El llenguatge corporal (i II)
Què diuen els nostres gestos
La nostra postura i els nostres gestos parlen de com ens sentim, d’allò que ens molesta o dels nostres desitjos. Aprendre a llegir el llenguatge no verbal que expressa el nostre cos ens pot ajudar a millorar la nostra vida social en tots els seus aspectes.
Moltes vegades la por, els convencionalismes o les ganes de quedar bé fan que no diguem tot allò que sentim o pensem amb paraules. Al nostre cos, però, li costa més amagar les emocions i les desvetlla amb micro-moviments que resulten molt difícils d’amagar i dels quals un observador entrenat en pot treure molta informació.
La sinergiologia és la disciplina que estudia el llenguatge del cos i que es fixa precisament en aquests petits moviments per fer una lectura acurada de què pensa o sent realment la persona amb la qual ens estem relacionant.
El nostre llenguatge gestual
ROSTRE
. Ulls. Expressen el més íntim de les persones. Quan ens acostem a algú que ens agrada hi ha un lleuger parpelleig de la pestanya; quan ens avorrim, ens gratem els ulls, i els obrim molt si alguna cosa ens sorprèn. Mirem amb el dret quan la nostra actitud és crítica i amb l’esquerre si estem relaxats.
. Cabell. Expressa un desig sensual, especialment en les dones. Quan ens acariciem un ble de cabell amb la mà dirigida a l’interlocutor expressem que ens sentim a gust.
. Cap. Ens el gratem quan estem irritats o quan dubtem sobre una situació. L’inclinem lleugerament a l’esquerra quan escoltem complaguts a un interlocutor que tenim davant.
. Front. És la nostra zona de reflexió. Quan ens fem un massatge a les temples estem mostrant un desig de relaxar-nos.
. Celles. Quan intentem recordar alguna cosa les acariciem cap endins; quan ens agrada el que sentim ho fem cap enfora.
. Orelles. Són el receptacle de les paraules. Ens gratem el lòbul quan ens molesta el que ens diuen i la cara externa de l’orella quan no ens importa.
. Nas. Tocar-se la punta denota reflexió; la picor a la seva base indica que mentim.
. Boca. Si encongim els llavis és senyal d’ansietat; tapar-se la boca amb el palmell de la mà indica por. Estem en desacord quan segellem els llavis amb el nostre dit índex.
. Barbeta. Hi expressem els nostres dubtes, especialment quan l’agafem amb la mà.
COS
. Mans. Són les grans comunicadores de l’ésser humà. Quan estem contents fem servir les dues. Si volem obrir-nos, les tindrem amb el palmell obert; i les tancarem en un puny quan estem estressats. Les seves múltiples posicions a la cara i el cos són determinants per captar missatges ocults.
. Cames. Dempeus estant, les separem una mica com senyal d’obertura i les creuem per tancar-nos.
. Peus. Les dones els col·loquen en un angle de 90 º quan volen obrir-se; els homes els mantenen rectes i amb les cames separades.
. Braços. Creuats amb els punys tancats i amagats mostren rebuig, estrès o tancament. Creuats amb els palmells de les mans obertes i a la vista assenyalen presència i seguretat en un mateix.
Canvia de postura, canvia d’emoció
El món actual exigeix un reciclatge continu i una habilitat per adaptar-nos i acceptar les noves realitats. Per a algunes persones aquesta dinàmica és una font d’estrès i d’ansietat que els impedeix gaudir del seu dia a dia.
Per millorar aquesta capacitat d’adaptació, la Teràpia Conductual Dialèctica proposa exercicis de presa de consciència del propi cos i d’entrenament postural: Si les nostres emocions es reflecteixen en la nostra postura, en canviar aquesta postura també les nostres emocions es modificaran.
Així, se’ns anima a substituir una mirada esquiva, per una altra de directa als ulls per fer palès el nostre afecte pel nostre interlocutor, o obrir els palmells de les mans, enlloc de tancar-les en un puny, per obrir el nostre cor.
El llenguatge no verbal és objecte d’estudi i treball per part de diverses escoles i disciplines: PNL, sinergologia, kinèsia…
Temes relacionats:
Leave a Reply
