no ens jutgen, els és exactament igual el que haguem fet, sentit o pensat. L’únic que volen és que estiguem bé per després ells poder desenvolupar la seva naturalesa”.

Són éssers vius

• Gossos i gats són éssers vius i viuen molts anys, per la qual cosa hem d’estar disposats a ocupar-nos d’ells durant tota la seva existència. És important valorar si hi ha espai en la nostra vida per a una mascota i si en podrem tenir cura com requereix.

• Tenen dret a tenir una qualitat de vida, cosa que també serà bo per a nosaltres.

• Les persones han de tenir un desig voluntari de tenir un animal i haver-se fet una reflexió de si això és possible o no. Per tant, mai no s’ha de regalar animals que no han estat demanats, no només és una falta de respecte per a la persona i la seva família, sinó també per a l’animal. Si es tingués en compte aquesta màxima, s’evitarien les vergonyoses estadístiques d’abandonament d’animals que hi ha a Espanya i que no es donen en altres països europeus.

• Un gos requereix d’un ensinistrament bàsic, una educació. És un animal que farà tot el possible per fer la seva voluntat i, per tant, igual que s’educa als nens, s’ha d’educar als gossos. D’aquesta manera, tant l’animal com la família podran gaudir d’una relació feliç que, fins i tot, pot arribar a ser terapèutica.

• Assessorat per Isabel Salama, psicòloga especialitzada en teràpia assistida amb animals.