Vivències
Novetat editorial: Una cadira buida
Una de les coses que han ajudat l’Emi Armengol a fer el seu procés de dol pel seu fill Oriol és escriure aquest llibre on comparteix amb nosaltres primer el seu dolor, patiment i tristesa per la seva mort i absència, i després el llarg camí d’aprendre a viure una nova vida sense ell, fins arribar a la serenor i a sentir l’amor profund pel fill amb tota la intensitat i sense dolor. Un llibre que commou, dóna la mà i és una font d’inspiració per a totes les persones que es troben vivint aquesta terrible experiència.
Quan es mort una persona estimada, especialment un fill, però també pot ser la parella o una persona amb la qual estem profundament units, el món sencer sembla perdre el sentit, tota la nostra existència es posa de cap per avall i ni tant sols sabem ser nosaltres mateixos perquè una part molt important del nostre ésser ha desaparegut o no hi sabem connectar. Ens sentim incomplets, estranys, perduts i profundament ferits. El dolor és tan gran que el podem sentir fins i tot físicament.
Comptar amb l’experiència d’altres persones que han passat pel mateix, sentir el seu escalf i la seva serenitat quan ens diuen que després d’aquest daltabaix un dia tornarem a somriure i a estimar la vida és, sens dubte, un consol motivador. I això és el que trobem en el llibre d’ Emi Armengol “Una cadira buida”: La serenitat d’algú que ha sabut convertir en amor el seu dolor més profund.
Quan aprenguem que podem continuar estimant-lo , el sentirem amb nosaltres sense dolor. Això és perquè l’estimació no té temps ni espai”. Read the rest of this entry »
Llibre: “Cara a cara con la vida”
En primer lloc hauríem de dir que no ens trobem davant d’un manual que es pugui seguir fil per randa per tal d’assolir una sanació de la nostra malaltia. No és aquesta la pretensió de l’autora.
En realitat, el que la Roser Sáez ens explica en el seu llibre és el procés d’investigació, treball i creixement personal a tots els nivells: físic, emocional, mental i espiritual a què es va dedicar durant força temps per tal de superar la Síndrome de Fatiga Crònica que li havíen diagnosticat i donar un gir a la seva vida. Read the rest of this entry »
Homenatge a Círia Clotet i Vidal, mestra de Reiki i de vida
La història de la Círia és com la de tantes i tantes persones, de tantes i tantes dones. L’estiu del 2004 li van diagnosticar un càncer de mama i va passar pel dolorós procés d’una operació i també de tractaments amb quimioteràpia i radioteràpia.
Tres anys més tard, la revista Aqua, ja desapareguda, la va convidar a explicar la seva experiència en un extens reportatge dedicat a la vessant emocional del càncer de mama, en el qual també van participar altres dones afectades, així com la psicooncòloga Eva Juan.
En aquells moments la Círia estava aparentment recuperada de la malaltia i tornava a fer vida normal. Se sentia pletòrica i treballava a nivell íntim per trobar la seva pau interior i créixer com a persona. Read the rest of this entry »
“Deixa’m plorar”
No hi ha una sola manera de viure la pèrdua d’una persona estimada. El procés de dol és personal i únic. La manera d’enfrontar-lo dependrà de les eines personals de què disposem, del lligam que hi havia amb la persona, de les circumstàncies de la seva mort i de molts altres factors.
El que sembla clar, en qualsevol cas, és que el procés de dol és necessari per poder renéixer en tota la plenitud i que cada persona necessitarà un temps determinat per aconseguir-ho.
Factors que influeixen en el dolSegon Anji Carmelo, autora del llibre, hi ha tota una colla de factors que seran determinants a l’hora d’enfrontar el dol: • L’entorn sociocultural i el nivell d’influència d’aquest sobre la persona que ha perdut l’ésser estimat. • Les creences que tinguem sobre la mort. Read the rest of this entry »
Llibres per a l’ànima

A la nostra societat occidental la mort és un tabú i com a tal procurem parlar-ne el mínim possible. Per això, aquest llibre de la periodista Mercè Castro té un valor excepcional, perquè no només ens parla de la mort, de manera oberta i sincera, sinó que a més a més ho fa de la mort d’un adolescent, el seu fill gran, l’Ignasi. Read the rest of this entry »