Respira! (I)

Sense respiració no hi ha vida. Necessitem l’aire i l’oxigen que ens aporta l’acte de respirar per obtenir l’energia que fa que les nostres cèl·lules treballin en el nostre benefici. En respirar, a més, es produeix un intercanvi valuós. Inspirem oxigen, vital per a la vida, i espirem toxines, que no necessitem.

Per sort per nosaltres l’acte de respirar és automàtic, no depèn de la nostra voluntat ni de la nostra atenció. Si així fos, no seria estrany que ens oblidéssim de fer-ho més d’una vegada, engrescats com estem en fer mil i una coses al mateix temps. I aquest oblit podria comportar terribles conseqüències.

La natura, sàvia com és, va convertir la respiració, aquest acte imprescindible per a la vida, en un moviment automàtic, que segueix funcionant encara que nosaltres estem dedicats a mil i una tasques, o dormint!

Agafem aire sense parar, més o menys unes dotze vegades per minut en la vida corrent.

Podem posar-hi consciència

Que sigui automàtica, però, no vol dir que no puguem treure beneficis quan posem la nostra consciència en l’acte de respirar. De fet, una de les primeres coses que se’ns ensenya quan volem aprendre a meditar és a observar la respiració, sentir com l’aire entra i surt pel nas, sense interferir.

“Quan algú entra en contacte amb la seva respiració, immediatament sent un efecte calmant en tot el seu ésser; la ment es tranquil·litza i es focalitza, les emocions predominants en aquell moment s’atenuen, i el cos experimenta una sensació de benestar”, escriuen  Aloka Martí i Joan Sala en el llibre “Despertar la conciencia a través del cuerpo”.

Explorar i treballar amb la respiració ens pot portar a una percepció diferent de la realitat; pot obrir noves percepcions sobre la natura d’un mateix i de les coses”.

Aloka Martí i Joan Sala

Exercici 1: Observar*

Seu d’una manera que et sentis còmode, intentant posar recta i alineada la columna vertebral, però sense tensar-la. Tanca els ulls i posa l’atenció en la respiració.

Deixa passar un parell de minuts i concentra’t en aquests punts:

. La teva respiració és curta o llarga?

. Regular o irregular?

. En quines parts del teu cos sents el moviment que ocasiona?

. Què t’és més fàcil inspirar o espirar?

. Produeix algun so la respiració en entrar i sortir?

Passats uns minuts, observa com et sents. Si el teu cos està més relaxat, si el flux de pensaments ha minvat, si et sents de més bon humor…

El canvi positiu en fer aquest exercici no només el nota la persona, l’atmosfera de l’espai on ens trobem també es percep més neta i fresca.

Exercici 2: Percebre *

Busca un espai on puguis caminar sense entrebancs.  Col·loca’t d’empeus, amb els peus junts, l’esquena recta, però relaxada. Del que es tracta és de caminar de forma molt lenta fent coincidir les fases del caminar amb les de la respiració.

. Comencem amb els peus junts i el pes repartit entre els dos peus.

. Passem el pes a un dels peus sense moure l’altre.

. En inspirar, aixequem el peu sense pes delicadament, posant l’atenció a la manera en com el deixem a terra i a la sensació del darrer contacte entre el peu i el terra.

. Quan l’inspiració està en la seva part més alta, el peu està suspés en l’aire coincidint en la pausa abans de l’espiració.

. Durant l’espiració, el peu baixa lentament de nou i el deixem a terra.

. Canviem el pes de peu i comencem de nou.

Cal estar atent a totes les sensacions que sentim en respirar i caminar quasi a càmera lenta per poder copsar els beneficis de l’exercici. Fer aquest exercici augmenta la consciència de la respiració i de l’estructura física en moviment.

Els pares i/o educadors podeu fer aquests exercicis amb els més petits, us sorprendrà com ho viuen i les sensacions que us comuniquen en acabar”.

* Aquest exercicis s’han extret del llibre:
“Despertar la conciencia a través del cuerpo”
Aloka Martí i Joan Sala.
Editorial Milenio
34 €

Temes relacionats:

. Novetat editorial: “Despertar de la conciencia a través del cuerpo”