Quan parlem sense paraules

Els nostres gestos, postures i mirades ens parlen dels nostres pensaments, emocions i sentiments de forma sovint més clara i veraç que les nostres pròpies paraules. La clau està en aprendre a llegir aquest llenguatge no verbal.

La comunicació és una necessitat de l’ésser humà, forma part de la seva faceta de relació amb els altres, cosa que inclou àmbits tan amplis com la vida afectiva, laboral, familiar o social.

Saber comunicar bé pot significar tenir èxit o fracassar en qualsevol empresa que ens proposem, ja sigui gaudir d’una satisfactòria vida de parella, portar-se bé amb la família, o aconseguir els nostres somnis personals i/o professionals.

Paraules, són només paraules

Si pensem en comunicació, el primer que sol venir-nos al cap és la parla, la paraula. I és que la comunicació verbal és un distintiu de l’espècie humana i una poderosa eina per establir contacte amb els que ens envolten.

No obstant això, les convencions socials, les nostres pors, complexos i, sobretot, la imatge que desitgem donar de nosaltres mateixos per ser acceptats, fan que moltes vegades no diguem exactament allò que pensem o sentim.

Potser no es podria dir que mentim, però sí que ocultem part de la informació, dels nostres pensaments o sentiments, ja sigui com a estratègia, com a protecció o perquè és el que s’espera de nosaltres.

Les paraules no només se les emporta el vent, com diu la dita, sovint també resulten enganyoses i poc fiables a l’hora de transmetre missatges.

El cos menteix pitjor

Però la comunicació no només consisteix en la paraula. La naturalesa ens ha donat altres armes sense so, connectades directament amb la nostra ment, les nostres emocions i pensaments i a les quals és molt més difícil burlar voluntàriament: l’anomenat llenguatge no verbal o corporal, format per mirades, gestos i postures.

És cert, també podem entrenar-nos per seure de manera correcta, somriure per dissimular un defecte que ens acomplexa o mirar d’una manera que ens fa sentir més seductors. No obstant això, en el nostre llenguatge corporal hi ha una sèrie de micro-moviments i gestos que escapen al nostre control i que són difícilment educables.

És en aquests petits moviments, intuïtius i naturals, en què es fixa la sinergologia, la disciplina que estudia el llenguatge del cos, per descobrir què pensa o sent realment la persona que tenim davant.

Per tenir èxit en una “lectura” de missatge corporal ens hem de fixar sempre en diversos petits detalls a la vegada”.

3 idees bàsiques de la comunicació postural

Segons la sinergologia, el missatge del cos ens arriba analitzant 3 elements:

1. L’estàtua: És la persona en el seu conjunt i ens dóna informació sobre els seus sentiments.

2. L’actitud interior: Que ens desvetllarà les emocions a través dels moviments.

3. Els micro-moviments: Que ens donen informació dels nostres impulsos i que es divideixen en tres grans apartats.

• Micro-fixacions: Expressen una actitud de forma estàtica i apareixen quan estem concentrats.

• Micro-carícies: Són signes de benestar, petites carícies que ens prodiguem a nosaltres mateixos de vegades desitjant fer-nos nostre l’interlocutor de manera inconscient.

• Micro-picors: A penes duren cinc segons, però signifiquen malestar i incomoditat.